1 any de ZP 2

El segon Govern Zapatero ha complert un any. Moment de valoracions.

Crec que la paraula que descriu aquest primer any del Govern de Zapatero i el PSOE segona part és desbordament.

El Govern del PSOE i el mateix Zapatero estan desbordats. Desbordats per la crisi, desbordats per la manca de projecte, desbordats per la manca d'idees, desbordats per la manca de gestió.

El Govern Zapatero és un molt bon exemple de la crisi del socialisme mundial i el seu esgotament de projecte i idees. El PSOE viu en una dinàmica més de sobreviure setmana a setmana i mantindre's en el poder, que no de gestionar i governar. O sigui, igual que Montilla i el tripartit aquí. A falta de projecte i idees els socialistes han trobat en fer-se experts en sobreviure de la manera que sigui i assolir i mantenir el poder, el seu salvavides polític.

Pel que fa a Catalunya, l'escàndol és ja de tal nivell, que es fa difícil de calcular. Zapatero ha mentit, enganyat, burlat i vilipendiat Catalunya tantes vegades que la seva paraula ja no té ni valor. Simplement Zapatero passa de Catalunya. I ho pot fer, perquè tot i maltractar-la fa anys, els vots li cauen igual, en un comportament polític que els catalans ens hauríem de fer mirar i que ens està costant caríssim.

Un x un:

Jose Luís Rodriguez Zapatero: Desbordat. El somriure i simpatia comencen a no servir.

Maria Teresa Fernandez de la Vega: La seva habilitat comunicativa la salva. La seva tasca efectiva és però força desconeguda.

Pedro Solbes: Bon gestor de números en temps de pau econòmica. Desbordat en temps de crisi on cal tenir projecte, idees i aplicar-les. Sorprenent que segueixi de ministre havent errat totes les previsions, no presentant alternativa a la crisi i reconeixent públicament que no sap com fer-ho i que enveja als ministres que marxen.

Miguel Angel Moratinos: La preparació acadèmica la té tota, però la política exterior espanyola segueix sense rumb visible.

Francisco Caamaño: Encara no s'el pot jutjar. Esperem que abordi, d'una vegada per totes, la modernització de la justícia

Mariano Fernandez Bermejo: Un Ministre sobradament preparat però que va cometre alguns errors imperdonables.

Carme Chacón: Ministra florero situada en un trampolí per saltar més amunt. Quina és la seva gestió i les seves propostes, política i objectius en matèria de defensa?. Mai un/una ministra havia estat tan ben valorada sent tan desconeguda la seva gestió. D'això s'en diu operació de màrqueting polític.

Alfredo Perez Rubalcaba: Em sembla una de les persones més preparades, serioses i honestes d'aquest Govern.

Magdalena Alvarez: La burla a Catalunya i a la dignitat de la política.

Mercedes Cabrera: No la puc valorar. No se que fa.

Celestino Corbacho: El creixement desbocat de l'atur impedeix fer cap altra valoració de la seva gestió. Se'l veu còmode en política espanyola, la única que sempre ha entès.

Miguel Sebastian: Sense recepta contra la crisi i amb algunes patinades històriques com a bagatge.

Elena Espinosa: Gestió desconeguda.

Elena Salgado: Tot encallat en política autonòmica. Fa bé per tant la seva tasca centralista.

Cesar Antonio Molina: Ministre dòcil i còmode per a la cultura castellana més rància.

Bernat Sòria: Gestió sense errors però sense fites. Desapercebut.

Beatriz Corredor: Ministra florero. Assisteix impàvida i atònita als esdeveniments en el món de la construcció i de la vivenda. La pregunta és quants funcionaris i diners ens costa tenir aquest ministeri perque hi hagi algú a dins superat, impàvid i atònit.

Cristina Garmendia: Ministra i gestió desconegudes.

Bibiana Aido: Ministeri i ministra d'entrada cara a la galeria. Cal reconèixer però que s'ha anat fent camí en polítiques d'igualtat. Aquí si hi ha rumb i Aido el segueix.