Espanya i l'Estatut
La sentència de l'Estatut demostrarà fins a quin punt les estructures de l'estat espanyol es mouen en la racionalitat o en la simple emocionalitat.Si jo fos estat l'espanyol, no tindria cap mena de dubte d'acceptar un Estatut que ha passat tots els requisits legals possibles, inclosa l'aprovació per part del Congrés dels Diputats, i que otorga un important reconeixement a Catalunya com a nació, però que alhora senta les bases d'una possible convivència amb Espanya. La simple acceptació de l'Estatut suposaria ja una descàrrega de la tensió entre Catalunya i Espanya i l'obertura d'una possible entesa.
El rebuig a l'Estatut, la decisió emocional, no deixa més remei a Catalunya que el camí cap a l'estat propi, i sense perdre-hi gaire temps.
publicat per Carles Agustí at 00:18
2 Comments:
Sí fossis estat espanyol no parlaries ni escriuries en català i exerciries un sistemàtic rebuig per tot allò que ensumés català. Series irracional amb Catalunya i covaries un odi atàvic, inexplicable i desmesurat. No sabries viure amb nosaltres però tampoc ho voldries fer sense nosaltres. Series un estat amb tics i formes colonialistes egòlatra i excloent. Francament, prefereix-ho que no siguis, ni tan sols imaginàriament, estat espanyol. Fa mal només de sentir-ho. Salut.
Una vegada un espanyol em deia que per a ells perdre Catalunya seria com perdre un braç o una cama del seu propi cos.
Espanya hauria de plantejar-se si li val la pena perdre tantíssimes energies en el tema català i basc. Més els valdria donar-nos la independència i així poder concentrar-se només en el progrés i desenvolupament del que quedaria d'estat, que ja podria ser centralista sense problemes, i que conservaria un enorme potencial en tots els sentits i prop de 40 milions d'habitants.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home