ERC i l'independentisme

No pretenc amb aquest escrit opinar, sinó simplement deixar unes dades per a anàlisi i reflexió de qui les llegeixi:

Número aproximat de catalans que es consideren independentistes segons les darreres enquestes aparegudes: 1.500.000

Número aproximat de catalans que estarien disposats a votar Sí en un referèndum d'autodeterminació de Catalunya segons les darreres enquestes aparegudes: 2.500.000

Número de vots obtinguts per ERC a les darrers eleccions europees: 180.000.

Algú pot dir que, per ser justos, aquest anàlisi també s'hauria de fer amb CiU, que també representa vot independentista, si bé també en representa de no independentista:

Número de vots obtinguts per CiU a les darreres eleccions europees: 440.000.

La fí de Canaletes

Molt s'ha parlat aquests dies sobre els inevitables incidents que acompanyen el final de les celebracions espontànies pels títols del Barça a Canaletes, però poc s'ha dit sobre les raons profundes dels mateixos.

Els anàlisis es queden en allò políticament correcte, perque la realitat ens fa massa mal a nosaltres mateixos com per explicar-la. I la realitat es diu incivisme, que té com a varietat més extrema els brètols i la violència.

I no estic fent una crítica de l'Ajuntament de Barcelona i la seva política de civisme (o incivisme), sinó que em refereixo a l'incivisme que desgraciadament forma ja part cada vegada més de més joves i no tant joves de la nostra societat.

Parlant clar, anar a Canaletes, i que la celebració acabi amb un bon nombre de mobiliari urbà destrossat, utilitzat com a trofeig, i amb enfrontaments amb els Mossos, no és culpa només de 100 energúmens que s'infiltren en la celebració popular, sinó que és una màxima compartida per bona part dels assistents. Això no vol dir que tots siguin violents i brètols extrems, però sí que hi ha aquella mena de rebel·lia juvenil i de bretolisme que poc o molt tots hem tastat, però en un grau massa exagerat.

Per sort, aquesta malaltia afecta només a l'espai de Canaletes. Quan el Barça guanya, tota la celebració per Barcelona és saníssima, excepte a Canaletes. És curiós observar la celebració baixant Balmes o Muntaner, fins a la Gran Via / Rambla Catalunya, amb cotxes fent sonar botzines, nens a dintre, els carrers plens, emoció, riures, càntics.

Travessar però Gran Via i entrar a Plaça Catalunya suposa, en uns pocs metres, un canvi radical. L'ambient canvia de cop, es torna més tens, més lumpen, més canallesc. Els "piques" i les pseudobaralles són constants per l'efecte de l'alcohol i altres substàncies; quan algú es penja d'un fanal fins a trencar-lo, o salta a sobre d'un quiosc fins a enfonsar-lo, bona part de la gent no només no s'extranya ni ho recrimina, sinó que aplaudeix.

L'arribada en Metro a Plaça Catalunya no té desperdici. El botellot que hi ha a dins de cada comboi que va arribant no és el problema, sí que ho és el llençament de les ampolles de vidre buides o mig plenes constantment a la via, com a preludi de la mena de "festa" que venen a buscar uns quants, que no són 100, sinó uns quants milers, ni molt menys tots ni la majoria dels que hi van, però lamentablement sí que una bona part.

La qüestió és que aquest incivisme, aquest bretolisme, està aconseguint, sinó ha aconseguit ja, carregar-se Canaletes com a punt de trobada de celebració sana i espontània del barcelonisme.

Costarà molt de reconduir, en tot cas, el problema no resideix només a Canaletes els dies que el Barça guanya coses, sinó a les nostres aules i famílies, i el model social que inculquem a les noves generacions.

A relat fet

S'ha parlat molt de la culpabilitat dels partits polítics en l'abstenció d'aquestes darreres eleccions europees, i la tenen, i la principal, però no la única.

Poc s'ha parlat però, almenys públicament, del paper dels mitjans de comunicació en aquesta abstenció massiva del passat 7 de juny, i l'han tingut.

Han actuat a relat fet, un relat fet que dèia:

- Que les eleccions europees no éren importants, per tant les cobririen sense massa profunditat. A la sala de premsa del debat d'europees a TV3 només hi havia dues periodistes. La majoria de grans mitjans no van cobrir les europees amb corresponsal assignat a cada partit. Els Telenotícies de TV3 informàven de les europees en un espai al final de tot, gairebé disgregat del TN, i amb l'habitual desgana amb l'excusa del blocs electorals.

