La política exterior del tripartit II

El títol ja és generós amb l'anàlisi, ja que si hagués posat "política exterior del President Montilla", el post s'hauria acabat tal com comença, perque José Montilla no considera que aquest apartat fonamental de la política catalana ni tan sols existeixi, per tant ni hi creu, ni ha fet res, ni creu que s'hagi de fer res.

Montilla no considera Catalunya nació, i a més no vol fer res que incomodi el PSOE, la combinació d'ambdues coses deixa en nul·la aquesta vessant política del President.

La visió de la política exterior catalana del President Montilla és la mateixa que pugui tenir el President de la Comunitat Autònoma de Múrcia, o de Melilla, o sigui zero, més enllà d'assistir a alguna fira o event exterior on Catalunya (com farien els Presidents de Múrcia o Melilla) hi és representada d'alguna manera.

Renunciant Montilla, la política exterior queda en mans del Conseller en Cap (mai vicepresident), Carod-Rovira, persona que, com és sabut, no contempla la gestió com una de les facetes de la política. Per tant la política exterior de Catalunya, en conseqüència, no és gestionada.

És un trist però real anàlisi d'aquesta àmbit imprescindible per Catalunya i qualsevol nació, més encara si parlem d'una nació sense estat.

No hi ha estratègia política exterior catalana, no hi ha gestió, no hi ha planificació. Tot rematat amb constants canvis a l'organigrama, amb errors repetits de manera fins i tot sorprenent, com el cessament dues vegades en 2 anys de Maria do Carmo Pinto, o la petició per carta (per part dels mateixos casals exteriors catalans) de dimissió o denúncia d'actuació nociva, de la persona del Govern català encarregada de gestionar la "relació" amb els Casals Catalans exteriors.

La política exterior catalana ha viscut de la representació a les fires de Guanajuato i Frankfurt, i amb la única bona notícia de l'anunci (de moment només anunci) d'obertura d'algunes oficines exteriors a llocs clau del món, això sí, després de tancar-ne vàries amb el Tripartit I, i que ja veurem si realment s'obren, i què vol dir exactament oficina exterior de la Generalitat, aspectes tots que lògicament vigilarem amb lupa des del Grup Parlamentari de CiU.

En suma, la política exterior del Tripartit II, com correspon a una política exterior regional, i no nacional, està mancada de dos aspectes sense els quals és directament inexistent, una estratègia pròpia per Catalunya en política exterior, i l'establiment d'una mínima xarxa de relacions internacionals que ens situin, fins allà on sigui possible, al mapa del món.

Els catalans vam votar a les urnes que volíem un Departament de política exterior, cosa que defensàven els programes tant de CiU com d'ERC, i ens trobem això.