Socialistes fatxes
Les paraules evolucionen, són vives, i el seu significat evoluciona amb el temps i els esdeveniments.En aquest sentit, la paraula feixista segueix tenint el mateix significat que tenia per als nostres pares o avis. La paraula fatxa però, ha evolucionat, i a Catalunya s'entén per fatxa tot aquell que s'embolica amb la bandera espanyola, abarcant conseqüentment tots aquells qui volen liquidar, d'una manera declarada o subtil, tot allò català, per imposar tot allò espanyol.
Es pot, per tant, ser fatxa per damunt d'allò tan anacrònic que alguns encara utilitzen de les dretes i les esquerres.
Ningú no dubta que la gent de Ciutadans o Rosa Diez són clarament fatxes, tot i ser d'esquerres molts d'ells. El mateix és aplicable a la immensa majoria d'actuals dirigents alts i mitjans socialistes. És evident que un Antoni Castells, un Pasqual Maragall, un Raimon Obiols o un Albert Musons, no són o éren fatxes, tan evident com que la pràctica totalitat de la resta ho són.
És d'agrair, en aquest sentit, que n'hi hagi que no s'en amaguin, i que mostrin el que realment pensen i creuen, i aquest objectiu d'eliminació de tot allò català, embolicats en la bandera d'Espanya, més o menys dissimulada, o directament ni tan sols dissimulada.
Entre aquests cal destacar la figura de Joan Ferran, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari socialista al Parlament de Catalunya, i conegut per la seva visceral expressió verbal. Ferran és l'autor de la famosa frase sobre la crosta nacionalista, que segons ell hi ha als mitjans de comunicació de Catalunya. Abundant en l'assumpte, ara ha publicat un llibre sobre aquesta crosta, de la qual us en público un tros prou significatiu. Sobren les paraules:
"El pare de la Iolanda compartia la tesi segons la qual, en els mitjans de comunicació públics de la Generalitat, persistia una inèrcia del passat, una crosta en la qüestió conceptual i en els mecanismes de funcionament. Una forma de fer i de dir sedimentada al llarg de dues dècades de govern pujolista. La seva no era una crítica a la feina dels professionals, sinó a la desídia, o la covardia del govern tripartit i dels seus nous gestors a l’hora d’enfrontar-se a unes formes de funcionament periclitades. El fons esquerranós i contracultural del pare de la Iolanda el duia a denunciar la cosmovisió nacionalista, el llenguatge, els continguts i els conceptes utilitzats per la radiotelevisió pública del país. El mapa del temps fragmentat i en vertical, els eufemismes i les el•lipsis per referir-se a Espanya, l’ús desproporcionat del terme Estat, etcètera, li provocaven rebuig"
publicat per Carles Agustí at 23:50
3 Comments:
Hola Carles:
Aquest senyor que esmentés crec que ha tingut fortes enganxades amb gent de CIU.
Edmón.
Som i Serem
Certament el Sr. Ferran és un especimen polític ben característic de l’anticatalanisme i als seus ulls només veu enemics, tot plegat retorçat. Bé, en tot cas jo avui pel tema que he quedat esparverat és per la jugada mestra, al meu entendre, que ha fet en Mas amb el nomenament d’en Tremosa com a candidat a Europa. Per una banda ha tingut clar que aquestes eleccions per una vegada, en el cas de Catalunya, es valoraran altres paràmetres, no estrictament els referents als temes europeus que no interessen gaire al conjunt de catalans, sinó que es mesuraran en termes de fortalesa dels partits nacionalistes catalans, especialment per a CiU que voldrà tenir un bon resultat per a continuar carregant piles per a les properes eleccions i per a ERC l’objectiu del qual serà salvar el mobles amb un resultat digne per totes les tendències electorals que li auguren un descens, a part d’intentar cercar el retorn a una equidistància que ja ningú es creu. En Mas ha reblat el clau, ja per començar a colat un candidat que no havia sortit als mitjans de comunicació que vol dir que Déu n’hi do la discreció amb que s’ha fet tot, en segon lloc com jo mateix em pensava no podia prescindir d’en Colom, el qual ara ha optat per fer país a través de la immigració donant un perfil sobiranista; hagués estat malgastar un cartutx. Després, el mateix Lopez Tena, un personatge estimat per tot el col·lectiu independentista