Creixement demogràfic

És un principi acceptat econòmicament i social el fet que com més siguem millor, com més creixi la població millor. Créixer en termes demogràfics és sinònim d'anar bé, de desenvolupament, social i econòmic. És, de fet, el motor del capitalisme, el capitalisme provoca i necessita creixement demogràfic, en una roda que comporta progrés però que pot esdevenir diabòlica.

I aquí és on vaig. Creixement fins a on?, perque infinit no pot ser. És un dels defectes del capitalisme sobre el que d'una manera o altra haurem d'actuar. Podem anar creixent fins que aquest creixement comenci a ser negatiu per al nostre benestar.

En alguns aspectes, aquest moment està començant a arribar. Concretament la zona de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i a la zona de la costa, aquesta pregunta comença a ser un fet real. El creixement d'alguns municipis ha tocat límit, i la invasió de part del territori també, començant a afectar, sens dubte, al benestar dels seus habitants. De fet, en no pocs municipis d'aquesta zona l'excessiu creixement de la població esdevé ja una de les principals preocupacions dels seus habitants, fet que reverteix en novedosos i triomfadors discursos municipals com el paradigmàtic del creixement zero de Xavier Crespo a Lloret.

En aquestes zones, la màxima de com més fills millor, comença a entrar en crisi. No vull però obviar un factor temporal que matitza el que acabo de dir, la immigració. El sistema econòmic capitalista provoca que sempre sigui necessària més i més gent, perque es basa en el creixement, i cal sempre més gent per cobrir totes les possibilitats que va generant el mateix creixement, i si aquestes noves possibilitats no es cobreixen amb gent del país, vé gent de fora a cobrir-les. Si en vé massa pot posar en risc la pròpia supervivència de la nostra manera de ser, entesa com a llengua, cultura i per tant, a la fí i al cap, posa en risc la pròpia supervivència del país com a tal.

És per aquest motiu que, de moment, cal seguir amb la incentivació demogràfica (prou baixa encara a Catalunya), per supervivència del propi país. Aquest fet no ha d'evitar però la reflexió a mig termini, creixement fins a on?. El capitalisme i la immigració ens obliga a tenir molts fills, però el territori té un límit de resistència, un límit de capacitat, que en algunes zones ja s'està vorejant. Arribarà un punt, no gaire llunyà, en que caldrà trobar-hi remei en forma de factor corrector del sistema econòmic i social.