Era un miratge. El creixement fictici d'Espanya

La crisi econòmica despulla moltes suposades realitats, i permet veure fins a quin punt podria ser fictici el que fins ara és suposava verídic.

Espanya i la seva economia, han passat per haver fet un enorme desenvolupament i modernització els darrers 30 anys, passant de ser una economia (i també país) "en vias de desarrollo" a una potència gairebé de primer ordre mundial.

La crisi ha deixat al despullat la fragilitat amb que es sustentava aquest creixement, basat en un alt percentatge, i de manera no amagada, en la construcció. Sense preocupar-se ningú, en anys, de què passaria quan la construcció ja no tirés tant i deixés de ser un motor de desenvolupament, cosa que era obvi que aviat o tard succeiria.

Ara mateix no acabem de saber la dimensió de la tragèdia, la dimensió de la crisi d'Espanya, quant la farà recular. Quan la tempesta esvaeixi en veurem les destrosses. Espanya tornarà a la cua d'Europa amb Grècia i alguns països de l'est? o quedarà en un entremig?, permetrà la crisi trobar una nova fórmula de desenvolupament?.

Tot es veurà. En qualsevol cas, aquell creixement econòmic enlluernador i admirable, era només un miratge.

La foto: Pilones

Les pilones, element de mobilitat que els darrers anys s'ha convertit en un dels protagonistes de la política gracienca. Van ser l'aposta del tripartit municipal del moment per imposar un dur pla de mobilitat i foragitar de cop els vehicles de Gràcia, cosa que s'ha demostrat com a excessiu i innecessari.

Recentment han aparegut un munt de pilones, moltes d'elles innecessàries, al voltant del mercat de la Llibertat, que han generat nova polèmica entre els veïns.

La foto: Idees pel canvi Barcelona

Imatge d'un dels dos grups que es van fer a la Jornada d'Idees pel Canvi a Barcelona. Els temes més votats pels assistents van ser economia, ensenyament, valors, regeneració democràtica i conciliació.

La foto: Gal·la Placídia

Estat actual de la Gal·la Placídia. Una vegada desmuntada la carpa provisional del mercat de la Llibertat, la Plaça ha quedat abandonada a la seva sort.

La part positiva és que per allà ja no hi passaran més cotxes i això dóna oportunitat a abordar la reforma pendent de la Plaça. La part negativa és el temps d'espera que pot passar, primer perque els arrangin i arreglin el que es veu a la foto, i després perque s'inicïi la reforma de la Plaça.

El Grup Municipal de CiU a Gràcia va presentar, farà uns mesos, iniciativa al Plenari per tal que s'aprofités la instal·lació i desinstal·lació de la carpa per fer la reforma de la Plaça. La proposta no va ser acceptada per l'equip de Govern + ERC.

Regeneració democràtica i realitat política

Com he deixat prou clar en aquest blog, i allà on he estat al llarg de la meva trajectòria, soc dels que penso que la crisi de la política no només existeix, sinó que és greu, molt greu, fins al punt de que ens hi posem o podem tenir problemes greus de legitimitat de l'actual sistema polític, que no de la democràcia.

Soc poc sospitós, per tant, de menysprear o rebaixar aquest fenòmen, com sí fan encara no pocs militants i dirigents de partits polítics.

Dit això, no ha de ser gens fàcil lluitar contra aquesta desafecció i superar aquest moment difícil, quan tots els partits que han nascut i s'han presentat amb la regeneració democràtica per bandera, no només han fracassat en aquest intent, sinó que han sucumbit fins i tot com a partits.

Serà que la crisi de la política té elements endògens en el propi adn de la societat i no només de la política? o serà que el propi sistema polític i les seves derivades ens tenen totalment atrapats sense possibilitat de canviar, sortir-ne o transformar-lo?.

Pel que sigui, com dèia, tots els darrers intents de regeneració democràtica des d'una aposta política nova, han fracassat estrepitosament:

Ciutadans, que apareixia amb la bandera de l'anticatalanisme, però també de la regeneració i una nova manera d'entendre la política, s'ha despedaçat en mil trossos, i ha tingut la legislatura marcada per les baralles.

UPYD, abans de néixer ha mort a Catalunya. Recentment, un 40% de la seva embrionària militància a Catalunya s'ha donat de baixa del partit pels mètodes despòtics i dictatorials de la seva lider, l'anticatalana Rosa Diez, per altra banda precursora també d'un altra manera d'entendre la política enfront al partidisme actual.

