Barça estic boig per tu

Fa uns mesos la directiva del Barça va tenir una excel·lent idea en promocionar una cançó de l'estil "You'll never walk alone" del Liverpool. Era el "Barça estic boig per tu", que per fí pretenia mig substituir el per mi ja caduc cant del Barça.

On és aquesta cançó?, ja no hi és.

Tan brillant va ser la idea com lamentable la seva posada en funcionament i gestió.

La cançó es posava molt abans de començar el partit, quan la gent estava arribant, xerrant, buscant el lloc, i amb un sò poc apropiat, massa elevat, i que no deixava sentir els primers intents de càntic de l'afició culé.

La conseqüència és que se l'han carregada. Segons la versió oficial perque la gent no la cantava, segons la meva opinió perque ho van gestionar francament malament.

Igual va passar amb l'intent de que el públic digués el cognom dels jugadors quan s'anunciava l'alineació, però el mateix locutor s'encarregava d'apagar la veu dels aficionats dient ell els cognoms.

A veure doncs si, a més de tenir idees brillants, saben gestionar-les.

La Foto: Travessera de Dalt

La Travessera de Dalt, una autèntica autopista urbana que divideix Gràcia en dos. Ja fa anys que es va aprovar el projecte de reducció de carrils i pacificació del trànsit. Projecte que dorm el somni dels justos per la doble ineficàcia socialista:

1- Perque l'Ajuntament no endega el projecte.

2- Pel retràs i constant aturada de la Línia 9 de Metro, que és la que ha d'engolir part del trànsit de superfície que es vol reduir.

Sobre la pujada d'impostos

L'Argument que davant d'una situació de crisi, cal reforçar les finances de l'estat per atendre les noves necessitats socials, no és un disbarat, i seria correcte sino és per dos motius:

Les pujades d'impostos, si no estan molt ben planificades, penalitzen sobretot les classes mitges, que són precisament el motor de la iniciativa social, que és la que pot remuntar la crisi, i de manera especial a Catalunya.

En segon lloc, no es pot parlar de reforçar les finances públiques si abans no sabem com estan aquestes. I sense auditar res de manera massa profunda, sabem ja fins a quin punt despilfarren i malgasten les administracions socialistes.

Alguns exemples són els 3.000 milions d'euros, sí 3.000 milions d'euros, que té de sobrecost la Línia 9 de Metro per la ineptitud del Govern català, els errors i la lentitud en la seva construcció. O el sobrecost de 70 milions d'euros del desdoblament de l'Eix Transversal. Els 80.000 nous funcionaris en 5 anys que té la Generalitat de Catalunya són realment necessaris tots?. La sobrepresència d'alts càrrecs, enormement més gran que en l'època de CiU, és necessària?. El descontrol sobre fundacions (Cas Millet) quants diners ens ha costat?. Quants diners ha llençat Hereu, i també Montilla, i Zapatero, en campanyes de publicitat i protocol?. 3 milions d'euros perduts per l'Ajuntament de Barcelona en la construcció d'un hotel de luxe.... i podríem seguir molta estona.

Tots aquests diners estalviats i ben gestionats, o sigui, una administració pública ben gestionada, segurament ens estalviaria de la maleida pujada d'impostos.

Quan tinguem auditada i ben gestionada l'administració pública, llavors parlem de si és necessari o no pujar impostos, de manera que assegurem que no penalitzin les classes mitges i que tothom aporti en funció de les seves possibilitats de manera real i efectiva.

Sexe i violència a la televisió

Les dades que desprenen els estudis que s'han realitzat sobre la matèria parlen de que un 70% dels continguts que emeten les televisions són de sexe o violència, i de manera repartida en tota la franja horària televisiva.

Sumem-li a això els "profitosos" valors que transmeten tots els programa del cor.

Amb tot plegat no hi ha suficient perque intervingui l'administració pública regulant horaris i continguts?.