- Que l'abstenció seria enorme i que això seria culpa dels partits polítics i dels polítics. No cobrint la informació com es mereixia, els mitjans fomenten l'abstenció.

- Que els polítics només es barallarien. Però els mitjans només compraven titulars de bronca i no de proposta.

- Que serien unes eleccions europees on es parlaria de tot menys d'Europa. Estem a les mateixes, no compraven titulars de proposta europea, i sí de bronca hispànica.

- Que estarien espanyolitzades. Els mitjans prioritzaven la informació d'àmbit estatal a la catalana.

Per tant, els polítics en tenim la màxima responsabilitat, perque vivim moments de crisi de la política, sens dubte, però no tenim l'única responsabilitat. Reflexione-m'hi tots si us plau.

PP, no hi ha manera

El Partit Popular està atrapat a Catalunya entre dues estratègies, i cap d'elles li funciona.

La primera és la fatxa, l'espanyolista, la d'embolicar-se amb la bandera espanyola i avall va. Aquesta estratègia li concedeix una ampla mobilització entre la població catalana d'ideologia espanyolista, que és el 15% més o menys, però no li permet sumar més enllà d'aquests.

L'altra estratègia és la moderada, la d'allunyar-se de plantejaments d'extrema dreta cutre espanyola i obrir-se a espais de centre-dreta inclús tèbiament catalanistes. Aquesta estratègia li concedeix certa penetració en algunes eleccions en altres electorats, però alhora li destrempa el famós 15% espanyolista entre el què aconsegueix un grau de suport i mobilització menor.

El resultat final sempre és el mateix, amb un PP movent-se entre el 10 i el 20% dels vots, normalmente al voltant del 15%, faci el que faci.

I la història del PP de Catalunya és anar donant bandades d'un lloc a l'altre. Hi havia Piqué, amb l'estratègia 2, que va haver de marxa foragitat quan Acebes va imposar l'estratègia 1 amb Daniel Sirera al Capdavant. La victòria de Rajoy al Congrés del PP va fer que Sirera fós destituit i en el seu lloc arribés Alícia Sanchez Camacho, tornant a l'estratègia 2.

El més curiós és la barreja d'ara. Sanchez Camacho arriba com aposta de cert talant obert i progressista i amb l'estratègia 1 sota el braç, però practica l'estratègia 2 amb l'ignominiosa campanya contra la llengua catalana, el sotmetiment absolut al carrer Gènova, i fruit d'això la no presentació de cap candidat del PP català a les eleccions europees. Deixant caure Gènova aquí Catalunya a dos "madrilenys" com Alejo Vidal Quadras i Santi Fisas, ambdos militants del PP de Madrid, ciutat on viuen i on desenvolupen la seva tasca política. Rematat amb una pèssima imatge en campanya de la seva lider, d'imatge jove i amb força, però d'una superficialitat en els arguments que gairebé feia ombra a la Maria Badia, una decepció.

La conseqüència, la campanya (les darreres europees) on el PP s'ha presentat amb la cara més espanyolista i d'extrema dreta possible. Resultat? el de sempre, el 18% dels vots gràcies al 15% espanyolista de Catalunya, escombrant de passada Ciutadans i UPD.

En suma, facin el que facin sempre es queden igual. Catalunya ha de conviure amb aquest 10-20% de gent extranya, manats de fora i amb idees alienes. Tranquils però, sempre estaran entre aquests percentatges, controlats, sense més perill que la incomoditat que generen.

I el millor és....

Andrés Iniesta, Don Andrés, ha estat per mi el millor jugador del Barça aquesta temporada. Iniesta va explotar al tram final de l'anterior temporada, i ha prolongat aquest estat de forma tot aquest any, qui sap ja si per sempre.

Ben a prop d'ell ha quedat Messi, que segurament està un graó per sobre d'Iniesta com a jugador, però la regularitat fa d'Iniesta el més valuós jugador blaugrana d'aquesta temporada.

Messi ha estat a un nivell espectacular com a jugador aquesta temporada, confirmant-se potser com el millor jugador del món en aquests moments, si bé no ha estat regular del tot. Ha tingut alguna baixada, sobretot al tram final de la temporada, on hi ha arribat justet, i segurament Iniesta ha estat més decisiu, tot i jugar Messi també molt bé en els moments més importants (Bernabeu, segona part de València i Roma).

