19 de febrer 2009

En defensa de la dignitat de la política

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic d'una persona que, amb un tò correcte, ens dèia que per recuperar la dignitat de la política, els polítics havíem de limitar-nos el sou per deixar d'enriquir-nos.

La resposta que li vaig fer arribar, i que aquí reprodueixo, em sembla un bon resum del que penso en aquest terreny:




Benvolgut,

Primer de tot agrair-vos sincerament que ens feu arribar la vostra inquietud i les vostres propostes. Deixi’ns però, amb el màxim respecte i cordialitat, rebatre algun dels seus arguments i aclarir-li alguns aspectes normalment confosos en l'opinió pública.

D’entrada els polítics no som persones que venim d’un altre planeta i que ens dediquem a la política mentre la societat va per un altra banda. Els polítics som gent del carrer que decideix dedicar estones de la seva vida a uns ideals concrets. En aquest sentit remarcar-li que el 99% de la gent que està en política no cobra, és una tasca altruista al servei d’uns ideals. Posant per exemple el cas de CiU, dels 60.000 militants que tenim, tret d’uns 500 que podem dir que es guanyen la vida amb la política, com a càrrecs públics o tècnics, els altres 59.500 no cobren un duro i dediquen moltes hores de la seva vida.

Respecte als que sí cobrem professionalment per dedicar-nos a la política, aclarir-li que els sous polítics són públics, poden ser comprovats en qualsevol moment, i sempre estan molt per sota del nivell de responsabilitat que s’ostenta, comparat amb el món privat, exageradament per sota, com ha de ser, d’altra banda. Per tant, dedicar-se a la política costa diners a molta gent, i en fa perdre ingressos a molts d’altres que guanyarien molt més dedicant-se al món privat.

D’altra banda, la gran majoria d’aquests 500 ja cobren per sota del salari mínim interprofessional multiplicat per quatre que vostè proposa.

Dir-vos per tant, que, i d’acord amb l’exposat més amunt, qui en política s’enriqueixi, si s’enriqueix a través de la política, és que és directament un delinqüent.

Finalment, i no dubtant que hi ha hagut casos de corrupció, no creiem que uns casos localitzats i minoritaris (que no deixen de ser símptomes que alguna cosa no funciona i cal canviar-la) valguin pel tot, i que tots els qui ens dediquem a la política, dedicant molts moltes hores de manera altruista, haguem de ser acusats de tot al mateix nivell que els qui realment delinqueixen.

Esperem haver-li aclarit algunes coses des del màxim respecte, i restem a la seva disposició per a qualsevol altre dubte, qüestió o idea que vulgui fer-nos arribar.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Les dues forces politiques mes importants a Espanya,tan la que governa com la que esta a l’oposició, estan molt tocades a la línea de flotació.

Una perquè esta fen un ridícul espantós i l’altre per la corrupció, el ciutadà Espanyol no te opcions politiques clares de canvi.

Si l’unica opció que tenen, es Llamazares y Joan Hereera (Epi) ho tenim clar.

L’unica preocupació de aquestes forces politiques, es mantidre les cadires, i l’aplaudiment fàcil cap el seus i l’atac sense limites a l’adversari polític.

La seva imatge pública com politics i governants ha quedat molt malmesa i ja ningú se’ls creu i molts han liquidat la seva carrera política.

Per tant l’unica solució es dissoldre les corts i enviar a tota aquesta gent al carrer i convocar eleccions anticipades.


salutacions
Joan

09:56  
Blogger Carles Agustí said...

Estic d'acord. La política espanyola - madrilenya té molt de tot això que dius, i els mitjans de comunicació allà hi juguen a fons, creant ambients polítics nocius i irrespirables que ens contaminen aquí també.

23:35  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home