La foto: La Plaça de les dones del 36

L'entrada a la Plaça de les dones del 36 amb la famosa tanca de la polèmica. L'entorn de la plaça aconsellava el seu tancament nocturn, cosa que recolzem des de CiU, però que no han acceptat alguns moviments alternatius de Gràcia. Aliens a tot, grups d'infants hi juguen a dins.

Model Florentino, model legítim?

Dóna la sensació que el Real Madrid té diners disponibles ilimitats. Faci el que faci sempre hi ha diners. D'on els treu? perquè?. És legítim?. És legal?

El Real Madrid i la seva liquiditat inesgotable trenca el mercat i la lògica futbolística.

Com a mínim mereixem tot tipus de transparència i explicacions.

La foto: Ibrahimovic

Curiós anunci de Nike si tenim en compte que precisament el principal problema que està mostrant Ibrahimovic en la seva adaptació al Barça és la seva lentitud de joc.

La foto: Pla Hidrològic Nacional

Rotonda, a Tortosa, que recorda la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional.

La lliçó d'Arenys de Munt

La lliçó d'Arenys de Munt:

- La normalitat amb que es va celebrar la consulta.

- La normalitat i sà exercici democràtic de que es realitzin tot tipus de consultes a les urnes, inclosos referèndums d'autodeterminació impulsats per la societat civil.

- La provocació i la tensió la posa qui la posa, l'estat i els defensors de la unitat d'Espanya, mai el poble català.

- La maduresa democràtica i nacional del poble català.

- L'absoluta normalització de l'independentisme a Catalunya. La centralitat ja no és la dels anys 80, s'ha mogut cap al sobiranisme, i qui mantingui el discurs de centralitat dels anys 80 esdevé un dinosaure polític camí de l'extinció.

- Un referèndum d'autodeterminació de Catalunya podria guanyar-se ja avui dia, o falta ben poc per a que la societat catalana tingui el suficient grau de consciencia per guanyar-lo. Els discursos polítics hauríen d'adaptar aquest principi.

- La societat civil d'Arenys ha sabut liderar aquest procés davant l'atonisme del partits polítics que no saben com reaccionar.

- Els partits polítics farem bé de recordar, a cada moment, que l'objectiu és l'assoliment de les nostres finalitats polítiques, i no aconseguir el Govern. Sinó, ens quedarem sols.

I algú encara diu que el referèndum d'Arenys de Munt no ha tingut conseqüències polítiques?.

La foto: Senyeres a la Diada

Senyera solitària en un edifici de Barcelona. La meva impressió és que aquest any hi havia menys senyeres als balcons per la Diada. El tripartit va assolint, en aquest punt, l'objectiu d'aigualir la Diada. Si treiem el referèndum d'Arenys de Munt, la Diada d'aquest any ha passat de manera discreta, més tenint en compte el marc de finançament i sentència de l'estatut. Si sumem però Arenys de Munt, la Diada ha estat una de les més exitoses dels darrers anys... a pesar del tripartit.

La foto: Registre civil, la vergonya de l'administració espanyola

El registre civil és una de les grans vergonyes i símbol de l'atrassament i ineficàcia de l'administració pública espanyola. La tradicional cua i eterna espera interna, ara també és externa, amb cua fins i tot per accedir a l'edifici. Per quan el referèndum d'Arenys de Munt però per tot Catalunya i amb plena validesa?.

La foto: Castellers de la Vila de Gràcia

L'espectacular ofrena dels Castellers de la Vila de Gràcia al monument a Rafel Casanova.

La foto: Nissan i Roca, protestes impresentables

Impresentables les protestes dels treballadors de Nissan i Roca el dia de la Diada. Tenen tot el dret a protestar, possiblement amb raó, però no era el lloc, ni el moment, ni les formes. La falta de respecte, amb xiulades que no respectaven ni l'himne nacional de Catalunya, desacredita la protesta d'aquests treballadors.

La foto: Diada

Nou format de CDC d'ofrena a Rafel Casanova, més llarg, més reivindicatiu i més vistós.