Iniesta és ara mateix un dels millors migcampistes del món, potser encara pot progressar, i fins i tot fer ombra i competir amb Messi com a millor jugador del món. Quina sort pel Barça tenir-los a tots dos, i tots dos sortits de la casa. Ni en el millor dels somnis.

Valoració del resultat de les eleccions europees 2009: Catalunya obre un ull

Catalunya, que darrerament, en un acte de ceguesa i massoquisme polític sense gaires precedents, regalava els vots als mateixos que l'estan marginant i anorreant, sembla que ha obert almenys un ull.

La baixada de 7 punts del PSC-PSOE i la no pujada del PP així semblen indicar-ho. A veure si tanta patada fa obrir els dos ulls al país i reacciona.

De tota manera un 54% dels catalans que diumenge van acudir a les urnes van votar PSOE o PP. Queda feina per fer i ulls per obrir:


Abstenció

Galopant, preocupant, i amb un diferencial Espanya - Catalunya que encara fa pensar més. Catalunya sempre havia votat tradicionalment més que Espanya, ja fa temps que no, i el diferencial s'incrementa fins als quasi 10 punts d'aquestes europees.

Catalunya està en crisi, econòmica, moral, nacional i política, hi ha desànim i desorientació, i això es tradueix en abstenció.

Caurem en un error immens tots els partits polítics si no analitzem i tenim en compte el perquè de l'abstenció.


Espanyolització

Volguda i buscada, escandalosa. Als qui ens és igual el marc polític espanyol, PP i PSOE, Zapatero o Rajoy, Madrid, el Congrés, Espanya... hem estat orfes aquestes eleccions, tot rondava al voltant d'Espanya, inclús per part dels mitjans de comunicació més catalans, cosa encara més sorprenent. Les conclusions també s'han llegit en clau Zapatero.

Som una simple província d'Espanya, això és el que vol i troba el PSC-PSOE i ho patim tots.


Bipolarització

L'altra cara de la mateixa moneda. Buscada per PP i PSOE, amb interessos comuns, amparats en la circumscripció electoral única, amb intenció d'escombrar els altres, i amb ells, l'Espanya plural.


Campanya bruta

Increible que Montilla tingués la barra de sortir diumenge al vespre, com un hooligan, oblidant que és el President de Catalunya, dient que el PSC-PSOE eren els únics que havíen fet propostes i havíen parlat d'Europa. És pot ser més cínic?.

Aquesta campanya electoral ha mostrat novament que el PSC-PSOE ja no és ni un partit polític entès com a tal, és el partit del tot s'hi val, de la mentida, de l'engany, del cinisme, sense ideologia, sense ètica... el que sigui per conservar el poder. Són una màquina d'acumular poder que utilitza una ideologia simplement com a mitjà per aconseguir-lo.

Flac favor fan a la política i a les urnes i ho han pagat, a més de l'abstenció, generada bàsicament per campanyes com la seva, i que a ells els és igual mentre els vagi bé, però als altres, als que sí ens dediquem a fer política, sí que ens preocupa i molt.


Catalunya

El resultat en clau catalana és que els tres partits del tripartit baixen, i només CiU puja. CiU retalla 15 punts al tripartit en aquestes eleccions europees.


Espanya

El missatge en clau d'estat espanyol és vot de càstig a Zapatero per la seva incapacitat de gestionar la crisi. Potser el càstig hauria estat major si no fos per la necessària remodelació de Govern que va fer recentment.

I partit a partit:


CiU

Únic partit que pugem i retallem 15 punts al tripartit. En certa manera trenquem l'espanyolització i bipolarització de la campanya, superant al PP. Podríem haver pujat més, però es pot donar per bó el resultat donat el context explicat més amunt.

PSC-PSOE

Vot de càstig per la ineficàcia del tripartit, pel finançament i l'Estatut, pel sotmetiment al PSOE, per la crisi econòmica i per la campanya que han fet. Baixen 7 punts, demostren però tenir una part d'electorat de pedra picada, fortament ideològic, i per tant utilitzat pel seu propi partit.

PP

Repeteix resultat, pensava que superaria el 20%, s'ha quedat un pèl curt. Segurament ha impedit pujar més el fet de presentar dos candidats (Vidal Quadras i Mayor Oreja) directament d'ultradreta i anticatalans. Han escombrat Ciutadans i UPD amb un discurs tan espanyolista com han fet, per contra però no sumen res que no sigui d'aquest àmbit ideològic estricte.

