Tots els noms

Tots els noms propis que han sortit durant aquest any en aquest blog:


Josep Lluís Carod - Rovira: Decadència.

Pasqual Maragall: De l'espanyolisme al catalanisme.

Pep Fornés: Un gracienc a qui el Govern municipal va utilitzar fent un gran document de reflexió sobre la festa major.

Jordi Pujol: La referència. Llegenda viva.

José Montilla: El delegat del Govern espanyol a Catalunya.

Guillem Espriu: Un bon polític víctima de l'esgotament del projecte socialista a Barcelona.

Carles Maggi: Cobreix de manera digna les difícils responsabilitats de Conseller d'Urbanisme de Gràcia.

Màrquez: Un bon futbolista recuperat per Guardiola.

Gudjhonsen: Una bona persona que no té la qualitat per jugar al Barça.

Eto'o: La seva etapa blaugrana s'havia acabat, però la seva sortida s'ha gestionat de la pitjor manera possible.

Arshavin: L'extrem ràpid que necessita el Barça. O ell o Rivery.

Abidal: Ha recuperat una mica la forma després de la nefasta temporada 2007 - 2008.

Guardiola: Em trec el barret.

Rijkaard: Algú que es va dormir als llorers de París.

Marcelino Iglesias: El millor President que ha tingut mai l'Aragó.

Juan Alberto Belloch: Millor Alcalde que Ministre.

Joan Clos: Decadència socialista barcelonina.

Joan Ferran: Les seves paraules ens indiquen sempre per on anirà el PSOE a Catalunya. Cal agrair-li la sinceritat.

Jordi Hereu: Continuitat de Clos. Sensació de darrer Alcalde socialista de Barcelona.

Carles Martí: El relleu de Joan Ferran, és com si res hagués canviat.

Xavier Trias: El proper Alcalde de Barcelona. S'ho ha treballat a fons.

Maria do Carmo Pinto: Símbol de la manera de fer del tripartit, nomenada i cessada dues vegades del mateix càrrec.

Jose Luís Rodriguez Zapatero: Incompliments.

Jose Maria Aznar: Pensa el que diu ara, no el que dèia quan era President de l'Estat espanyol.

Mariano Rajoy: El principal problema per ser President d'Espanya el té a dins de casa, no a les urnes.

Josep Lluís Núñez: El passat del Barça. Per sort sona a molt passat.

Joan Laporta: Ha modernitzat el Barça però ha fallat ell, no el seu equip.

Barack Obama: Esperança.

John McCain: Un dels millors candidats republicans dels darrers temps, però es va trobar Obama al davant.

Sara Pallin: Mostra de les errades del sistema polític nordamericà. Algú que no té ni idea de política que pot acabar sent Presidenta del seu país.

Artur Mas: Constància, seguretat, convicció, proper President, ho mereix ell i Catalunya.

Ricard Estruch: Un luxe per a la Festa Major de Gràcia tenir-lo de President de l'entitat.

Oriol Pujol: Cervell i cos funcionant al 100% sempre.

Daniel Sirera: Molt millor polític del que ha semblat. Es va deixar utilitzar per qui no devia.

Andrés Iniesta: Ha explotat definitivament com un dels millors migcampistes del món.

Xavi: Cervell blaugrana, el que marca els tempos.

Luís Aragonés: La versió futbolística de la caverna hispànica.

Messi: El millor jugador del món, i és de la pedrera blaugrana ¡¡

Ronaldinho: Un Rei que ha perdut el tron per culpa del vici.

Henry: Segona joventut.

Carles Llorens: L'home de CDC al món.

Miquel Valls: Botifler és el qui ven els interessos de Catalunya a gent de fora.

Àngel Colom: Tot un exemple de com s'han de gestionar les sectorials d'un partit polític.

Ricard Font: Company de lluita generacional.

Rosa Diez: La cara moderna de l'imperialisme espanyol.

Martin Luther King: Va tenir un somni que Obama va fer realitat.

Jesse Jackson: Un lluitador.

Condoleeza Rice: Ha complert en un càrrec gens fàcil.

Collin Powell: Cara dura i alhora amable de l'exèrcit nordamericà.

George Bush: Al final només li quedaven els valors que defensava.