Balanç dels fitxatges del Barça

En general tinc una opinió bastant crítica de la gestió en política de fitxatges cara a la temporada 2009- 2010 realitzada pel Barça. Els elements que crec cal valorar són els següents:

- El Barça ha entrat massa tard al mercat, reacció molt lenta, quan aquest ja estava rebentat per Florentino Perez i el Real Madrid. Crec que s'ha notat molt la fugida de directius que han deixat a Laporta quasi sòl.

- Laporta ha trencat aquella màxima que ell va començar a aplicar de control pressupostari, no pagar més del que costa un jugador i pagar-li no fixe sinó per incentius.

- Estic d'acord amb la filosofia de planter, però crec que la plantilla és exageradament massa curta per afrontar tots els compromisos que hi ha.

- Fer fora Silvinho, el "papà" del vestuari, ha estat un error, aportava seny i ascendència al vestuari.

- Encert en desfer-se de Hleb i Gudjonhsen i cedir Henrique, són jugadors sense qualitat per estar al Barça.

- Absurda l'operació Keirrison.

- Més enllà de la qualitat d'Ibrahimovic, la seva contractació ha estat un autèntic atracament sense explicació i silenciat pels mitjans de comunicació. S'ha volgut vendre Ibrahimovic com el segon millor jugador del món després de Messi, i malgrat ser un bon jugador, no ho és, ni molt menys. La quantitat pagada per ell és descomunal, injustificada i completament fora de mercat. Eto'o havia de marxar, però no és pitjor jugador que Ibrahimovic, segurament millor, per tant Ibrahimovic no val 3 vegades Eto'o. L'operació ha estat una vergonya.

- Correcte que Eto'o marxi, la seva etapa blaugrana s'havia acabat, però no se l'hauria d'haver fet fora d'aquesta manera. S'ha gestionat lent, malament i amb excés de filtracions.

- Per mi Ibrahimovic no era el jugador que havia de venir per Eto'o. La meva aposta era Villa, que encaixa més amb el joc del Barça. Ibra vé amb fama de polèmic, lent i poc compromès, i de Kluivert ja en vam patir un durant massa anys. Tot i així té qualitat de sobres per triomfar al Barça. Si se'l quadra, es comporta, s'esforça i sobretot si és generós, i no gana, amb el joc, pot triomfar.

- Ha faltat sobretot sobretot el fitxatge d'un extrem, Ribery era l'ideal.

- Correcte el fitxatge de Maxwell, simplement correcte, un jugador que omplirà correctament l'espai de camp que li correspon.

- Txigrinsky és aposta Guardiola i apunta bé, pero hem pagat massa per ell.

- En general tenim una plantilla molt bona, potser la millor del món, molt igual a la de l'any passat, és per això que no s'entén que haguem sigut el cinquè club que més ha gastat d'Europa en fitxatges.

Monopolis madrilenys ineficients

Una de les lliçons de Ramon Tremosa durant la campanya electoral de les europees va ser aquella dels monopolis madrilenys ineficients.

Amb aquesta definició, Tremosa assenyalava aquests vestigis del franquisme, de l'economia de planificació i control, i símbols del centralisme, la ineficàcia i la manca d'iniciativa econòmica dels espanyols.

RENFE, correus o AENA en són els màxims referents. El seu únic objectiu és el centralisme, doncs estan totalment desfassades i són completament ineficients, representant models econòmics sovint únics a Europa.

Darrerament han trobat una nova funció contrària a la que tenien inicialment, són una autèntica fàbrica d'independentistes. Per fí han trobat una funció positiva per Catalunya.

La foto: Reciclatge

El reciclatge va arribant també a les platges, com mostra aquesta imatge de la platja de Fenals a Lloret de Mar.

La foto: Comunicació

La ineficàcia i lentitud del Govern i administració municipals provoca casos com aquest. Aquesta és la curiosa manera de comunicar-se que han trobat els propietaris d'una panaderia amb els propietaris de la propietat adjacent, que han construit un mur que obstrueix de manera il·legal el pas dels vianants pel carrer Calaf de Sant Gervasi.