ERC

Retrocés de 70.000 vots i 2'5 punts. Junqueras ha aguantat ERC d'una davallada encara més gran. Faran bé però d'obrir els ulls o la debacle constant d'ERC pot portar-la a espais electorals directament marginals.

ICV

Romeva ha sortit no tant pel vot d'ICV, com del d'IU, canviant-se les tornes doncs aquesta vegada. El vot a IU no es perdia aquesta vegada en haver ciscumscripció única i això l'ha salvat. Un bon candidat que ha tret millors resultats dels que segur treuria Saura si s'hagués presentat ell.

C's

Escombrats del mapa polític català per la seva greu crisi interna i per Vidal Quadras.

35 raons per votar CiU

1. Perquè Catalunya pugui defensar la seva identitat i els seus interessos de manera directa a Europa. Si no defensem Catalunya, ningú la defensarà per nosaltres.

2. Perquè nosaltres defensarem Catalunya amb les mans lliures. Nosaltres no passarem per Madrid a demanar permís.

3. Perquè Catalunya sigui decisiva a Europa.

4. Perquè el President de la Generalitat ja ha dit que els socialistes no aniran a Europa a defensar els interessos de Catalunya.

5. Perquè Catalunya es pugui presentar a Europa com una nació i no com una regió.

6. Perquè tenim projecte, programa, propostes i solucions per sortir de la crisi econòmica: Catalunya, porta d’Europa.

7. Perquè nosaltres plantegem les eleccions en clau europea.

8. Perquè nosaltres fem una campanya en positiu, d’arguments, mentre el PSC-PSOE fa una campanya en negatiu, i el PP fa una campanya sense contingut.

9. Perquè en un moment de crisi econòmica, presentem un economista preparat i amb un projecte per situar Catalunya en el panorama econòmic global de futur. Perquè CiU té un reconegut prestigi en la seva política econòmica. Perquè en moments de crisi com l'actual és necessari el rigor de CiU.

10. Perquè Zapatero aposta per Andalusia, el PP, per Madrid. Només CiU aposta per Catalunya.

11. Perquè oferim il•lusió i esperança per fer una Catalunya millor.

12. Per iniciar el canvi que Catalunya necessita.

13. Perquè votar el PSC-PSOE és votar Magdalena Álvarez. Els socialistes catalans només tenen el quart lloc de la llista, per darrer d’Álvarez.

14. Perquè votar el PP no només és votar Vidal-Quadras, sinó també Mayor Oreja.

15. Perquè ni PSC-PSOE ni PP tenen llista pròpia, ni programa electoral propi i per tant, a Brussel•les seran invisibles.

16. Perquè si els 25 diputats del PSC-PSOE no serveixen per a res a Catalunya i sempre voten al costat del PSOE, també serà així a Brussel•les.

17. Perquè és l’únic vot catalanista útil. Per barrar el pas al PSOE i al PP, que ja pensen en pactar a Catalunya.

18. Perquè necessitem un partit catalanista fort davant d’un PSOE i un PP disposats a pactar per fer fora els partits nacionalistes del poder.

19. Per castigar Montilla i Zapatero, i la seva mala gestió de la crisi.

20. Per votar contra el tripartit.

21. Perquè enfront l’espanyolització i la bipolarització de PSOE i PP, Catalunya!

22. Perquè defensem Europa i els valors que representa.

23. Perquè no podem donar el vot a aquells que només utilitzen Catalunya per als seus interessos electorals.

24. Perquè PP i PSOE no defensaran el català a Europa.

25. Perquè anem amb els liberals demòcrates, tercer grup del Parlament, i amb sensibilitat vers les reivindicacions de Catalunya, a diferència dels socialistes i populars europeus. Perquè el grup liberal demòcrata té la dimensió ideal per tenir capacitat d’influència i de decisió.

26. Perquè ni Maria Badia ni Alejo Vidal-Quadras han fet res a favor de Catalunya des de que estan al Parlament europeu.

27. Perquè ERC s’adscriurà en el sisè grup de la cambra, i per tant, sense possibilitat de tenir accés als llocs importants de la cambra, i per tant, sense possibilitat de tenir capacitat d’influència a favor de Catalunya.

28. Perquè votar ICV és votar el Partit Comunista d’Espanya, que és qui encapçala la candidatura i és donar suport al grup dels comunistes europeus, els hereus dels règims totalitaris del segle XX.