Reagrupament ha fet com la UPD, i abans de néixer ha rebentat ja la seva credibilitat quant a regeneració democràtica, amb un procés d'elecció de llistes poc democràtic, i on s'hi abonen fins i tot pràctiques de nepotisme a les primeres de canvi per part del seu lider.

Fins i tot ERC, en menor mesura, i potser per això no s'ha cremat tant, abanderava certa renovació democràtica el 2003, al voltant d'aquell slogan de les mans netes. Res queda d'aquella icona que va aixecar ERC en el seu moment, després de patir també problemes interns, escissions i davallades electorals, i el que queda.

Ens queda Montserrat Nebrera, a veure que dura.

La foto: Pollastreria de Travessera

La pollastreria de Travessera de Gràcia, un exemple d'èxit de comerç de tota la vida. Les cues que s'hi fan el cap de setmana són dignes de veure.

La foto: Futbol i símbols

La setmana passada em va cridar l'atenció el fet que l'Olimpique de Lió era animat des de les graderies amb una bandera algeriana. Dissabte al vespre però, vaig observar que l'Olimpique no era l'únic, doncs al Camp Nou el Barça també era animat amb una bandera algeriana.

Segurament, els portadors de la bandera algeriana a l'estadi de l'Olimpique eren francesos d'orígen algerià, mentre que la del Camp Nou potser eren algerians seguidors del Barça i vinguts expressament pel partit. Ara bé, especulo sense saber-ho.

Aquests fets ens porten al terreny del debat sobre immigració, integració, símbols i futbol.

Energies perdudes

Em pregunto quantes energies, quin percentatge de pensament, polítiques i energies gasta, llença, l'Estat espanyol parlant, donant voltes, escrivint i fent estratègia sobre la qüestió catalana i basca.

Em pregunto com podria repercutir en positiu per a l'Estat espanyol, si totes aquestes energies les dediquessin a pensar en el progrés i desenvolupament d'Espanya.

Em pregunto doncs si no els seria més fàcil deixar-nos anar.

La foto: Cuní a Gràcia

Sopar amb Josep Cuní dins dels cicles de sopars del Centre Moral de Gràcia. Lliçó magistral d'un gran periodista que manté el valor de la independència periodística. Cuní va destacar que els periodistes tampoc ho estan fent bé i va demanar autocrítica i reflexió al col·lectiu.

La foto: La violeta

A la foto part dels projectes que s'han presentat al concurs públic sobre la Violeta. El projecte guanyador té, d'entrada, bona pinta.

La foto: Rètols a les parades d'autobús

Algunes parades d'autobús de Barcelona compten amb rètols luminosos informatius sobre l'arribada dels diferents autobusos que hi tenen parada, el més curiós és que qualsevol coincidència entre el que indiquen i la realitat és pura coincidència.

Els Jocs Olímpics d'Hivern

Barcelona ja s'ha diagnosticat a ella mateixa els darrers anys i el diagnòstic era i és molt clar i compartit per tothom, socialistes inclosos: El model de grans esdeveniments està esgotat.

Barcelona no necessita més grans esdeveniments, sinó atenció a la gent, a les persones, als barris.... Deixar de ser un aparador per cuidar-se a ella mateixa i als seus habitants.

Des d'aquest punt de vista, els Jocs Olímpics d'hivern són innecessaris, a més d'una fugida endavant d'Hereu davant les enquestes adverses, i una demostració més de la seva incapacitat de gestió del dia a dia.

Si poden tenir algun efecte positiu, no és en clau barcelonina, sinó de vertebració del territori. És en aquest sentit que té lògica la bona acollida que les institucions dels Pirineus han donat a l'aposta d'Hereu. Els sempre oblidats i distants Pirineus, tenen una oportunitat per connectar-se, promocionar-se i progressar.

No s'equivoquin però, Hereu no pensa en ells, sinó en les enquestes.

Incapacitat a cop de gran esdeveniment

És una evidència que el govern socialista de l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics d'hivern com a revulsiu a les males previsions electorals que els donen totes les enquestes.

Més enllà d'això però, el que aquest fet ha demostrat, és l'absoluta incapacitat del govern municipal socialista per governar i gestionar Barcelona.

És diagnosi compartida públicament que Barcelona no necessita més grans esdeveniments, sinó atendre's a ella mateixa, treballar els barris i atendre les seves necessitats i de la gent que hi viu. Política diària, de proximitat i de carrer.

