La Presidència espanyola de la Unió Europea

Diversos aspectes i circumstàncies fan que la perspectiva de la Presidència espanyola de la Unió Europea no sigui precisament positiva:

1- Per primera vegada una Presidència rotatoria ha de compartir la gestió amb la presidència permanent de la Unió Europea.

2- La Presidència espanyola arriba en el moment de més profunda crisi, que a més, on més profunda és i on menys perspectives hi ha de sortir-ne, és precisament a l'estat espanyol.

3- La falta de rumb de la política exterior espanyola des de que Zapatero presideix el Govern. La d'Aznar era del tot errònia, però ara simplement no n'hi ha.

4- La falta d'implicació de la política exterior espanyola a la Unió Europea. Sempre l'han posada en un segon pla, i això ara es paga en forma de manca de projecte i idees.

5- Els atavismes arcaics d'Espanya en política exterior, sempre més pendent de sudamèrica que de la realitat que ens afecta i envolta.

6- Traslladar l'agenda política espanyola a la Unió Europea és simplement símptoma de manca de projecte europeu.

7- El Govern espanyol ha obviat totes les reivindicacions catalanes en forma de reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat i d'Europa i d'oficialitat de la llengua catalana. Els documents amb que treballa Zapatero no contemplen aquestes reivindicacions.


A la banda positiva només se m'acut:

1- La debilitat, per nous i per perfil baix, dels dos màxims representants de la diplomàcia europea, Van Rompuy i Ashton, qui ja han demostrat no estar a l'alçada amb la catastrofe d'Haití. Això podria donar protagonisme a Zapatero, que de moment no l'està tenint.

2- Possibilitat de consolidar un lideratge espanyol a l'àmbit mediterrani, però semblen més preocupats en sudamèrica que en el mediterrani.

3- Presidir la Unió Europa quan la crisi econòmica sembla fer un punt d'inflexió. Però aquest punt d'inflexió s'està produint en determinats estat d'Europa, però no encara a Espanya.