10 de febrer 2009

Il·lusió buida

Les campanyes polítiques i els conceptes i slogans que les representen, tenen una feina prèvia important, una estratègia, un recorregut, un significat, un fons, i això és el que les porta a l'èxit.

Mimetitzar una paraula, una campanya i/o un concepte d'un altre, i fer-lo teu, sense més, sense contingut, de manera buida, no només és garantia de fracàs, sinó mostra evident de manca d'idees, de contingut i de projecte. Agafes l'embolcall, però completament buit de contingut.

La paraula o concepte no val per si mateix, val en quan que té un contingut. Sorprenent la nova campanya del PP de Catalunya, on fan seva la paraula Il·lusió lligada a Obama. Sorprenent perque el PP donava suport a McCain, Obama era un fracàs assegurat dèien. Però sobretot sorprenent per la buidor de la campanya. Algú es pensa que per posar la paraula il·lusió i una foto d'Obama al costat d'Alícia Sanchez Camacho de cop el PP generarà il·lusió?. I quina és la il·lusió que vol vendre?.

El PP segueix sent el PP, i no fa il·lusió, fa por. El component ideològic en política catalana és enormement més elevat que a la política nordamericana. Això dificulta jugar amb conceptes com aquest, i aquí l'error del PP. A més, precisament el PP, té un component ideològic altíssim, i que fa por, posa els pèls de punta, a més d'un 80% dels catalans segons totes les enquestes.

Recorda a un altra mena de "OPA ideològica" de pa sucat amb oli que un altre partit català intenta dia darrera dia amb èxit públic i descriptible. Em refereixo al PSC-PSOE i el seu intent d'apropiació de la paraula i concepte catalanisme. No per dir-te de cop catalanista passes a ser-ho. El catalanisme és un moviment polític que vé de dos segles endarrera, amb una evolució, una definició, una ideologia, una èpica.... Mirar d'apropiar-se d'aquesta paraula, simplement utilitzant-la verbalment i mirant de canviar-li el significat és un insult a la inteligència i a la història de la política i de Catalunya.

Es com si jo començo a dir que soc ros i tinc els cabells llargs, la gent pensarà que estic boig perque em mirarà i veurà que els tinc negres i curts, i no per repetir mil vegades que els tinc rossos i llargs, la gent deixarà de veure que els tinc negres i curts.

Sra Camacho i Sr Montilla, hi ha una dita molt popular al país dels seus amos que diu "La mona, aunque se vista de seda, mona se queda". Doncs això.