La foto: Escocell tapat

La demanda de tapar escocells, generada sovint pel Grup Municipal de CiU a Gràcia, i de manera especial per la nostra Consellera Municipal de Manteniment Marta Mulet, sembla que progressa. O així ho indica aquest únic escocell recentment tapat i situat a l'Avinguda Vallcarca. Sembla més una prova pilot que una actuació urbanística, doncs era l'únic que estava tapat.

La foto: Nou pàrquing a Esteve Terrades

El nou pàrquing d'Esteve Terrades avança en la seva construcció. Cobrirà la manca d'aparcaments de la zona, cosa que no justifica l'assalt que l'Ajuntament pretén fer a totes les places d'aparcament públic de Mas Falcó.

Balanç d'estiu

- Per fí ha fet, i com a mínim després de 8 anys, un estiu estiu, amb sol i calor, i no fred i pluja, com ha de ser.

- Crec que s'ha parlat massa de la manifestació i reacció a la sentència de l'estatut, massa hores de debat buides en temps de crisi.

- La Festa Major de Gràcia ha seguit amb la seva evolució camí d'un model més familiar i de barri, qualitatiu i no tan massiu. Gairebé sense incidents, però el trencament de decorats segueix sent l'assignatura pendent.

- L'espanyolització de la informació a TV3 i Catalunya Ràdio és d'escàndol. Comença a no ser descabellada la idea de la manifestació demanant llibertat d'expressió als mitjans de comunicació públics catalans.

- Segur que en el cas Gurtel hi ha irregularitats per part del PP, però també tinc molt clar que aquest partit està patint una persecució política, judicial i mediàtica absolutament orquestrada i desproporcionada. És l'estil socialista, a falta d'idees tot s'hi val.

- El turisme a Lloret de Mar segueix evolucionant. Segueix disminuint fins a punts molt baixos el turisme hooligan. Per contra, el turisme de l'est i sobretot l'autòcton poc qualitatiu segueixen tenint un forat. Aparició d'un turisme de luxe novedós a la zona, amb algun magnat estiuejant, iots i cotxes de luxe, especialment a Canyelles i Fenals.

- La nova carretera de doble carril que uneix Vidreres i Sant Feliu de Guixols ens deixa als lloretencs a només 25-30 minuts de Sant Feliu i a 50 minuts de Palafrugell, obrint noves possibilitats d'excursions que abans es feien feixugues.

Tots els noms

Tots els noms propis que han sortit durant aquest any en aquest blog:


Josep Lluís Carod - Rovira: Decadència.

Pasqual Maragall: De l'espanyolisme al catalanisme.

Pep Fornés: Un gracienc a qui el Govern municipal va utilitzar fent un gran document de reflexió sobre la festa major.

Jordi Pujol: La referència. Llegenda viva.

José Montilla: El delegat del Govern espanyol a Catalunya.

Guillem Espriu: Un bon polític víctima de l'esgotament del projecte socialista a Barcelona.

Carles Maggi: Cobreix de manera digna les difícils responsabilitats de Conseller d'Urbanisme de Gràcia.

Màrquez: Un bon futbolista recuperat per Guardiola.

Gudjhonsen: Una bona persona que no té la qualitat per jugar al Barça.

Eto'o: La seva etapa blaugrana s'havia acabat, però la seva sortida s'ha gestionat de la pitjor manera possible.

Arshavin: L'extrem ràpid que necessita el Barça. O ell o Rivery.

Abidal: Ha recuperat una mica la forma després de la nefasta temporada 2007 - 2008.

Guardiola: Em trec el barret.

Rijkaard: Algú que es va dormir als llorers de París.

Marcelino Iglesias: El millor President que ha tingut mai l'Aragó.

Juan Alberto Belloch: Millor Alcalde que Ministre.

Joan Clos: Decadència socialista barcelonina.

