Conservadors, evolucionaris i revolucionaris
Fa uns dies, en una reunió política, algú va fer servir el terme evolucionari referit a la política, terme que va fer fortuna en un anunci publicitari, i que crec que aplicat a la política té molt d'interessant i novedós.
Superant el caduc i buit discurs dreta - esquerra, i precisament com a demostració d'aquesta superació, una altra manera d'analitzar la política a Catalunya podria ser la d'analitzar-ho en funció dels paràmetres conservador, evolucionari i revolucionari.
Si féssim aquest exercici ens donaria que:
PSC-PSOE: Conservador en l'eix nacional perque no vol que res es mogui, i conservador en l'eix social, amb desitjos evolucionaris que no passen de desitjos, perque són l'status quo i garantia de que res es mogui.
CiU: Revolucionaris en l'eix nacional perque volem canviar-lo, tot i que també tenim a dintre simples evolucionaris. I evolucionaris en l'eix social perque volem transformació respecte el que hi ha ara, tot i que a dintre hi tenim conservadors.
ERC: D'ideologia revolucionària però pràctica política conservadora tant en l'eix nacional com en el social.
ICV: Evolucionaris en l'eix nacional i teòricament revolucionaris en el social.
PP: Molt conservadors en els dos eixos, sens cap mena de dubte.
Com es pot observar, a banda de ser una manera perfectament vàlida d'analitzar la política catalana, dóna uns resultats molt diferents al del caduc i no vàlid a Catalunya eix dreta - esquerra.
publicat per Carles Agustí at 11:00
5 Comments:
Hola:
Carles,
Crec que com sempre has fet una aportació important, CIU és un partit evolucionari i en la mesura que aixó primer s´expliqui a la societat i després cualli donarà bons resultats, com també, un dia crec que deia Duran que es pot fer Nacionalisme Català en castellà , etc... s´han de trencar barreres i tenir una CIU de nou amb ganes i il.lusió.
Crec que és un bon cami.
Estic d'acord que aixecar il·lusió serà un factor clau per als propers anys.
el discurs discurs dreta/esquerra ja no ven i esta anticuat, la prova es , que els partits que a las sevas siglas incorporan la paraula esquerra estan a la baixa perque la gent no s'ho creu.
En canvi a CIU penso que hi caben diferents formes de pensar i amb un unic objectiu comu , que es tirar aixo endevant
Crales,
No m'en puc estar de dir-te que sento molt no estar gens d'acord amb l'analisi del paper de cada força política.
Em limito a analitzar la realitat dels ultims vuit anys a les legislatures catalana i espanyola respectivament. A l'any 2000 a Catalunya i havia un pacte govern que se sustentava sobre la base de no promoure cap reforma de l'Estatut del 79. Va fer falta que arrivesin al poder els "conservadors" en l'eix nacional per que les coses es comencesin a moure. Llastima que l'experiencia la fesin fracasar els revolucionaris en l'eix nacional, pactant amb nocturnitat i alevosia. Els fets desgracidament acostuman a ser tossuts i dibiuxen un panorama de comportaments molt distants dels que descrius.
La legislatura espanyola del 2000-2004 va aprobar lleis com la "Lei de Partits" el trasvasament de l' Ebre, etc. i la politica exterior va tenir el seu moment culminant en la foto de les Açors. Tot aixo segurament era molt progressista. I en tot cas tothom recorda qui va votar o no aquestes lleis estrella o qui es quedaba a casa quan alguns sortiem al carrer per protestar contra la guerra.
El balanç del 2004-2008 hi podem trovar lleis com la dels matrimonis gays, el divorci ràpid, la llei d'igualtat, un altre llei d'educació, la llei de dependencia, etc. Totes elles increiblement conservadores. Igualment no cal que recordem qui ha votat que en aquesta legislatura.
Facilment un pot veure dues legislatures amb dos accents totalment diferents. I les aliançes que s'han produit per aprobar les diferents lleis mostren diferentes sensibilitats devant de certs temes. I així son les coses. En vuit anys hem vist alternar-se en el poder la dreta i l'esquerra tant a casa nostra com a Espanya i el resultat son legislatures molt diferents. I aixo els ciutadans ho sabem veure.
Sento dir que, desgraciadament per vosaltres, si el discurs dreta/esquerra està anticuat, lamentablement ningu ha aconseguit disenyar un esquema ideologic creible per crear blocs politics diferenciats que s'alternin en el poder. Per tant aquest eix es l'unic que funciona en tots els paisos democràtics.