Des de poc després del 1992 aquesta diagnosi està clara i és compartida, i des de poc després del 1992, els successius governs socialistes barcelonins han demostrat la seva profunda incapacitat per governar, per gestionar aquest dia a dia.

Fracassats absolutament en aquesta gestió (influits sens dubte per la crisi general i manca d'idees del socialisme antic i clàssic), que ells mateixos havien diagnosticat com a necessària, han tornat desesperadament a allò d'abans, allò que els va donar èxit fa 20 anys, els grans esdeveniments.

A cop caduc i desesperat de gran esdeveniment pretenen amagar la incapacitat de gestió, l'esgotament de gestió, un fí de cicle que cada vegada es fa més evident.

La foto: Idees pel canvi Ciutat Vella

Idees pel canvi Ciutat Vella. Els temes a debatre escollits pels participants van ser, per aquest ordre, Regeneració democràtica, identitat-independència i Economia-empresa.

La foto: Revisors a l'autobús

Mai a la vida m'havia trobat revisors als autobusos de Barcelona, avui m'ha passat. Em sembla una bona i necessària mesura.

Vegueries

Primera consideració: En un moment de crisi econòmica tant forta, impulsar una Llei d'ordenació territorial no és la prioritat.

No pot ser que Catalunya hagi de suportar 8 nivells administratius incloen-t'hi la recien creada Àrea Metropolitana de Barcelona. La creació de les vegueries ha de comportar la supressió o buidat automàtic de les Diputacions i Províncies.

La Llei s'ha impulsat com a element propagandístic sobretot per part d'ERC, doncs és una pura façana decorativa mediàtica sense res al darrera ni cap seguretat legal ni política de que pugui portar-se a terme.

S'ha fet amb presses i sense el consens territorial necessari requerit per a una Llei d'aquestes característiques.

Dit tot això, no podem obviar la importància que per al catalanisme polític té la implantació de les vegueries i supressió de les províncies hispàniques. És una fita històrica del catalanisme plantejada pel tripartit en moment poc oportú i de manera propagandística i barroera. Cal fer el possible per a que tiri endavant, sense que això suposi perdre les energies prioritàries en aquest moment en la lluita contra la crisi econòmica.

La foto: Retràs autobusos

En aquesta parada de la Diagonal, a l'alçada de Calvet, hem hagut d'esperar 16 minuts a que passés qualsevol dels autobusos que hi paren, que són 5 com es pot veure a la fotografia. Plovia, i la ciutat es col·lapsa quan plou, però això no ha de ser cap excusa per a un servei de transport públic eficaç i eficient com correspondria a la ciutat de Barcelona.

La foto: Condicions de treball al Parlament

Es parla molt i amb molta demagògia dels sous dels polítics i del bé que viuen. En podem parlar molt. De moment, al Parlament de Catalunya, els Diputats han de treballar en despatxos com el de la foto, compartint-lo dos i tres diputats alhora. Un Diputat no té staff per treballar, s'ho ha de fer tot sòl. Hi ha un equip, en el cas del Grup Parlamentari de CiU, de 7 assessors i no arriba a 10 administratius, per compartir tot el grup.

Pel que fa als assessors, quan coincideixen tots al Parlament, han de compartir 6 persones el despatx de la foto, que a més, com es pot veure a la foto, té greus esquerdes a les parets, que fins i tot estan sent mesurades pels tècnics corresponents.

La foto: Idees pel canvi Amposta

Jornada d'idees pel canvi a Amposta. Els temes escollits pels assistents van ser Economia / empresa, Immigració, Infrastructures i Agricultura

La foto: Idees pel canvi Gandesa

Jornada d'idees pel canvi a Gandesa. Els tres temes més importants, escollits pels participants en votació, i sobre els quals es va debatre, van ser: Economia / empresa, Agricultura i Infrastructures.

Les mentides de Joan Ferran

Aquest és un d'aquells posts que no vé de gust escriure. La política va més que sobrada de retrets i desqualificacions i faltada d'idees i propostes. Però precisament per la salut i regeneració de la política, determinades maneres de fer han de ser denunciades.

Joan Ferran és l'alumne més avantatjat de José Zaragoza, el mestre del tot s'hi val en política, o potser inclús és al revés. La mentida, el cinisme, l'insult, l'engany o la manipulació, són les armes d'aquests personatges pels que tot val per assolir la fita d'assolir o mantenir el poder.

