La resposta a Montilla

Vídeo aparegut a la xarxa, de resposta al vídeo que el PSC-PSOE va enviar a tota la seva militància el dia de l'aniversari de José Montilla, reconeixent que van segons però que les coses no es decideixen fins al darrer moment i acabaran superant CiU.

ERC i l'independentisme II

Les consultes sobiranistes que s'estan celebrant arreu del país, i les conseqüents enquestes d'àmbit nacional que s'estan elaborant i publicant, venen a demostrar allò que en el seu moment vaig escriure .

Bàsicament que l'independentisme és transversal, i no propietat d'unes sigles. Com a mínim transversal entre el conjunt de partits catalanistes, i fins i tot lleugerament estès més enllà de l'estricte vot catalanista.

La foto: Els jardins de Sant Clotilde

Joia paisatgística de Lloret de Mar en forma de jardins, els quals estan contribuint a recuperar el prestigi de la població.

Democràcia mal entesa

És pràctica del tripartit votar sistemàticament contra qualsevol proposta que presenti Convergència i Únió al Parlament.

Encara que es tracti de propostes que comparteixen, inclús tretes calcades, literals de textos que en altres àmbits els partits del Govern han impulsat o recolzat.

En els debats dels pressupostos, CiU presenta més de 1.000 esmenes. No em puc creure que el tripartit no en comparteixi ni una de sola.

És un exemple de política mal entesa, de mala pràctica política, de les que generen desafecció, de les que allunyen a la gent, de les que no s'entenen.

Malentenen que així l'oposició no s'endú cap "tanto", només per això ho fan, i l'únic que aconsegueixen és negar el debat, la discusió política, la noblesa política i sobretot allunyar la gent.

Canvi d'imatge de CiU 3

El canvi d'imatge de CiU 2

El canvi d'imatge de CiU 1

Independència i maduresa

És normal que si la majoria social d'un territori vol constituir-se com a nació separada de l'estat del qual forma part no pugui fer-ho?

Seria normal al segle XXI que ens enviessin els tancs si Catalunya decidís caminar sola?

És lògic que un poble sotmeti a un altre i no el deixi respirar?

Tots aquests aspectes no us sonen més a passat medieval que a societat moderna del segle XXI?

Espanya, Catalunya i Europa estan en lògic procés constant de modernització i adaptació a nous temps, on la pràctica democràtica ja queda plenament consolidada i es desenvolupa i aprofundeix deixant endarrera altres formes de Govern.

Aquest procés és lent però constant. Encara hi ha atavismes, encara hi ha pràctiques predemocràtiques, encara ens falta millorar molt, però dins d'aquest procés de maduresa, arribarà un dia en que serà absurd no permetre a un poble deixar-lo ser el que ell vulgui ser. Sota quin argument impedir-ho?.

I és així com, de manera natural, evolutiva i madura, Catalunya esdevindrà, aviat o tard, un estat lliure i independent en el marc de la Unió Europea. És qüestió de temps, i de que realment la majoria del poble català vulgui ser-ho.

La foto: UPyD

Curiós i desafortunat rètol el que llueix la seu catalana del partit anticatalà de Rosa Díez. Quan un 40% de la seva escassa militància s'ha donat de baixa per les formes dictatorials de dirigir el partit per part de Rosa Díez, l'esmentat rètol parla de "lo que nos une", de "democracia" i de "yo elijo".

La foto: El Mercado de San Miguel

A Madrid, situat a prop de la Plaza Mayor i de la Puerta del Sol. L'arquitectura de l'espai, la decoració de les seves parades, la zona central amb taules per estar-s'hi i consumir, i el fet que la majoria de parades incorporen servei de degustació, fa d'aquest espai una joia en tots els sentits, recomanable d'anar a veure i d'exportar-hi idees.

