Els Jocs Olímpics d'Hivern

Barcelona ja s'ha diagnosticat a ella mateixa els darrers anys i el diagnòstic era i és molt clar i compartit per tothom, socialistes inclosos: El model de grans esdeveniments està esgotat.

Barcelona no necessita més grans esdeveniments, sinó atenció a la gent, a les persones, als barris.... Deixar de ser un aparador per cuidar-se a ella mateixa i als seus habitants.

Des d'aquest punt de vista, els Jocs Olímpics d'hivern són innecessaris, a més d'una fugida endavant d'Hereu davant les enquestes adverses, i una demostració més de la seva incapacitat de gestió del dia a dia.

Si poden tenir algun efecte positiu, no és en clau barcelonina, sinó de vertebració del territori. És en aquest sentit que té lògica la bona acollida que les institucions dels Pirineus han donat a l'aposta d'Hereu. Els sempre oblidats i distants Pirineus, tenen una oportunitat per connectar-se, promocionar-se i progressar.

No s'equivoquin però, Hereu no pensa en ells, sinó en les enquestes.