Les darreres intervencions de Joan Ferran són exemples perfectes del perque la gent cada vegada vota menys, de la desafecció política i del cansament general de la societat. Especialment l'exemple que vé a continuació.

Dies abans de que a CiU féssim pública una enquesta nostra que dóna a Xavier Trias clarament guanyador per sobre de Jordi Hereu, i alertat de que això passaria, Joan Ferran fa unes declaracions on diu que CiU té enquestes molt dolentes per Xavier Trias i molt bones per Hereu. Evidentment era una mentida sense cap base, i amb el simple objectiu d'introduir confusió a l'opinió pública davant l'inminent anunci públic de l'enquesta per part de CiU. S'hi val això?, val mentir com a finalitat política?, inventar-se el que sigui?. Jo crec que no, que no se li hauria de permetre.

La foto: Jardins de Santa Clotilde 2

He rebut aquesta foto de l'Agenda 21 de Lloret de Mar com a complement a un comentari seu publicat en aquest post d'aquest mateix blog. El publico doncs per a que es pugui veure.

La Presidència espanyola de la Unió Europea

Diversos aspectes i circumstàncies fan que la perspectiva de la Presidència espanyola de la Unió Europea no sigui precisament positiva:

1- Per primera vegada una Presidència rotatoria ha de compartir la gestió amb la presidència permanent de la Unió Europea.

2- La Presidència espanyola arriba en el moment de més profunda crisi, que a més, on més profunda és i on menys perspectives hi ha de sortir-ne, és precisament a l'estat espanyol.

3- La falta de rumb de la política exterior espanyola des de que Zapatero presideix el Govern. La d'Aznar era del tot errònia, però ara simplement no n'hi ha.

4- La falta d'implicació de la política exterior espanyola a la Unió Europea. Sempre l'han posada en un segon pla, i això ara es paga en forma de manca de projecte i idees.

5- Els atavismes arcaics d'Espanya en política exterior, sempre més pendent de sudamèrica que de la realitat que ens afecta i envolta.

6- Traslladar l'agenda política espanyola a la Unió Europea és simplement símptoma de manca de projecte europeu.

7- El Govern espanyol ha obviat totes les reivindicacions catalanes en forma de reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat i d'Europa i d'oficialitat de la llengua catalana. Els documents amb que treballa Zapatero no contemplen aquestes reivindicacions.


A la banda positiva només se m'acut:

1- La debilitat, per nous i per perfil baix, dels dos màxims representants de la diplomàcia europea, Van Rompuy i Ashton, qui ja han demostrat no estar a l'alçada amb la catastrofe d'Haití. Això podria donar protagonisme a Zapatero, que de moment no l'està tenint.

2- Possibilitat de consolidar un lideratge espanyol a l'àmbit mediterrani, però semblen més preocupats en sudamèrica que en el mediterrani.

3- Presidir la Unió Europa quan la crisi econòmica sembla fer un punt d'inflexió. Però aquest punt d'inflexió s'està produint en determinats estat d'Europa, però no encara a Espanya.

La foto: Vall d'Hebron, CiU en marxa ¡¡

El Pavelló de la Vall d'Hebron va quedar petit diumenge passat en l'acte de CiU de proclamació d'Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat.

La foto: El nou cartell de Sant Medir

Cartell guanyador per aquest any de la festa de Sant Medir. Divendres passat es va fer l'elecció.

El Zorro Generación Z

"El Zorro Generación Z" és una sèrie de dibuixos animats que es pot veure en hores de màxima audiència al canal infantil Clan de TVE.

En aquesta sèrie, que és una adaptació al segle XXI del clàssic Zorro, el dolent de torn és l'Alcalde de la ciutat on succeeixen tots els esdeveniments, Pueblo Grande. L'Alcalde és el principal delinqüent de la ciutat i qui està darrera de tots els robatoris, especulacions i desgràcies que passen.

El seu equip de Govern està composat pels principals delinqüents de la ciutat, que actuen a les seves ordres, i les reunions del seu equip són per preparar robatoris i especulacions.

Com he dit, aquesta sèrie s'emet en horari de màxima audiència infantil i transmet els valors que he comentat.

Això és també desafecció política, i en aquest cas no provinent de la política. És especialment greu que s'emeti en un canal de televisió pública i pagat, per tant, entre tots.