Incapacitat a cop de gran esdeveniment

És una evidència que el govern socialista de l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics d'hivern com a revulsiu a les males previsions electorals que els donen totes les enquestes.

Més enllà d'això però, el que aquest fet ha demostrat, és l'absoluta incapacitat del govern municipal socialista per governar i gestionar Barcelona.

És diagnosi compartida públicament que Barcelona no necessita més grans esdeveniments, sinó atendre's a ella mateixa, treballar els barris i atendre les seves necessitats i de la gent que hi viu. Política diària, de proximitat i de carrer.

Des de poc després del 1992 aquesta diagnosi està clara i és compartida, i des de poc després del 1992, els successius governs socialistes barcelonins han demostrat la seva profunda incapacitat per governar, per gestionar aquest dia a dia.

Fracassats absolutament en aquesta gestió (influits sens dubte per la crisi general i manca d'idees del socialisme antic i clàssic), que ells mateixos havien diagnosticat com a necessària, han tornat desesperadament a allò d'abans, allò que els va donar èxit fa 20 anys, els grans esdeveniments.

A cop caduc i desesperat de gran esdeveniment pretenen amagar la incapacitat de gestió, l'esgotament de gestió, un fí de cicle que cada vegada es fa més evident.