Joan Ferran: Les seves paraules ens indiquen sempre per on anirà el PSOE a Catalunya. Cal agrair-li la sinceritat.

Jordi Hereu: Continuitat de Clos. Sensació de darrer Alcalde socialista de Barcelona.

Carles Martí: El relleu de Joan Ferran, és com si res hagués canviat.

Xavier Trias: El proper Alcalde de Barcelona. S'ho ha treballat a fons.

Maria do Carmo Pinto: Símbol de la manera de fer del tripartit, nomenada i cessada dues vegades del mateix càrrec.

Jose Luís Rodriguez Zapatero: Incompliments.

Jose Maria Aznar: Pensa el que diu ara, no el que dèia quan era President de l'Estat espanyol.

Mariano Rajoy: El principal problema per ser President d'Espanya el té a dins de casa, no a les urnes.

Josep Lluís Núñez: El passat del Barça. Per sort sona a molt passat.

Joan Laporta: Ha modernitzat el Barça però ha fallat ell, no el seu equip.

Barack Obama: Esperança.

John McCain: Un dels millors candidats republicans dels darrers temps, però es va trobar Obama al davant.

Sara Pallin: Mostra de les errades del sistema polític nordamericà. Algú que no té ni idea de política que pot acabar sent Presidenta del seu país.

Artur Mas: Constància, seguretat, convicció, proper President, ho mereix ell i Catalunya.

Ricard Estruch: Un luxe per a la Festa Major de Gràcia tenir-lo de President de l'entitat.

Oriol Pujol: Cervell i cos funcionant al 100% sempre.

Daniel Sirera: Molt millor polític del que ha semblat. Es va deixar utilitzar per qui no devia.

Andrés Iniesta: Ha explotat definitivament com un dels millors migcampistes del món.

Xavi: Cervell blaugrana, el que marca els tempos.

Luís Aragonés: La versió futbolística de la caverna hispànica.

Messi: El millor jugador del món, i és de la pedrera blaugrana ¡¡

Ronaldinho: Un Rei que ha perdut el tron per culpa del vici.

Henry: Segona joventut.

Carles Llorens: L'home de CDC al món.

Miquel Valls: Botifler és el qui ven els interessos de Catalunya a gent de fora.

Àngel Colom: Tot un exemple de com s'han de gestionar les sectorials d'un partit polític.

Ricard Font: Company de lluita generacional.

Rosa Diez: La cara moderna de l'imperialisme espanyol.

Martin Luther King: Va tenir un somni que Obama va fer realitat.

Jesse Jackson: Un lluitador.

Condoleeza Rice: Ha complert en un càrrec gens fàcil.

Collin Powell: Cara dura i alhora amable de l'exèrcit nordamericà.

George Bush: Al final només li quedaven els valors que defensava.

Ronald Reagan: Pare dels neoliberals.

Gregorio Peces Barba: La part cultivada del centralisme hispànic.

Ricard Martinez: Passió i errors.

Alberto Belón: Víctima d'un linxamet injust.

Àlex Lopez: Bon polític a qui falta criteri polític propi.

Deco: Un dels millors migcampistes que ha tingut mai el Barça i a qui sorprenentment Laporta va quasi regalar.

Figo: El símbol del mercantilisme futbolístic.

Ronaldo: Gran i curta vida futbolística.

Beckham: Desperdiciat en seguir a la seva dona.

Van der Vaart: Cleenex blanc.

Diarra: No se ni on és.

Huntelaar: Un altre cleenex blanc.

Pepe: Algú que va perdre el cap un dia i ja no sé si el tornarà a trobar.

Sneijder: Més cleenex blanc.

Van Nistelrooy: El millor davanter centre que ha tingut el Real Madrid des de que Raúl era jove.

Robben: Símbol del nerviosisme futbolístic de Madrid. De millor que Messi a traspassable en 15 dies.

Owen: Més cleenex blancs.

Ramon Calderon: El que malament i sospitosament comença, malament i sospitosament acaba.

