Independència i maduresa

És normal que si la majoria social d'un territori vol constituir-se com a nació separada de l'estat del qual forma part no pugui fer-ho?

Seria normal al segle XXI que ens enviessin els tancs si Catalunya decidís caminar sola?

És lògic que un poble sotmeti a un altre i no el deixi respirar?

Tots aquests aspectes no us sonen més a passat medieval que a societat moderna del segle XXI?

Espanya, Catalunya i Europa estan en lògic procés constant de modernització i adaptació a nous temps, on la pràctica democràtica ja queda plenament consolidada i es desenvolupa i aprofundeix deixant endarrera altres formes de Govern.

Aquest procés és lent però constant. Encara hi ha atavismes, encara hi ha pràctiques predemocràtiques, encara ens falta millorar molt, però dins d'aquest procés de maduresa, arribarà un dia en que serà absurd no permetre a un poble deixar-lo ser el que ell vulgui ser. Sota quin argument impedir-ho?.

I és així com, de manera natural, evolutiva i madura, Catalunya esdevindrà, aviat o tard, un estat lliure i independent en el marc de la Unió Europea. És qüestió de temps, i de que realment la majoria del poble català vulgui ser-ho.