La foto: El Metro a l'Aeroport

Extraordinari comprovar com a Madrid, la Línia 8 de Metro, et porta del centre de la ciutat a cadascuna de les Terminals de l'Aeroport de Madrid - Barajas. Amb un cost de 2 euros i de 30 minuts des del centre de la ciutat. Tota ciutat moderna ha de tenir aquest enllaç bàsic. A veure quants anys més triguem a tenir-lo a Catalunya.

La foto: Rural i urbà

Convivència, sense solució de continuitat, entre la ciutat i antigues masies que encara fan la seva funció rural al Prat de Llobregat.

Els alumnes de Zaragoza

Lluny d'obrir els ulls i lluitar contra la crisi de la política, l'estil del tot s'hi val, el tacticisme curt i el cinisme segueixen guanyant terreny al PSC-PSOE, i José Zaragoza va formant alumnes a cada dia que passa.

Darrerament n'ha sortit un d'avantatjat. Es tracta de Francesc Vallès, coordinador dels Diputats i Senadors del PSC-PSOE a Madrid. L'estil, les paraules, el cinisme... és calcat a Zaragoza, els interessos del PSOE estan ben guardats a Madrid.

Una mostra. Respostes de Francesc Vallès a una recent entrevista publicada a El Singular Digital. Sobren els comentaris, les paraules parlen per sí soles:


CiU està en una posició de bipolaritat: a Catalunya defensen el sobiranisme i a Madrid pacten amb el PP contra els interessos de Catalunya, com han fet amb la Lofca, els PGE o les inversions de la disposició addicional tercera de l’Estatut. En política, aquest tipus d’actituds es paguen cares.

El ciutadans en temps de crisi valoren que les qüestions partidistes quedin de banda, però des de fa un temps, especialment per part del PP i CiU estem veient molt càlcul polític i poca voluntat de treballar.

CiU va aprovar des del 1996 i fins el 2004 tots els Pressupostos Generals de l’Aznar, fins i tot quan tenia majoria absoluta i havia desinversió a Catalunya. El que no podem fer és ara desacreditar el president del govern que ha fet més per Catalunya. Zapatero s’ha compromès amb Catalunya d’una forma clara i això s’ha de reconèixer.

Una de les principals acusacions que s’ha fet al grup socialista del Congrés és haver votat lleis que envaeixen competències catalanes:
Sempre es diu però no sé perquè, espero que algú me’n digui alguna.

La foto: Rodin

L'exposició d'escultures de Rodin, situada enmig de la Rambla de Catalunya de Barcelona.

Entrevista a Telegràcia

Entrevista Carles Agustí
por latortugadegracia

Espanya i l'Estatut

La sentència de l'Estatut demostrarà fins a quin punt les estructures de l'estat espanyol es mouen en la racionalitat o en la simple emocionalitat.

Si jo fos estat l'espanyol, no tindria cap mena de dubte d'acceptar un Estatut que ha passat tots els requisits legals possibles, inclosa l'aprovació per part del Congrés dels Diputats, i que otorga un important reconeixement a Catalunya com a nació, però que alhora senta les bases d'una possible convivència amb Espanya. La simple acceptació de l'Estatut suposaria ja una descàrrega de la tensió entre Catalunya i Espanya i l'obertura d'una possible entesa.

El rebuig a l'Estatut, la decisió emocional, no deixa més remei a Catalunya que el camí cap a l'estat propi, i sense perdre-hi gaire temps.

La foto: La pujada d'impostos

Interessant missatge per Zapatero en un aparador de Barcelona.

La foto: L'auditori de la Plaça Lesseps

L'auditori de la nova Plaça Lesseps. Encertat o no?. Els favorables diuen que és un espai per a fer-hi activitats, els detractors que serà niu de botellots i conflictes. De moment no arriben massa notícies ni d'una cosa ni de l'altra.

La foto: Polícia Nacional a Catalunya

L'altre dia un amic em preguntava com pot ser que vegi Policia Nacional per Barcelona si les competències han passat als Mossos. Certament és així, però l'estat conserva algunes competències que fan que encara tinguem algunes comissaries (foto) i dotacions de Policia Nacional, com per exemple l'expedició del DI o les competències d'extrangeria.