Jonh Fitzgerald Kennedy: Un referent.

Abraham Lincoln: Símbol de la democràcia i llibertats nordamericanes, i per extensió símbol de la llibertat i la democràcia a tot el món.

FD Roosevelt: Intel·ligència.

Rachida Dati: Víctima del safareig social i periodístic.

Carme Chacón: "Florero".

Antoni Castells: La cara amable del PSC-PSOE, que igualment ha venut Catalunya com fan els seus companys de partit.

Raimon Obiols: Manca de valentia.

Albert Musons: Mite gracienc.

Patxi Lopez: Fatxa disfressat de corder.

Nicolàs Redondo Terreros: Fatxa sense disfressa.

Enrique Múgica: Fatxa disfressat de llop.

Alberto Nuñez Feijoo: Moderació, joventut, lideratge i èxit polític amb pocs precedents.

Hleb: Com tenir qualitat però no saber fer-la servir.

Gregorio Manzano: Un mestre a qui toca començar cada vegada la temporada amb un equip destrossat.

Luis Inacio Lula Da Silva: La cara amable de l'esquerra sudamericana.

Joan Saura: Desbordat.

Jordi Ausàs: Algú que va saber per la ràdio que seria Conseller.

Francesc Baltasar: Salvat per la moreneta.

Carme Capdevila: Bona persona, mala gestió.

Marina Geli: Amagada sota les faldilles de Trinidad Jimenez.

Josep Huguet: Ni una de bona.

Joaquim Llena: Mètodes feudals per a la política del Pirineu.

Ernest Maragall: Amagat sota les faldilles del Ministre Gabilondo.

Joaquim Nadal: Sobreviu a una de les pitjors gestions del món.

Mar Serna: Algú que no sé que fa.

Joan Manuel Tresserras: Un dels millors Consellers del Govern. Em costa d'entendre com aguanta tant enmig de tant caos i mediocritat.

Montserrat Tura: Caràcter.

Antonio Basagoiti: Una cara amable per al diable basc.

Raimon: Lluita antifranquista.

Quico Homs: Els darrers temps de CiU passen per ell (Estatut, finançament, Casa Gran del Catalanisme...).

Ramon Tremosa: Un crack de qui he après molt.

M T Fernàndez de la Vega: Ordenar públicament, com a vicepresidenta del Govern, la persecució d'un partit polític, l'ha desacreditada.

Pedro Solbes: Desbordat per la crisi.

M A Moratinos: Encara no sabem el seu full de ruta.

Francisco Caamaño: Hàbil negociador.

Mariano Fernandez Bermejo: Víctima d'errors infantils.

Alfredo Perez Rubalcaba: El millor Ministre.

Magdalena Alvarez: Un insult a la dignitat de la política i de Catalunya.

Mercedes Cabrera: Sense pena ni glòria.

Celestino Corbacho: Fet per a la política espanyola.

Miguel Sebastian: La seva gran vàlua política és ser amic de Zapatero.

Elena Espinosa: No sé ni que fa.

Elena Salgado: Canvi de Ministre d'economia però en desconeixem encara les noves polítiques.

Cesar Antonio Molina: Ranci.

Bernat Sòria: Poc aprofitat.

Beatriz Corredor: Quants diners ens costa tenir aquest ministeri nul?.

Cristina Garmendia: Gestió desconeguda.

Bibiana Aido: "Florero" i més "florero".

Alícia Fernàndez: Va trigar massa a situar les seves prioritats a la vida.

David Companyón: Passió sense gestió.

Esther Padró: Idees clares.

Groutxo Marx: Un altre referent.

Juan José Ibarretxe: Expulsat pels espanyols, no per les urnes.

Carlos Garaikoetxea: L'error històric de l'escissió del PNB.

Cayo Lara: Polític de finals del segle XIX. El món ha canviat però no se n'ha adonat.

Manuel Fraga: Manca de dignitat en la seva retirada política.

Manuel Chaves: Ha estat un bon President d'Andalusia.

