Sobre l'aigua

Cinisme sense límits

El tot s'hi val de José Zaragoza, Iceta i companyia va portar, fa ja uns anys, a la famosa crisi pel transvassament de l'Ebre. Van aprofitar una possible solució delicada a la sequera que pateix Barcelona i voltants, per incendiar-ho tot sense pietat.

Es tractava de fer un còctel que reunís PP, CiU i transvassament de l'Ebre, un còctel que no admetia matisos, ni explicacions, eren dolents i punt. Si això incendiava o enfrontava territoris i impedia cap solució a la manca d'aigua a Barcelona era el de menys. L'únic objectiu era guanyar eleccions i davant hi van veure una oportunitat.

I s'en van sortir, ajudats, com no, pel seu aparell mediàtic. No en guanyar eleccions, però sí s'en van sortir a proscriure públicament tothom qui s'havia almenys aturat ni que fos a pensar alguna solució transvassista al problema de l'aigua.

Ara que governen i s'en adonen de la dimensió del problema, ara la consigna és no deixar sense aigua 5 milions de persones, les que viuen a la ciutat i pels voltants de Barcelona. Fins i tot s'han atrevit a dir que CiU incendiava el territori. Si el transvassament proposat és un autèntic atemptat ecològic en fer-se a la capçalera d'un riu, a més poc cabdalós, ara ja és igual això.

Zaragoza, Bolaño i companyia dirigeixen ara el seu esforç mediàtic a exagerar més no poder un suposat estat d'emergència nacional que justifiqui llavors qualsevol actuació (no us recorda a altres èpoques aquesta manera de fer?). Així doncs és habitual que els Telenotícies obrin aquests dies amb imatges de pantans secs, amb publireportatges sobre la gravetat de la manca d'aigua etc... Com si això no fos així fa 1 any, 2 i 5.


L'actitud de CiU

No és fàcil. Per una banda cal destapar aquest cinisme del tripartit abans explicat. Per altra però, no podem aplicar el tot s'hi val i el mateix cinisme que ells apliquen. Créiem en unes solucions concretes i hi seguim creient per molt que les circumstàncies ara s'hagin capgirat.

Cal combinar una i altra cosa, i certament s'està aconseguint. Denúncia de l'actitud del tripartit, que no fa ni 5 anys portava directament a la foguera tot aquell que gosés dir alguna cosa similar a la que ells volen fer ara. Denúncia de la barbaritat ecològica que volen fer amb el transvassament del Segre. I alhora oferir solucions i capacitat d'entesa i diàleg, com s'està fent.


La solució?

Òbviament jo no la tinc, ni en sé d'aquest tema, ni soc capaç d'aportar solucions màgiques. La meva modesta opinió em porta però a creure que allà on hi ha aigua sobrant, cal aprofitar-la per allà on en falta, i si això implica algun transvassament controlat, i sempre amb els excedents del cabdal que es tracti, doncs no veig que passi res. Jo començaria pel Roine.

No veig malament les dessaladores, tot i que crec que cal perfeccionar bastant el seu funcionament.

Transportar aigua amb camions, trens, vaixells o el que sigui, ho veig un pedaç. Pot ser una solució a una situació puntual i localitzada de crisi concreta, però no és cap solució final.

I finalment deixo enlaire una reflexió: En aquest país no sap ploure, o no sabem recollir bé l'aigua que plou?. Veig arcaic un sistema de recollida d'aigua que només serveix si plou a unes zones molt concretes i localitzades del mapa.