De Closferran a Hereumartí més del mateix

Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc el Congrés, i conseqüent relleu, al capdavant del PSOE de Barcelona. Del tàndem Clos - Ferran, s'ha passat al tàndem Hereu - Martí.

Quan ja fa anys, uns quants per cert, que el model socialista de Barcelona està més que esgotat, cosa que fins i tot ells mateixos reconeixen, és difícil trobar una pitjor manera de reflexar una teòrica aposta socialista per superar l'esgotat model que tenen per la ciutat.

El suposat relleu no existeix, i més enllà d'un canvi només de cares, els perfils polítics dels substituts són calcats als dels substituïts, cosa que reflexa la ceguesa política i la incapacitat del PSC-PSOE per superar un model concret de ciutat que ens té farts als barcelonins. Incapacitat que es reflexa també quan del Congrés del PSC-PSOE de Barcelona no n'ha sortit cap missatge concret estratègic, o de canvi, més enllà del canvi de cares, només de cares.

Jordi Hereu fa bó el seu cognom, i exerceix d'autèntic hereu de Joan Clos. Més enllà d'una més bona dialèctica i preparació, i de tenir més cura amb les excentricitats, Hereu és Clos. En què ha canviat la gestió, el model, els projectes, la ciutat...? en res. Seguim absolutament en la dinàmica d'estirar i arrossegar un model de ciutat esgotat sense projecte alternatiu per part del "nou" Alcalde de Barcelona. Era de preveure després de la campanya electoral d'Hereu i el PSC-PSOE a les municipals de Barcelona, on no van fer cap proposta i es van limitar a defensar-se atacant totes les propostes que anava llençant Xavier Trias.

Més gran encara és el calc de perfil polític i personal entre Joan Ferran i Carles Martí. Tant de l'un com de l'altre es podria allò de que si es mosseguen la llengua moren enverinats. Conegut és Joan Ferran per la seva faceta agressiva gratuita, com Carles Martí per perdre els nervis a la mínima que algú expressa una opinió diferent a la seva. Per tant tenim garantida la continuitat d'un determinat i trist estil al capdavant dels socialisme barceloní.

Encara més, els dos són autors de famoses frases que els fan dignes mandataris del PSOE a Barcelona, mentre Ferran és famós per la frase sobre la crosta nacionalista, Martí va deixar clars també els seus plantejaments amb la de "Barcelona capital d'Espanya".

En suma, de Clos a Hereu i de Ferran a Martí i tiro perque em toca, resultat Trias Alcalde.