27 de gener 2010
Dades personals
- Nom: Carles Agustí
Llicenciat en Ciències Polítiques i tinc estudis d'Història. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. Professor de la URV. Co President de l’Observatori Internacional de Democràcia Participativa (OIDP) i Vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació i Estratègia Política (ACCEP) i membre del Consell Rector del Centre d’Estudis i Opinió de la Generalitat (CEO). Secretari d’Organització de CDC BCN. He estat Director General d’Afers Interdepartamentals i Responsable o Coordinador dels programes electorals de CiU a les eleccions Europees 2009, Catalanes 2010 i municipals de Barcelona 2011. També he estat President de CDC Gràcia, Portaveu del Grup Municipal de CiU a Gràcia, Assessor del Grup Parlamentari de CiU, President de la JNC a BCN i Responsable d’Internacional de la JNC.
Crea el teu distintiu
EL MEU NÚVOL DE TAGS, O PARAULES MÉS UTILITZADES EN AQUEST BLOG (CLICA A SOBRE DEL REQUADRE PER VEURE-HO)
SUBSCRIPCIÓ: PER TAL DE SUBCRIURE'T A AQUEST BLOG I REBRE NOTIFICACIÓ DE CADA ACTUALITZACIÓ SIMPLEMENT ENVIA UN CORREU ELECTRÒNIC A L'ADREÇA cagustih@bcn.cat POSANT AL TÍTOL DEL MISSATGE: ALTA ESTEL BLANC
VOLS SABER ON T'UBIQUES IDEOLÒGICAMENT?. DEMOCRACIAWEB T'OFEREIX AQUESTA OPCIÓ RESPONENT UN SIMPLE QÜESTIONARI I T'UBICARÀ DE MANERA AUTOMÀTICA EN ELS DOS EIXOS. CLICA AQUÍ I VES A L'APARTAT QUI SOC? ON SOC?
Textos anteriors
- Democràcia mal entesa
- Canvi d'imatge de CiU 3
- El canvi d'imatge de CiU 2
- El canvi d'imatge de CiU 1
- Independència i maduresa
- La foto: UPyD
- La foto: El Mercado de San Miguel
- La foto: El Metro a l'Aeroport
- La foto: Rural i urbà
- Els alumnes de Zaragoza
4 Comments:
El verd sempre és bonic i els paisatges de la Costa Brava esplèndids, però dissenteixo en l'esperit de fons de la teva frase, puc estar d'acord amb coses que dius però en aquest cas t'agrairia que no utilitzessis els jardins com a argument, altres coses les acceptaré en relació a Lloret, però aquesta no la trobo convenient. Les intervencions fetes en els darrers anys en els jardins han malmès bona part de la idea i de l'esperit amb que Nicolau Mª Rubió i Tudurí els dissenyà. Rubió i Tudurí s'inspirà en el novecento italià i, traduït al noucentisme català dissenya uns jardins on l'important no eren les espècies vegetals presents sinó les formes, els contrastos, les perspectives amb els paisatge propers, les llums, el joc d'ombres, les textures...Això donava una singularitat als jardins impressionant, ara...de jardins n'hi ha molts...de jardins noucentistes molt pocs. Ho diu algú que s'estima especialment Lloret de Mar i la seva gent i que li sap molt de greu el que s'ha fet amb aquests jardins. Només cal que agafis una foto del mateix lloc que mostres dels jardins de sis anys enrera per exemple...
Som i Serem
Celebro que compartim lligam sentimental amb Lloret doncs.
En qualsevol cas els teus coneixements sobre els jardins són segur superiors als meus, i no tinc informació suficient per opinar o rebatre el que dius, per tant no ho faré.
Independentment però del que dius, jo em referia a que l'actual equip de Govern ha sabut posar en valor un actiu qualitatiu de Lloret que estava mal aprofitat com són els jardins de Sant Clotilde.
Abans eren mig desconeguts, i ara són referència obligada, han incrementat molt les seves visites i són una icona de Lloret que ajuda a canviar la imatge del municipi.
Benvolgut Carles. Després de llegir-nos el comentari de “Som i serem” tan poc “leal” amb la realitat dels Jardins de Santa Clotilde, no ens hem pogut estar d’enviar-te unes apreciacions . El jardí no és excessivament ric en diversitat d’espècies vegetals (tots sabem que no és un jardí botànic) però sí en espècies mediterrànies autòctones. Justament es considera Santa Clotilde com a paradigma del jardí mediterrani. Actualment, està catalogat com a jardí històric de tipus paisatgístic, és a dir, un jardí obert, orgànicament lligat amb el paisatge que l’envolta i, a la vista està, que els contrastos, les perspectives, llum, joc d’ombres i textures hi són més que mai. De fet, es treballa perquè així sigui i per això cal anar renovant les espècies que es moren (perquè encara que per alguns sembli mentida, les espècies vegetals són éssers vius que també es moren), es fan tractaments fitosanitaris per anar “curant” malalties, es fan inspeccions regulars i s’aixequen actes setmanalment en un llibre on es recullen totes les incidències dels jardins. El que si impressionava abans era la decadència de manteniment en que es va arribar. Les espècies vegetals principals, els xipressos, estaven pràcticament morts i això obligà a emprendre una restauració integral dels jardins, que no va ser la primera. Cap als anys 80, la propietat ja va substituir tanques de cupressus sempervirens per leylandii que és més resistent a l’ombra. Per tot això, podem afirmar sense reserves que els Jardins de Santa Clotilde han estat i són l’únic exemple visitable de jardí noucentista en el nostre país.
Perquè comprovis per tu mateix , el com estaven i com estan ara els jardins, t’enviem per e-mail la foto que has penjat en el teu blog, però feta a l’any 2005. Que cada qual tregui les seves pròpies conclusions.
Moltes gràcies pels vostres arguments. Per a que es pugui veure la foto a la que feu referència, quedarà penjada al blog.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home