Adéu neoliberals ¡¡¡

Si una cosa ha quedat clara amb aquesta crisi econòmica, és la confirmació del que la gran majoria defensàvem, i és que el sistema econòmic necessita de factors reguladors, de mesures que assegurin l'atenció i oportunitats per als que no poden seguir, i que evitin que el mateix sistema, per imprevisible, s'enfonsi i se'ns emporti a tots.

Dit d'un altra manera, aquesta crisi està demostrant que l'economia de mercat, deixada sola, amb una política de no intervenció total, porta al fracàs segur, per la mateixa imprevisibilitat i imperfeccionisme del sistema.

Això suposa l'enfonsament o crisi absoluta i replantejament de les anomenades polítiques neoliberals, o evolució de les teories econòmiques liberals, portades al màxim extrem.

Enfonsat el neoliberalisme econòmic, que sí tenia uns plantejaments prou clars, el liberalisme es veu forçat, ara sí, a definir-se o morir.

La ideologia liberal, nascuda inicialment al segle XIX, i que va ser la que va fer front a les ideologies i estructures socials encara post medievals, aconseguint la llibertat real i l'arribada de la democràcia a la societat, ha evolucionat, des de llavors, en diversos camins, alguns força diferents entre ells, arribant alguns fins al conegut com a neoliberalisme. El liberalisme avui dia agrupa gent tan progressista, com d'altres de la dreta més extrema, definint-se alhora com una ideologia de centre. Havent per tant, des del meu punt de vista, una gran confusió avui dia sobre què és realment ser liberal. El ventall és massa ample des dels qui et defensen coses molt similars al liberalisme inicial del segle XIX adaptat a avui dia, fins als qui et defensen un liberalisme extrem tan en el terreny econòmic com individual.

Teòricament és una ideologia basada en el màxim respecte a la llibertat individual de la persona, principi bàsic i perfectament compartible fins que la democràcia es consolida, a partir de llavors l'únic que fomenta és l'individualisme a la nostra societat, cosa de la que precisament en va més que sobrada, oposant-lo a més als necessaris principis de comunitat i solidaritat.

Aplicat al terreny econòmic defensa el mínim d'intervenció estatal en el sistema econòmic, en considerar-lo, per tant, perfecte, o quasi perfecte. L'actual crisi econòmica qüestiona aquests plantejaments, on no acabo de veure com hi pot encaixar una persona d'ideologia progressista en l'àmbit econòmic.

En suma, tocat de mort el neoliberalisme, el liberalisme crec que representa una confusió massa gran de termes i paràmetres. Pateix una indefinició que el fa atractiu, però que alhora suposa un greu perill per a la seva mateixa evolució i pervivència. Arribat el punt on som avui dia, crec que només pot salvar-se i trobar espai, definint-se de manera clara. Que m'expliquin què vol dir exactament ser liberal, i sabré fins a quin punt ho soc o no.