29. Perquè mentre PSOE i PP presenten candidats d’outlet, aquells que ja volen prejubilar o apartar dels llocs de decisió, CiU presenta el millor candidat possible. Una nova cara, joventut, frescor, obertura a la societat, i experiència i solvència en el camp econòmic.

30. Perquè Catalunya ha de servir per salvar les eleccions i la mala gestió a Zapatero ni ser el trampolí de Rajoy per arribar a la Moncloa.

31. Perquè aquestes eleccions també s’han de plantejar en clau catalana i no en clau espanyol com volen PSOE i PP.

32. Perquè CiU és l’única força política capaç d’aglutinar el vot enfadat amb la inacció del Govern del PSC-PSOE, amb el menyspreu de Zapatero vers Catalunya i amb el vot enfadat amb la política del PP.

33. Perquè ERC i ICV són coresponsables que a Catalunya hi hagi un govern socialista, que hi hagi desgovern, desprestigi i desànim col•lectiu.

34. Perquè només CiU defensarà una millora de les infraestructures catalanes a Europa que permetrà al país dotar-se de noves oportunitats de creixement, de riquesa, de llocs de treball, de progrés, i per tant, de futur.

35. Per regeneració ètica i democràtica.

Crònica de campanya 15: Tancament

Ahir miting final. Pavelló de l'Hospitalet Nord, ple amb unes 1.500 persones, més de 800 d'elles de Barcelona ciutat. Discursos, a quin millor, de President Pujol, Trias, Duran, Mas i Tremosa.

Després del miting la tradicional festa, o pica-pica (discret aquesta vegada) de final de campanya, amb la gent que hi ha col·laborat d'una o altra manera.

El dia d'ahir va ser d'una banda de preparació del miting final, i de l'altra de tancament de tots els temes de campanya, especialment correu electrònic, on hi tenia desenes i desenes de preguntes i qüestionaris de darrera hora dirigits a CiU i al Ramon Tremosa. Físicament el meu cos ha dit prou, la jornada de reflexió - descans s'agrairà.

Quant a missatges ressonaven ahir les paraules de Zapatero, desesperat a Catalunya, "siempre he cumplido y cumpliré con Catalunya", sense comentaris.

I en la línia de lluiment i oportunitat socialista d'aquesta campanya, Zapatero va demanar el vot contra l'Espanya d'una sola llengua el mateix dia que a Euskadi l'euskera deixava de ser llengua vehicular a l'escola.

Això s'ha acabat, una mica de resum i de pronòstic doncs:

CiU: Crec que hem fet una bona campanya, d'imatge, de sentiment, de missatge clar i centrat en la defensa dels interessos de Catalunya i en afrontar la crisi, amb un candidat que ha anat creixent i ha acabat immens. També de mobilització, som els que més actes hem fet, prop de 200 i tots amb assistències molt bones tenint en compte que es tracta d'eleccions europees. La conseqüència, lligat amb que fa 5 anys ens va anar francament malament, i que la gent està cansada de tripartit i Zapatero, ha de ser una pujada considerable a les urnes.

PSC-PSOE: Han errat la campanya. Podríem dir que Zaragoza ha estat més Zaragoza que mai i s'ha passat tres pobles. Campanya a la contra, missatge en negatiu, cap proposta, cap idea, això no és fer política i tot això se'ls ha acabat girant a la contra. A més, en aquestes eleccions europees, la gent no ha percebut el perill del PP, potser també perque el PP és tan perill com ho són ells. La conseqüència de tot plegat ha de ser una baixada a les urnes, esperem que Catalunya obri els ulls aquesta vegada i la baixada sigui forta.

PP: Vidal Quadras és un mestre, un gran fatxa però un mestre de la política. L'efecte que genera sempre és el de mobilització de tot l'electorat espanyolista de Catalunya entorn seu, treient bons resultats, això sí, amb un topall baix, doncs lògicament no en suma ni un de fora de l'espanyolisme estricte. Crec que el PP mantindrà o millorarà una mica el resultat de fa 5 anys.

ERC: Oriol Junqueras és una bona persona i un bon candidat però està en un vaixell a la deriva i perdedor, a la baixa, desnortat, i dubto molt que pugui redreçar-ho. La seva cara al miting d'ahir a Girona pagava per si sola. Li ha costat centrar el missatge. ERC baixarà, els errors es paguen.

ICV: Romeva val més, s'ha deixat aconsellar pels caducs assessors i plantejaments de Barrio Sésamo d'ICV on tot és dreta i esquerra sense explicació de res i això el limita al seu públic. Entre això i l'efecte Saura i tripartit, mantindrà posicions a dures penes si no va a la baixa.

