Impressions d'estiu

Políticament destaco tres coses:

La guerra Georgia - Rússia. Sobre Rússia jo ja havia opinat això.

Tota la qüestió del finançament.

I les seqüel·les de la victòria de la Selecció espanyola a l'Eurocopa, més les olimpiades etc... Unes seqüel·les que podien observar-se amb les nombroses samarretes i marqueting variat de "la roja" que es podien veure aquest estiu pels carrers de Catalunya, cosa fins ara bastant impensable.

No veure que les victòries de la selecció espanyola són aprofitades per crear nacionalisme espanyol, i a consciència, és estar simplement cec. No puc entendre un catalanista que desitgi la victòria d'Espanya.

Aquest fet ha posat en evidència també l'avançat merchandising de l'espanyolisme, i la nul·la existència del marqueting català, molt per darrera, en clara crisi d'imaginació quan mercat en tindria més que de sobres.

I sobre on he estat destaco quatre llocs:

Gràcia

... i la seva Festa Major. Crec que ha anat prou bé. S'ha notat l'aposta per la qualitat per sobre de la quantitat i el redireccionament de la festa novament cap als veïns. El dispositiu de seguretat ha funcionat de manera correcta. No podem obviar però el descens de carrers (aquest any només 15), degut al problema dels locals i a la manca de relleu generacional.

Lloret de Mar

Dèia Josep Pla que la Costa Brava sud, la que va de Sant Feliu a Blanes, és la més maca, cosa que vol dir per tant una de les més maques del món, sense por a exagerar. I certament així ho crec. Els atemptats urbanístics hi són, però localitzats i en fase de control. Les platges de la Boadella o Santa Cristina han protagonitzat molts anuncis recents i passats, i alguna pel·lícula (Sahara una de les darreres), per la seva bellesa. Això és Lloret també, i no surt als diaris.

Un dels pitjors enemics de Lloret és la mala fama, l'opinió creada, fet trist quan s'hi afegeixen inercialment alguns lloretencs o estiuejants mateix.

Lloret de Mar concretament, que vol dir moltes platges i urbanitzacions i no només els quatre carrers que donen la mala fama al municipi, manté l'encant des del mar. Internament està en fase d'estancament, no va a pitjor, però la inèrcia de tants anys no es canvia en 4 ó 5. Caldrà insistir. Sensació de menys turisme hooligan, però també de molta feina encara per fer.

Aragó

Només estar-hi de passada ja t'en adones del salt qualitatiu que està fent l'Aragó. El que abans eren carreteres desertes que atravessaven deserts, ara són vials transitats que transcorren entre regadius. El que abans era res, ara és un dels centres logístics neuràlgics d'Europa. I la ciutat de la què abans no s'en parlava massa, ara té la Expo.

L'Aragó progressa i ho fa amb força, i de la ma de dos socialistes amb arrel catalana, el frangí Marcel·lí Iglesias i l'Alcalde Belloch de Saragossa, barceloní durant uns quants anys.

Cantàbria

Un autèntic descobriment absolutament recomanable. La bellesa de les seves platges amb les marees com a atracció, la bellesa dels seus pobles, la gastronomia, la gent, sensació de bon Govern i de riquesa.