Consell Plenari: Fora pilones?

A banda de la publicitació dels propers premis Vila de Gràcia, i de la proposta per a la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona a l'Albert Musons (a títol postum) i a la Isabel Sanagustin, destacaria, resumint molt, quatre temes del Consell Plenari:


Reforma del Pla de Mobilitat

A pregunta per resposta oral formulada per CiU, El Regidor Guillem Espriu va admetre la possibilitat de treure les pilones de les superilles del Pla de mobilitat. Ho va fer de manera velada, reconeixent que les pilones generen no pocs problemes de gestió, en qualsevol cas és un primer pas important.

La revisió del Pla de mobilitat (que nosaltres plantegem en forma de treure les pilones i Espriu admet simplement com a reestudi del Pla), és un dels punts que vam acordar amb l'equip de Govern introduir al Pla d'Actuació del Districte.


Torna la pau?

Desconec si Guillem Espriu i Ricard Martinez van parlar o no abans del Plenari, donava la sensació que sí, i ja és bó si així va ser, doncs vam poder gaudir d'un plenari d'idees i propostes, i no de bronca estèril que no porta enlloc.

Guillem Espriu, més tranquil que en altres ocasions, va fer un dels millors informes de gestió que recordo en els 9 anys que porto a l'Ajuntament de Gràcia. Per fí, un informe de gestió amb contingut polític i estructurat. Construit molt al voltant d'obres ja engegades fa molt temps, però almenys amb certa teca.

Per la seva banda, Ricard Martinez va fer de President, de simple President del Districte, o sigui que es va limitar a moderar el debat sense ficar-hi cullerada.

La pregunta és si aquesta pau és qüestió d'un dia o durarà. Desgraciadament tot indica que serà passatgera, doncs tenim a la vista el Plenari extraordinari per aprovar el PAD, i en el qual Espriu no baixa del burro i segueix considerant il·legal.

De fet, aquest no baixar del burro, segueix sent la pràctica d'Espriu, qui aparentment mostra actituds de pacte i diàleg, però alhora de la política concreta segueix pensant que governa amb majoria, no ha canviat el xip vaja.

ICV

El seu Portaveu, Roger Amigó, és una bona persona, un bon company que em cau bé. Greu error faríem però, si motius personals o d'amistat, servissin per tapar les vergonyes polítiques. I en aquest sentit ICV té un problema. 10 mesos ja semblen període més que suficient perque Roger Amigó s'hagi adaptat a la política gracienca, però no sembla, de manera preocupant, que això sigui així.

Amigó és l'únic que no reuneix les seves comissions, no coneix els temes dels quals n'és responsable i ha de gestionar, no es prepara els temes, no es prepara les intervencions, no aporta cap proposta o idea nova, i els més greu, res de tot això sembla importar-li massa per l'actitud que mostra als Plenaris, a més d'incorrer en nombrosos errors. Sense anar més lluny l'altre dia va admetre implicitament no conèixer els passos que el Regidor realitzava en matèria de mobilitat (del qual ell n'és el responsable), o va situar el fet que en el nou Estatut del Conseller els Consellers Municipals puguin cobrar per la seva feina com a aspecte més important del document.

Aquí hi ha un greu problema, i com és obligació en la nostra tasca d'oposició, el seguirem d'aprop.

L'equip d'Espriu

El nou punt de l'ordre del dia en que els diferents Consellers Municipals de Govern poden explicar les tasques realitzades per les seves àrees, és una eina que els permet explicar-se molt millor, els dóna més joc, i es visualitza més equip. D'altra banda però, es posen més en evidència les carències i errors, i l'oposició tenim un nou torn de rèplica per evidenciar-ho.

I exactament això és el que va passar. L'equip es va visualitzar i va tenir més presència (cosa absolutament necessària per la solitària gestió de Guillem Espriu), però alhora es van evidenciar moltes carències, sobretot per manca de reunions en algunes comissions, per inacció d'altres, manca de resposta a les preguntes de l'oposició i problemes comunicatius, fets, tots ells, que van provocar alguns dels moments més tensos de la sessió entre Govern i oposició.