Sobre la centralitat i la moderació
La centralitat i la moderació polítiques no són fins polítics en sí mateixos, sinó mitjans.Els partits polítics tenim objectius concrets. Per assolir-los, pot convindre actuar amb moderació i buscar una centralitat social i política per tal de sumar més i així ajudar a l'objectiu. No es pot confondre això amb fer de la centralitat i la moderació objectius en sí mateixos, i es perd el nord definitivament si algú reclama renunciar als objectius per assolir una suposada centralitat o moderació.
Assumint la centralitat i la moderació com mitjans per arribar a una fí concreta, també cal saber que aquesta centralitat no és fixa, es mou. No és la mateixa la centralitat dels anys 80 que la de 30 anys després.
En aquest sentit algunes dades prou significatives de les darreres enquestes aparegudes indiquen que només un 11% dels catalans creu que cal acatar, sense més, una possible sentència del Tribunal Constitucional que retalli l'Estatut, prop d'un 60% acceptaria la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, un 57% votaria a favor del Sí en un referèndum d'autodeterminació, i segons TV3 avui mateix, més d'un 90% dels seus espectadors creu que cal votar No als pressupostos de l'Estat.
No dic que haguem de fer cas textual a totes aquestes dades, però sí tenir-les en compte, i en el debat que ens ocupa, deixen ben a les clares què és i què no és centralitat i moderació avui dia a Catalunya.
publicat per Carles Agustí at 13:15
2 Comments:
El problema de la politica contemporanea en nuestro ambito politico (no importa como lo definamos) es que confundimos focos fundamentales. el debate de la centralidad no esta en su contenido especifico, sino en la necesaria busqueda de una plataforma colectiva amplia y movilizadora que genero progreso y transformacion. Creo que lo fundamental es la movilizacion y articulacion de un consenso social transversal que favorezca el desarrollo de "lo catalan" sea desde una optica politica o social. La centralidad no deberia ser tibieza o frialdad sino congregacion y encuentro. los extremos del arco politico tiene la funcion de tensionar el discurso , pero el gran espacio de encuentro (que deberia ser cultural y social para ser luego creiblemente politico)deberia ser el motor de una vision que tiene fuerza transversal y que logra movilizar. es indudable que la vida catalana tiene retos "politicos" pero es mucho mas grave el hecho de que la sociedad catalana nunca estuvo mas cohesionada y fue capaz de asumir transformaciones propias de una sociedad del siglo XXI, que podria ser una sociedad pionera dotada de un tejido activo que la emparenta con las nuevas sociedades tecno-democraticas. La centralidad no deberia ser un malhecho resumen que a nadie satisface sino una propuesta.
¿era centro el New Deal? ¿Era centro la big society de los 60 en EEUU?
Totalment cert Antonio. Alguns pregonen la centralitat i moderació com a simple estratègia sense contingut, o com a simple refredament d'altres continguts, generant d'aquesta manera exactament el contrari d'il·lusió. I el que hauríen de fer és dotar-la d'aquest contingut fort i il·lusionant, i alhora transversal i generador de consens social com dius tu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home