Ronald Reagan: Pare dels neoliberals.

Gregorio Peces Barba: La part cultivada del centralisme hispànic.

Ricard Martinez: Passió i errors.

Alberto Belón: Víctima d'un linxamet injust.

Àlex Lopez: Bon polític a qui falta criteri polític propi.

Deco: Un dels millors migcampistes que ha tingut mai el Barça i a qui sorprenentment Laporta va quasi regalar.

Figo: El símbol del mercantilisme futbolístic.

Ronaldo: Gran i curta vida futbolística.

Beckham: Desperdiciat en seguir a la seva dona.

Van der Vaart: Cleenex blanc.

Diarra: No se ni on és.

Huntelaar: Un altre cleenex blanc.

Pepe: Algú que va perdre el cap un dia i ja no sé si el tornarà a trobar.

Sneijder: Més cleenex blanc.

Van Nistelrooy: El millor davanter centre que ha tingut el Real Madrid des de que Raúl era jove.

Robben: Símbol del nerviosisme futbolístic de Madrid. De millor que Messi a traspassable en 15 dies.

Owen: Més cleenex blancs.

Ramon Calderon: El que malament i sospitosament comença, malament i sospitosament acaba.

Jonh Fitzgerald Kennedy: Un referent.

Abraham Lincoln: Símbol de la democràcia i llibertats nordamericanes, i per extensió símbol de la llibertat i la democràcia a tot el món.

FD Roosevelt: Intel·ligència.

Rachida Dati: Víctima del safareig social i periodístic.

Carme Chacón: "Florero".

Antoni Castells: La cara amable del PSC-PSOE, que igualment ha venut Catalunya com fan els seus companys de partit.

Raimon Obiols: Manca de valentia.

Albert Musons: Mite gracienc.

Patxi Lopez: Fatxa disfressat de corder.

Nicolàs Redondo Terreros: Fatxa sense disfressa.

Enrique Múgica: Fatxa disfressat de llop.

Alberto Nuñez Feijoo: Moderació, joventut, lideratge i èxit polític amb pocs precedents.

Hleb: Com tenir qualitat però no saber fer-la servir.

Gregorio Manzano: Un mestre a qui toca començar cada vegada la temporada amb un equip destrossat.

Luis Inacio Lula Da Silva: La cara amable de l'esquerra sudamericana.

Joan Saura: Desbordat.

Jordi Ausàs: Algú que va saber per la ràdio que seria Conseller.

Francesc Baltasar: Salvat per la moreneta.

Carme Capdevila: Bona persona, mala gestió.

Marina Geli: Amagada sota les faldilles de Trinidad Jimenez.

Josep Huguet: Ni una de bona.

Joaquim Llena: Mètodes feudals per a la política del Pirineu.

Ernest Maragall: Amagat sota les faldilles del Ministre Gabilondo.

Joaquim Nadal: Sobreviu a una de les pitjors gestions del món.

Mar Serna: Algú que no sé que fa.

Joan Manuel Tresserras: Un dels millors Consellers del Govern. Em costa d'entendre com aguanta tant enmig de tant caos i mediocritat.

Montserrat Tura: Caràcter.

Antonio Basagoiti: Una cara amable per al diable basc.

Raimon: Lluita antifranquista.

Quico Homs: Els darrers temps de CiU passen per ell (Estatut, finançament, Casa Gran del Catalanisme...).

Ramon Tremosa: Un crack de qui he après molt.

M T Fernàndez de la Vega: Ordenar públicament, com a vicepresidenta del Govern, la persecució d'un partit polític, l'ha desacreditada.

Pedro Solbes: Desbordat per la crisi.

M A Moratinos: Encara no sabem el seu full de ruta.

Francisco Caamaño: Hàbil negociador.

Mariano Fernandez Bermejo: Víctima d'errors infantils.

Alfredo Perez Rubalcaba: El millor Ministre.

Magdalena Alvarez: Un insult a la dignitat de la política i de Catalunya.

Mercedes Cabrera: Sense pena ni glòria.

Celestino Corbacho: Fet per a la política espanyola.

Miguel Sebastian: La seva gran vàlua política és ser amic de Zapatero.