Segolene Royal: Massa sola.

Tony Blair: Tercera via, la bona.

Gordon Brown: Decadència de Tony Blair.

Francisco Romero: Sheriff, xuleria, decadència i, per sort, brevetat, molta brevetat.

Pere Regull: I el sol ha tornat a sortir a Vilafranca.

Jose Zaragoza: Un director de màrqueting que no s'ha donat compte que està treballant en política i no en una empresa de màrqueting.

Daniel Fernàndez: Cinisme i ràbia.

Juan José Lopez Aguilar: Ha desperdiciat la tirada que tenia.

Maria Badia: Una bona persona ja caducada políticament.

Duran Lleida: Un altre manera d'entendre CiU diferent a la meva.

Salvador Sedó: Trajectòria internacional a Unió.

Aleix Vidal Quadras: Admirable ironia. Pocs polítics m'han fet riure com ell.

Raul Romeva: Formació i intel·ligència desaprofitades.

Oriol Junqueras: Va ajornar l'hecatombe d'ERC.

Silvio Berlusconi: El símbol de la decadència d'Itàlia.

Josep Cuní: Un dels pocs periodistes que sap mantenir la seva independència política i professional.

Jaime Mayor Oreja: Naftalina rància que els espanyols encara voten.

Luca Bellizzi: Integració récord.

Francesc Gambús: Algú amb qui m'entenc treballant.

Felipe Gonzàlez: És el passat però va ser un bon President d'Espanya.

Francisco Franco: L'espanya medieval del segle XX.

Santiago Fisas: Un madrileny que parla català.

Correa: Clavegueres de la política.

Pinto: Compleix quan surt.

Bojan: Mereix més oportunitats.

Cáceres: Fitxatge extrany ja d'entrada i que ha acabat sense quatllar.

Leandre Poch: Imatge de la crisi a Gràcia.

Josep Anton Vinyals: Molta presència, escassa gestió.

Sandra Velez: Què fa a ERC i no a CiU?.

Eugeni Rodoreda: Criteri en el món cultural de Gràcia.

Francina Vila: Hores de dedicació.

Ramano Prodi: Un referent ja passat d'edat.

Jesús Gil: L'Espanya de la pandereta.

Josep Piqué: Algú que va voler ser poc fatxa en un partit molt fatxa.

Angel Acebes: L'Espanya medieval encara existeix.

Felip V: Ell va començar. Avui seguim.

Nicolàs Sarkozy: Idees clares i valentia, el que fa falta a la política.

José Blanco: Mediocre polític a qui alguns van promocionant constantment.

Ramon Jauregui: Un pop en un garatge al Parlament Europeu.

Luis de Grandes: Algú del PP simpàtic.

Willy Meyer: Tan ranci com el seu lider Cayo Lara.

Izaskun Bilbao: Saba nova del PNB.

Iñigo Urkullu: El primer President del PNB que ha de gestionar una situació d'oposició.

Félix Millet: Algú a qui han linxat i la justícia dirà si justament o injusta.

Joan Puigcercós: L'arquitecte del tripartit i de l'ERC actual.

Imma Mayol: La mandra per la gestió personificada.

Marta Mulet: Política de constància i proximitat.

La foto: Motos a les voreres

CiU ha denunciat l'indiscriminat aparcament sobre les voreres que es realitza en alguns carrers. A la foto un exemple del carrer Guilleries de Gràcia, un dels que més pateix aquest fenòmen davant la inacció de la Guàrdia Urbana.

La foto: Punts negres

CiU ha denunciat reiteradament l'existència de punts negres de brutícia a Gràcia. Són espais concrets amb deficiències en la recollida de les escombreries. Un exemple el trobem al carrer Guilleries (foto), on aquesta acumulació de brossa va estar així durant tres dies, i no és la primera vegada que succeeix.