Una foto de la pre-campanya pot resultar mol entenedora del que diem. La famosa misa del e.cristians, í la coincidencia de certs caps de llista i de partits en aquest acte. L'eix dreta/esquerra explica per que uns hi eren i altres no.
Jaume,
Quan has fet intervencions interessants i que han aportat coses realment bones, t'ho he reconegut. Està clar que no és el cas d'aquesta, on no només no comparteixo cap punt dels que dius, sinó que en el de l'Estatut, no només tergiverses el que va passar, és que simplement li dones la volta.
La darrera legislatura de Pujol ningú parlava de reformar l'Estatut, no estava sobre la taula, ningú, ni ERC. És cert que en l'acord d'investidura signat per CiU amb PP i ERC, en la banda del PP hi figurava una clàusula de no reforma de l'Estatut, que aleshores no va incomodar ningú, ni ningú s'hi va fixar, doncs ningú en parlava d'això. En aquells moments Pujol defensava estirar al màxim l'Estatut del moment i la Constitució, i no rebia masses crítiques la veritat.
Va ser Artur Mas, ho sento Jaume però simplement és qüestió de mirar hemeroteques i relatar la història real, el primer qui en Conferència solemne al Palau de Congressos de Catalunya, parla de Nou Estatut.
És cert que Maragall prèviament havia parlat de reforma de l'Estatut, una reforma que en cap cas emmarcava en aspectes nacionals, sinó bàsicament de participació. Mas és el primer que parla de fer un nou Estatut quan Pujol encara era President.
Arribem al procés de reforma de l'Estatut, on qui va estirar per aconseguir l'Estatut del 30 de setembre, o sigui el vàlid, va ser CiU, i qui estirava de l'altre costat de la corda era el tripartit, inclosa ERC amb una postura molt incòmoda. Imatge gràfica és la de veure els representants del PSC, seient al costat dels del PSOE, en una banda de la taula, mirant d'aconseguir l'Estatut més rebaixat possible, mentre a l'altra banda de la taula CiU negociava en sentit contrari, o sigui per un Estatut de màxims.
L'Estratègia del tripartit era la d'aprovar un Estatut arregladet, que ZP pogués signar, i deixar a CiU en el No, un no nacionalista per Estatut massa curt (recordaràs la frase del moment de l'ínclit Zaragoza comparant Mas amb el Dr No del James Bond, quan encara no dèiem res nosaltres).
Els va sortir el tret per la culata perque Maragall volia l'Estatut com fos i amb màxim consens. L'Estatut del 30 de setembre, en aquesta línia, el va pactar finalment CiU amb els germans Maragall (recordaràs la truita de dos ous de Quico Homs amb Ernest Maragall), davant el desconcert d'ERC i ICV i la contrarietat del PSC-PSOE, que va enviar Montilla a frenar l'acord sense èxit (recordaràs l'aparició de Montilla al Parlament, la crida de Montilla a Maragall (llavors President) al seu despatx, la desaparició simbòlica de Montilla el dia de la votació, i les seves declaracions l'endemà mateix anunciant esmenes a l'Estatut al Congrés dels Diputats).
Montilla i el PSC ho van mirar d'impedir, no van poder.
Tot això està molt ben explicat al llibre de David Madí, amb qui segur hi ha algunes coses que no comparteixo, però aquesta part del llibre està perfectament explicada. I jo no ho argumento ara en base al llibre, sinó perque ho veig viure de molt aprop tot allò.
L'estratègia posterior del tripartit era novament la de pactar amb ZP un Estatut arregladet, rebaixat, i deixar CiU novament al No.
Un altra vegada el tret per la culata, aquesta vegada perque va ser Mas qui el va pactar amb ZP, mal menor per CiU i per Catalunya doncs es va aconseguir més del que hauria aconseguit el tripartit, més preocupat per deixar fora de joc CiU que no pas per aconseguir el màxim per Catalunya.
Respecte el que parles de diferents legislatures, hi fiques tot de coses del PP, que efectivament és conservador en ambdos camps com he dit al post.
Pel que fa al PSC-PSOE, justificar com a d'esquerres una legislatura (4 anys) per l'aprovació de 3 ó 4 lleis de l'àmbit moral, que majoritàriament a més no s'estan aplicant, doncs deu n'hi do, que vols que et digui.
I la foto de precampanya a què et refereixes, certament hi va haver presència de dues persones de la candidatura de CiU, ambdues d'Unió, i a títol individual, en un determinat acte, no enganyem a la gent. Et recordo, a més, que precisament els organitzadors d'aquest acte, han demanat posteriorment que no es votés CiU per no combregar amb el que allà s'hi deia.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home