Elena Espinosa: No sé ni que fa.

Elena Salgado: Canvi de Ministre d'economia però en desconeixem encara les noves polítiques.

Cesar Antonio Molina: Ranci.

Bernat Sòria: Poc aprofitat.

Beatriz Corredor: Quants diners ens costa tenir aquest ministeri nul?.

Cristina Garmendia: Gestió desconeguda.

Bibiana Aido: "Florero" i més "florero".

Alícia Fernàndez: Va trigar massa a situar les seves prioritats a la vida.

David Companyón: Passió sense gestió.

Esther Padró: Idees clares.

Groutxo Marx: Un altre referent.

Juan José Ibarretxe: Expulsat pels espanyols, no per les urnes.

Carlos Garaikoetxea: L'error històric de l'escissió del PNB.

Cayo Lara: Polític de finals del segle XIX. El món ha canviat però no se n'ha adonat.

Manuel Fraga: Manca de dignitat en la seva retirada política.

Manuel Chaves: Ha estat un bon President d'Andalusia.

Segolene Royal: Massa sola.

Tony Blair: Tercera via, la bona.

Gordon Brown: Decadència de Tony Blair.

Francisco Romero: Sheriff, xuleria, decadència i, per sort, brevetat, molta brevetat.

Pere Regull: I el sol ha tornat a sortir a Vilafranca.

Jose Zaragoza: Un director de màrqueting que no s'ha donat compte que està treballant en política i no en una empresa de màrqueting.

Daniel Fernàndez: Cinisme i ràbia.

Juan José Lopez Aguilar: Ha desperdiciat la tirada que tenia.

Maria Badia: Una bona persona ja caducada políticament.

Duran Lleida: Un altre manera d'entendre CiU diferent a la meva.

Salvador Sedó: Trajectòria internacional a Unió.

Aleix Vidal Quadras: Admirable ironia. Pocs polítics m'han fet riure com ell.

Raul Romeva: Formació i intel·ligència desaprofitades.

Oriol Junqueras: Va ajornar l'hecatombe d'ERC.

Silvio Berlusconi: El símbol de la decadència d'Itàlia.

Josep Cuní: Un dels pocs periodistes que sap mantenir la seva independència política i professional.

Jaime Mayor Oreja: Naftalina rància que els espanyols encara voten.

Luca Bellizzi: Integració récord.

Francesc Gambús: Algú amb qui m'entenc treballant.

Felipe Gonzàlez: És el passat però va ser un bon President d'Espanya.

Francisco Franco: L'espanya medieval del segle XX.

Santiago Fisas: Un madrileny que parla català.

Correa: Clavegueres de la política.

Pinto: Compleix quan surt.

Bojan: Mereix més oportunitats.

Cáceres: Fitxatge extrany ja d'entrada i que ha acabat sense quatllar.

Leandre Poch: Imatge de la crisi a Gràcia.

Josep Anton Vinyals: Molta presència, escassa gestió.

Sandra Velez: Què fa a ERC i no a CiU?.

Eugeni Rodoreda: Criteri en el món cultural de Gràcia.

Francina Vila: Hores de dedicació.

Ramano Prodi: Un referent ja passat d'edat.

Jesús Gil: L'Espanya de la pandereta.

Josep Piqué: Algú que va voler ser poc fatxa en un partit molt fatxa.

Angel Acebes: L'Espanya medieval encara existeix.

Felip V: Ell va començar. Avui seguim.

Nicolàs Sarkozy: Idees clares i valentia, el que fa falta a la política.

José Blanco: Mediocre polític a qui alguns van promocionant constantment.

Ramon Jauregui: Un pop en un garatge al Parlament Europeu.

Luis de Grandes: Algú del PP simpàtic.

Willy Meyer: Tan ranci com el seu lider Cayo Lara.

Izaskun Bilbao: Saba nova del PNB.

Iñigo Urkullu: El primer President del PNB que ha de gestionar una situació d'oposició.

Félix Millet: Algú a qui han linxat i la justícia dirà si justament o injusta.

Joan Puigcercós: L'arquitecte del tripartit i de l'ERC actual.

Imma Mayol: La mandra per la gestió personificada.

Marta Mulet: Política de constància i proximitat.