La foto: Manca de civisme 2

Un altra sorprenent, i aquesta vegada més greu, mostra d'incivisme a l'autobús de Barcelona, és el no respecte de les zones reservades per als cotxets de nens. És tristament habitual, la imatge de cotxets atravessats enmig de l'autobús, perque altres "ciutadans" estan ocupant la part reservada per a aquests sense cedir-la.

La foto: Manca de civisme

A la gran majoria de ciutats on he viatjat, la gent quan espera l'arribada de l'autobús forma espontàniament una cua segons l'ordre d'arribada de cadascú. A Barcelona no, produint-se aglomeracions (com les de la foto) i empentes per pujar.

La foto: Iots

L'aparició de iots i cotxes de luxe, l'estiueig d'algun magnat i l'aparició de rostres famosos potser és l'inici d'un canvi en el turisme de Lloret de Mar. Massa contrastos però, entre l'espardenya i el luxe hi vivim uns quants.

La foto: Trambaix

La mala gestió i descoordinació entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, provoca intervals d'espera escandalosos en la freqüència de pas del Trambaix en direcció Francesc Macià a la sortida dels partits del Barça.

La foto: Passeig

El passeig de Lloret de Mar, una localitat que guanyaria enormement si aquesta via fos peatonalitzada.

La foto: Marcadors

Els antiquíssims marcadors laterals del Camp Nou, ja ni funcionen, impedint saber als espectadors el minut de joc, i per tant quan falta per acabar el partit. Una anomalia, una rèmora del passat en un club que tan s'ha modernitzat els darrers anys.

La foto: Crisi

Mole d'edifici aturat a mitja construcció per efectes de la crisi. Un nou problema per als municipis, què fer amb aquests casos?. Allà on sigui possible l'administració pública hauria de ser valenta i recuperar espais per a l'ús públic.

La foto: Plaça de les dones del 36

Pancarta al Pregó de la Festa Major de Gràcia que reflexa una de les polèmiques de l'estiu a Gràcia. Grups alternatius han promogut un ús totalment obert de la Plaça de les Dones del 36. La unanimitat de les forces polítiques però, apostem perque sigui tancada de nit, com tants i tants espais públics de Barcelona, per tal de garantir la seguretat i descans dels veïns.

La foto: Pregó alternatiu

Ja és tradició d'anys, que just abans del Pregó oficial de la Festa Major de Gràcia, tingui lloc, de manera més o menys permesa, el pregó alternatiu. No deixa de ser una mostra de civisme que aquest es deixi fer i es respecti sempre que es desenvolupi en un marc cívic i sense boicotejar els actes oficials.

La foto: Calor

Feia bastants anys que no teniem un estiu estiu, com ha de ser, amb sol i calor i sense núvols i pluges. Realment però ha arribat amb força, i les onades de calor han estat una de les notícies de l'estiu. La foto està presa en un indret on feia anys que no s'arribava als 30 graus.

La foto: Ajuntament

No sé si en temps de crisi era el millor moment, en tot cas l'Ajuntament de Gràcia necessitava una millora, tant de lifting com d'instal·lacions, i aquesta s'ha produit.

La foto: Mossos

Sobre la base del dispositiu de seguretat dels darrers anys, que ha funcionat prou bé, aquest any s'ha reforçat la presència d'agents dels Mossos als carrers de la Festa Major de Gràcia. La seva major presència es feia evident, i ha contribuit a reforçar la seguretat i la tranquilitat dels veïns i veïnes, especialment dels organitzadors de les festes.

La foto: Destrosses

Si bé el nou model de Festa Major més familiar s'està consolidant a Gràcia, i el dispositiu de seguretat és més complet any darrera any, el problema de les destrosses als decorats, que es produeixen sobretot de matinada, ha seguit present i no s'ha reduit.

La foto: Parc

Tot un exemple d'aprofitament el que han fet a Sort. L'antiga llera del riu, va ser convertida en un gran i complert parc per als nens i no tan nens.

La foto: Llibertat

Després d'anys i anys d'espera, el nou Mercat de la Llibertat va prenent forma. Sens dubte serà un gran revitalitzador pel barri.