L'estat també juga la partida, i s'agafa a qualsevol recurs per seguir sent present a Catalunya.

La foto: El registre civil

És un dels exemples del retràs administratiu de l'estat espanyol, el clàssic exemple del funcionari de "manguito" que tan bé representa a l'estat central. Centenars de persones s'amunteguen cada dia al registre civil de Barcelona per a realitzar tot tipus de tràmits no informatitzats.

La foto: La onada de fred

A 10 sota zero en imatge presa el passat cap de setmana a Baltarga (Cerdanya). No se si alguna vegada havia vist temperatures tan baixes.

Braus i regeneració democràtica

La recent votació al Parlament de Catalunya sobre l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular sobre la prohibició de les corrides de braus, ha posat en relleu mostres de regeneració democràtica.

Només Convergència i Unió va donar llibertat de vot als seus Diputats i Diputades, però aquest sòl fet ja va crear una gran incertesa sobre el resultat final de la votació.

Això va posar en funcionament un mecanisme insòlit a la nostra democràcia, la persecució individual dels diputats de CiU per part de partidaris i detractors de les corrides, per aconseguir el seu vot.

La incertesa i la presa de posicionament individual de cadascun dels Diputats de CiU ha estat una mostra de regeneració democràtica que ens mostra la importància d'aproximar elegit a elector.

Velinisme

Vagi per davant la meva condemna a l'agressió soferta pel Primer Ministre italià Silvio Berlusconi.

En un altre ordre de coses, la degradació de la política sembla no tenir límits. El darrer i més repugnant exemple el trobem amb l'aparició del fenòmen del "velinisme" a Itàlia.

Consisteix en promocionar dones, no per la seva capacitat gestora i política, sinó perque són guapes (models, presentadores de televisió, protagonistes de les revistes del cor...). Així volia fer la llista europea del seu partit Silvio Berlusconi, i de fet aquest fenòmen sembla que ha generat no pocs càrrecs públics i alguna que altra Ministra a Itàlia.

És la degradació més repugnant possible de la política. És un nivell en que ja és igual tot, és igual qui sigui per a qualsevol responsabilitat.

No puc entendre que l'electorat italià no reaccioni.

La foto: Les Quatre Columnes

Mentre esperem siguin reposades a Montjuïc, sí podem gaudir-ne d'unes similars al costat del polèmic Hotel Vela al costat de la Barceloneta.

La foto: L'Aeri del Port

L'Aeri del Port és aquell telecabina que uneix des dels anys 30 el Port de Barcelona amb Montjuïc. Recordo de petit anar-hi amb el meu avi almenys una vegada al mes.

La veritat és que la sensació és que està igual que als anys 30, vell, brut, deixat, mal venut i infrautilitzat.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet una gran inversió al telecabina de la muntanya de Montjuïc. Ara Ajuntament i Generalitat, que és qui gestiona l'Aeri del Port, hauríen de posar-se amb aquesta emblemàtica instal·lació.

La foto: La Línia 9 de Metro

Paradeta propagandístico - informativa de la Generalitat de Catalunya a la Plaça Catalunya sobre la Línia 9 de Metro. Iniciada sota el Govern Pujol, retrassada més de 6 anys per la ineficàcia del tripartit, i amb el seu pressupost doblat per culpa d'aquesta ineficàcia. I encara s'atreveixen a fer-ne bandera.

La foto: Els nous contenidors

La polèmica gira entorn el cost total de la nova contracta de neteja i la conseqüent renovació de tots els contenidors de Barcelona, a més de la quantitat de contenidors que hi ha a cada cantonada.

La renovació era necessària per caducitat de l'antic material, ara bé, tants contenidors no sé si féien falta.

Resum 2009 d'aquest blog

Clica sobre la foto per veure-ho.