Sana enveja
Tot i que Obama és una gran façana a qui li falta omplir bé l'interior, McCain és el típic cas americà de persona que de jove no estava polititzat, i això es nota sempre, i Sara Pallin directament s'ha trobat en política sense tenir-ne ni idea.Tot i les enormes despeses que fan en les seves campanyes, cosa que suposo deu escandalitzar a més d'un, també als Estats Units.
Tot i els peròs i mancances que es vulgui, sento una sana enveja per la campanya electoral dels Estats Units
Com ja va passar a França, als Estats Units s'està produint un debat d'alçada, entre dos projectes, un contrast de valors, un contrast de personatges, de maneres de fer i de trajectòries. Un debat que té interessada i implicada la gran majoria de la societat nordamericana, conscient segurament d'escollir President en un moment clau, una important cruilla per al poble nordamericà.
I el més important, el respecte amb que la gent mira la classe política i el conseqüent debat, la gent hi creu, respecta, recolza, treballa colze a colze i així és com es genera l'èpica, la il·lusió i al final l'ànim col·lectiu per tirar un país endavant.
Tristament, que lluny tot això d'aquí, i amb aquí em refereixo aquesta vegada tan a Catalunya com Espanya. Els liders polítics d'aquí no tenen res a envejar als d'allà, però tot el que els envolta és radicalment diferent: Pessimisme, passotisme, desprestigi gairebé intolerable de la classe política, egoisme, incomprensió, desànim, baixa autoestima...
I les campanyes electorals tristes, on destrossar l'adversari és el principal objectiu de moltes d'elles, campanyes d'insult, desqualificació de l'adversari, on dificilment es dibuixa un perfil propi. Exemples paradigmàtics són la darrera campanya del PSOE on simplement apel·la a la participació per la por al PP, o la darrera de les eleccions nacionals catalanes, on l'estratègia dels qui ja governàven era esperar que el principal partit de l'oposició fés alguna proposta per destrossar-la, i a això en diuen campanya.
En aquest terreny doncs, molt a aprendre dels Estats Units.
publicat per Carles Agustí at 12:08
4 Comments:
Carles !!!!! Que la Pallin ha dit del Obama que era amic de terroristes, si aixó no es mirar de destrossar a l'adversari tu diràs?
Si d'una cosa hem de tenir enveja dels Estats Units es de que ja fa mes de 100 anys van aconseguir la independencia d'un estat imperialista tan potent com la Gran Bretanya.
La resta que vols que et digui els polítics es destrossen tant o mes que aquí. Que hem de pensar d'un pais i d'uns polítics que el que han aconseguit donant via als que feien aportacions milionaries a les seves campanyes ara obliguin a nacionalitzar la banca de tants i tans paisos, començant per la seva.
Com diria Laporta, Al LORO!!!!
Com a català encara hauré de veure com L'estat espanyol es converteix en el depositari dels meus estalvis quan comenci a recapitalitzar bancs i caixes catalanes. T'imagines quin poder dona poder amenaçar desde Madrid amb un corralito català.
Carles de vegades em sembla que estem als nubols. Marc
Marc,
No qüestiono res del que dius, és tan senzill com que tot i això que dius, que és cert, hi ha una actitud de respecte, consciència del que s'hi juga, interès, debat d'idees i contrast de projectes que provoca l'interès de tot el món. Un interès, en no poques persones a Catalunya, superior inclús al de les pròpies eleccions d'aquí.
Mentrestant, aquí vivim aquest moment de desprestigi, incomprensió i allunyament de la política (que tampoc fa gaire per aproximar a la gent, la veritat sigui dita) fins a límits que hauríen de preocupar-nos bastant.
Només cal comprar els darrers processos electorals d'aquí (nacionals i estatals) amb les eleccions de França i Estat Units per exemple.
Dius preocupar-nos? jo preferiria el ocupar-nos, tu ara des de la federacio de barcelona de cdc en tens l'oportunitat, la gent no vol mes polítics que els preocupin o que es preocupin per ells, en volen que els ocupin, deixem de preocupar-nos amb la gent i per la gent i comencem a cocupar-nos d'ells, mi en aprticular per aixó segón ja saps que hi pots comptar.
Marc
Bé, jo em referia a preocupar-nos per l'allunyament ciutadania - política, cosa que no entra en contradicció amb l'evident ocupar-nos de la gent.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home