a qui caldria aprofitar a Catalunya en les properes eleccions al parlament ja que aconseguiria atraure un bon segment d’electorat, amb el benentès que en Lopez Tena parla clar i català i això avui en dia és molt d’agraïr, per tant al meu entendre tampoc no era clar que anés a Europa, era malgastar un altre cartutx. El mateix Guardans que probablement ha fet una feina ben feta a Europa, en tot cas s’ha fet notar i ha mostrat que ha estat una persona de valors i compromesa en tot allò que feia, no ha estat un “moble” al parlament europeu, potser hauria fet un bon resultat, però no era l’opció per a una campanya a les eleccions europees que caldrà llegir en clau catalana, a a part que en no ser una opció molt nacionalista, no seduirïa pas aquell electorat nacionalista, que no votaria ERC – o potser si – però que abans de votar CiU es quedaria a casa. En quart lloc, l’encert, el tapat, una persona de reconeguda personalitat nacionalista, que per ell abans Catalunya que Espanya, més enllà de qualsevol discurs tronat d’esquerres i dretes que no du enlloc, que toca de peus a terra denunciant allò que la majoria de ciutadans nacionalistes d’aquest país també denuncïen, que s’ha guanyat una reputació d’honestedat a partir d’allò que ha dit i com ho ha dit, denunciant a tort i a dret quan ha convingut. Escollir aquesta persona descoloca especialment al votant d’altres opcions nacionalistes perquè difícilment hi podrà haver algun altre candidat amb aquesta empremta i perquè en el darrer recurs del discurs anti CiU sempre hi havia la qüestió referent a la persona com a darrera excusa per a no votar aquesta opció en la vella retòrica de bons i dolents i, a poc a poc, aquesta retòrica es va trencant. Certament pot servir per atraure votant que s’hauria quedat a casa amb d’altres opcions i això és jugar també dins del taulell de lectura catalana que tindran aquestes eleccions. I és un candidat que per la seva moderació en les formes no despertarà antipaties en aquell electorat que potser no té la qüestió nacional com a prioritat però que ja li està bé una persona formada i que inspiri confiança. Però més enllà de tot això hi ha una lectura que cal fer, si que és veritat que va amb l’estratègia de la casa gran i totes aquestes coses, però el fet que aquesta persona hagi accedit a presentar-se mostra que, més enllà de les fronteres dels articles, hi ha persones disposades a jugar-se-la per aquest país i que, enfront del clima de renúncia nacional que impera a les nostres institucions pròpies, han decidit que ja en tenen prou i que donaran el primer pas. Ves a saber els resultats de les accions que pugui fer en Ramon Tremosa a Brussel·les en els propers anys, ho farà més a menys bé amb la dificultat que comporta seguir i valorar els temes europeus des de Catalunya, però crec que representa una punta de llança de tota una sèrie de gent que creuen que, en el fons, no es tracta pas d’Europa el que ens hi estem jugant, ens hi estem jugant Catalunya i ja n’hi ha prou de badar deixant que ens espanyolitzin, perquè ho diem clar, ens volem governar nosaltres mateixos, volem recuperar la nostra dignitat i el respecte com a poble que desgraciadament en els darrers anys hem anat perdent. Si, amb Ramon Tremosa, probablement vol dir que una altra forma de fer política és possible i que la defensa del país passa per davant de tot. Finalment, tot indica que aquest perfil pot permetre a CDC tenir més números per no repetir el GALEUSCAT si no li interessa, ja que el perill de pèrdua de perfil nacionalista del que se n’aprofitarien altres forces nacionalistes fent coalicions per semblar més nacionalistes que ningú probablement queda desactivat, encara que als d’Unió acceptar aquest candidat poden haver dit cedir en el tema GALEUSCAT. Bé, tot plegat una jugada de manual molt ben trenada i que encara donarà molt de joc de debat els propers dies.
D'acord amb els teus comentaris Som i Serem. Hi afegiria que es tracta d'una persona de trajectòria, vàlua i seriositat contrastada, i que es tracta d'un dels dos màxims referents de la qüestió econòmica catalana, junt amb en Sala Martin.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home