Botiflers ¡¡¡

Transcripció textual d'un article de Carles Llorens, dirigent de CDC, que mostra fins en quin punt existeix també autoodi a Catalunya, i nul·la consciència nacional per part d'il·lustres representants polítics i socials del nostre país. Els dos protagonistes de la història tenen ja un important historial en aquests camps:


L’autoodi i Cambra de Comerç de Barcelona

Ahir al vespre vaig assistir al sopar que, presidit per José Montilla, feia de cloenda de l’Assemblea General de les Cambres de Comerç del Mediterrani (ASCAME) i obria el North Africa Business Development Forum que durant tot avui s’ha desenvolupat. L’Assemblea era acollida per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Fòrum era organitzat conjuntament per la Cambra i per l’Institut Europeu de la Mediterrània. Els dos esdeveniments són molt importants pel país. El sopar d’ahir, organitzat per la Cambra en el magnífic marc de la sala gòtica de la Llotja del Mar, va ser un acte marcat, però, per una increïble voluntat de desdibuixar que estàvem a Catalunya.

Tot el paperam era en tres llengües: espanyol, francès i anglès. Les cabines de traducció estaven preparades per fer tota classe de traduccions. L’acte, però, va discórrer de manera pràcticament total en castellà i només trencat pel francès que van fer servir alguns magrebins. Miquel Valls, president de la Cambra, va començar el torn de discursos sense fer servir el català ni un instant. Va cloure l’acte José Montilla que, després de saludar en català, va seguir tot el seu discurs en castellà. El contingut tampoc podia ser més a-nacional. L’afirmació de més contingut polític que va fer va ser dir que “la política mediterrània de la Generalitat era coherent amb la que es feia des del Govern espanyol”.

El meu desconcert no es va acabar aquí. Per amenitzat la vetllada, i suposo que per a obsequiar als invitats estrangers amb alguna cosa típica del país, varem tenir castanyoles, bailahoras amb peinetas, flamenco i “El amor brujo” de Falla. Els marroquins, algerians, tunecins van marxar força contents… Els catalans una mica conscients només ens hem refet aquest matí, amb la intervenció de Pujol. Miquel Valls, però, ha continuat parlant en castellà…


Aquesta és la Catalunya de Montilla. Reaccionem o seguim per aquí?