L'ou de la serp

A una forta crisi econòmica, amb increment desbocat de l'atur, desconcert governamental, deute familiar elevat i pessimisme social, acostuma a seguir la crisi social.

Vivim en una societat moderna, de progrés, que viu, en general i encara, en benestar, cosa que ha desterrat les revoltes socials tan sovintejades en anteriors segles. El substrat però, hi és, i no el temptem perquè pot tornar. A la manca de perspectives i davant la desesperació sorgeix la revolta social.

No tinc el menor dubte de que ja seriem en aquest punt si el partit socialista, en comptes de Govern a tot arreu, fós oposició. Ja hauria mogut els fils per a una vaga general i hauria atiat el foc de la protesta social sense importar-li el més mínim els efectes més enllà del benefici electoral.

Aclarir que no confonc la legítima protesta social, amb la vaga general com a màxim exponent, i la revolta social, d'impredibles conseqüències. La única explicació a que encara no hi hagi hagut una vaga general a Catalunya i Espanya, és només que qui governa controla els sindicats, no n'hi ha cap altra.

Una revolta social pot ser fins i tot positiva o no ser-ho, de les revoltes socials han sorgit importants canvis socials positius que han anat transformant la nostra societat fins al que és avui dia.

Ara bé, el risc és molt elevat, ja han sorgit les primeres mostres que ens indiquen per on poden anar els trets. A Gran Bretanya manifestacions per demanar que els llocs de treball siguin pels anglesos i no pels de fora.

A Catalunya, les darreres enquestes del Centre d'Estudis i Opinió situen en xifres d'entre el 50 i 60% la gent que no sap ni quin partit els governa, que li és igual tot, que no creu en la política. Gent però que, a la vegada, situa l'atur o la crisi econòmica entre les seves principals preocupacions.

Sumem-m'hi la incapacitat dels nostres governants per oferir solucions i per sortir de la dinàmica de simple supervivència política cara a les següents eleccions. En uns moments de crisi espectacular, les dues grans acuacions que ha portat a terme el PSOE, són dir que seran el primer Govern que en crisi no tindrà una vaga general i aixecar les catifes del gran rival, el PP, aprofitant la seva greu crisi interna. O sigui, fer més mal a l'altre que al que a tu et fa la manca d'idees desviant l'atenció del personal.

Tot plegat està configurant un important caldo de cultiu per a vés a saber quins partits que vés a saber també exactament què defensen, partits oportunistes, xenòfobs, populistes...

No badem perquè l'ou de la serp hi és, i la incompetència dels qui ens governen l'està covant.