17 de setembre 2009

La lliçó d'Arenys de Munt

La lliçó d'Arenys de Munt:

- La normalitat amb que es va celebrar la consulta.

- La normalitat i sà exercici democràtic de que es realitzin tot tipus de consultes a les urnes, inclosos referèndums d'autodeterminació impulsats per la societat civil.

- La provocació i la tensió la posa qui la posa, l'estat i els defensors de la unitat d'Espanya, mai el poble català.

- La maduresa democràtica i nacional del poble català.

- L'absoluta normalització de l'independentisme a Catalunya. La centralitat ja no és la dels anys 80, s'ha mogut cap al sobiranisme, i qui mantingui el discurs de centralitat dels anys 80 esdevé un dinosaure polític camí de l'extinció.

- Un referèndum d'autodeterminació de Catalunya podria guanyar-se ja avui dia, o falta ben poc per a que la societat catalana tingui el suficient grau de consciencia per guanyar-lo. Els discursos polítics hauríen d'adaptar aquest principi.

- La societat civil d'Arenys ha sabut liderar aquest procés davant l'atonisme del partits polítics que no saben com reaccionar.

- Els partits polítics farem bé de recordar, a cada moment, que l'objectiu és l'assoliment de les nostres finalitats polítiques, i no aconseguir el Govern. Sinó, ens quedarem sols.

I algú encara diu que el referèndum d'Arenys de Munt no ha tingut conseqüències polítiques?.

2 Comments:

Anonymous Alfons said...

M'agrada i molt el penúltim paràgraf d'aquest article.
Seria bo recordar als partits que l'objectiu és l'acompliment i el seguiment de la seva filosofia política. I si s'obté el govern, és a dir, si la societat dona el suport ho fa a un programa que ha de respondre a aquesta filosofia.
No és ètic que per obtenir el poder es claudiqui o es traeixi la línia del partit. Entenc que la misió d'un partit polític és servir el país. i amb una oposició inteligent i constructiva també es pot servir el país, la societat .
Gobernar, sí, però no a qualsevol preu.

11:18  
Blogger Carles Agustí said...

Alfons,

Hi estic d'acord. En qualsevol cas però, els electors són sempre els que tenen la darrera paraula, i si un partit s'obessiona per governar, passant això per davant dels seus propis ideals, l'electorat hauria de castigar-lo.

12:02  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home