Sobre la crisi

La pròpia llei del mercat provoca l'evolució cíclica de l'economia, passant d'èpoques de bonança a époques de crisi de manera seqüencial.

El marge de maniobra de l'administració pública al respecte és ample, no per parar aquest moviment, inherent al mercat, però si per preveure'l, aturar-lo, atemperar-lo, disminuir-lo, prolongar-lo i ajudar a superar-lo.

Què passa quan arriba un període cíclic de crisi fruit d'un descontrol en els productes bancaris, d'una etapa on la societat en conjunt ha estirat més el braç que la màniga durant anys, i on l'economia vivia i creixia sobre una onada insostenible i que no era ni molt menys eterna com a Espanya la construcció?. Doncs que el període cíclic vé més fort, més fort i més difícil de superar en haver-se esquerdat les bases que sustentaven l'economia.

I si a això li sumem una administració pública ineficaç que no sap com actuar, que no sap com inserir noves bases de creixement, de sustent d'una nova aposta econòmica. Uns governs que no han sabut preveure la crisi, que no tenen model alternatiu per si l'actual fracassava, que, en definitiva, no estan preparats per governar, estan esgotats i no tenen model per fer-hi front més enllà de parxes que són com posar un drap calent al front d'un malalt a 40 graus de febre i que desvarieja.

Quin pot ser el resultat de tot això? el pitjor dels escenaris possibles és que es trenqui el període cíclic normal, i la ratlla estadística baixi més enllà dels paràmetres habituals, normals i sostenibles, entrant d'aquesta manera en terrenys perillosament verges, desconeguts i insostenibles. Una mena de mare de totes les crisis, més llarga, més feixuga, i on caldria canviar alguns dels ciments del mateix sistema.

Fins ara creia que a finals del 2009 aniriem sortint de la crisi, que hi hauria símptomes de sortida de la crisi a finals d'any, cosa que seria el normal d'una crisi econòmica cíclica habitual. La ineficàcia dels actuals governs català i espanyol en aquest cas, i el desconeixement absolut de cap on ens dirigim, em fa començar a dubtar. Potser estem en una cosa més grossa.

Crec però que, una administració pública no desbordada, que sàpiga què vol i on va, sumat a mesures de confiança que reverteixin en la recuperació de la confiança dels mercats i per tant de l'ànim col·lectiu (intangible fonamental en economia) han d'ajudar a superar la situació.

Ara com ara però, no tenim aquests Governs.