C's: Quedarà escombrat del mapa polític, per la seva crisi interna i perque Vidal Quadras se'ls emportarà tots els vots. Només han aparegut els darrers dies de campanya, com van fer a les eleccions nacionals, buscant aquell efecte que ara no tindran.

II: Ull a Iniciativa Internacionalista, crec que a Catalunya treurà un bon resultat dins la dimensió d'aquest partit. Alimentat per l'independentisme radical i pel crític amb ERC pot recollir vot i deixar sense representació parlamentària a ERC i ICV.

Diumenge la resposta.

Crònica de campanya 14: Ruta

No és la meva tasca d'aquesta campanya acompanyar el candidat amunt i avall, sinó més aviat de despatx, elaborant i proporcionant documents de contingut al candidat.

Avui però, ha estat una excepció. Era una mena de comiat de campanya i ens hem apuntat la gent que des de la Seu Nacional de CiU hem format la part més nuclear de l'equip de campanya.

Això ha suposat llevar-se molt d'hora i anar a Vilaseca a l'acte de Turisme, on més de 200 persones del sector ens esperaven allà a les 10 del matí de dia laboral. Tremosa ha llençat un missatge d'optimisme considerant el turisme un dels sectors clau de futur per Catalunya i per sortir de la crisi.

Després hem anat a Portaventura on hem acabat, Tremosa inclòs, xops com a pollets després de pujar als rapids (foto) i al Tutuki Splash. Posteriorment dinar de comiat de campanya a Sant Carles de la Ràpita amb els periodistes que ens han seguit, i després hi havia reunions diverses per Tarragona i el miting final a la demarcació. Després del dinar però, jo ja he tirat cap a Barcelona per fer feina.

La notícia del dia avui era Zapatero. Torna a Catalunya a mentir de nou, millor dit, té la barra de tornar a Catalunya a dir no se què quan encara està tot allò que ens deu pendent de resoldre.

El més greu però és com ho ha fet. Ha citat els alcaldes metropolitans de més de 50.000 habitants a l'Ajuntament de Barcelona per a una reunió. Com si de Felip V o Franco es tractés, arriba a Barcelona com una mena de Virrei, ordena i mana, i els seus li riuen les gràcies. Hereu li ha fet les oportunes reverències i li ha cedit les instal·lacions de l'Ajuntament de Barcelona per a la reunió. Una reunió que ignora el Govern català, amb qui tants assumptes pendents té, que reuneix només grans ajuntaments, com feia Franco, només metropolitans (la resta de Catalunya no existeix), i en dia d'acte electoral. En dues paraules, un acte de vasallatge digne del millor tripartit. Evidentment CiU ha plantat Zapatero.

Planificació rodona de Zapatero que els catalans tenim oportunitat de respondre a les urnes el proper 7 de juny.

Més enllà d'això, els ocellets ens diuen que els socialistes han errat la campanya, que no s'entén, massa dura, sense propostes i que en ser a nivell europeu no es veu venir el llop del PP per enlloc.

Crònica de campanya 13: Atur

Avui el tema ha estat l'atur. S'han fet públiques les dades d'atur del mes de maig, un mes tradicionalment bó per a l'atur en produir-se part de les contractacions de la temporada d'estiu.

Les dades han estat dolentes, un lleugeríssim descens que no es correspon al que hauria de ser el mes de maig. A Catalunya concretament l'atur baixa en 221 persones, un 0'04%, descens 17 vegades inferior al d'Espanya. Xifres ridicules que parlen per sí soles. I això que se suposa que el Pla E de Zapatero ha tingut algun efecte, un pla que és temporalitat i pedaç pur.

Doncs bé, els socialistes, d'aquí i d'allà, s'hi han agafat com a ferro roent. Fins a l'extrem d'estar preparant un video a corre-cuita amb aquestes dades d'atur. És la demostració palmària de la manca de projecte, de rumb, d'idees, de direcció.

Un nou engany socialista que se suma als múltiples enganys de la campanya. Ni baixa l'atur, ni el PP és l'enemic perque hi pacten, ni Berlusconi o Sarkozy són enemics perque els hi prediquen representació al món i hi pacten també, ni defensen Catalunya perquè al Congrés dels diputats hi voten en contra sempre i diferent del que han votat al Parlament de Catalunya en una burla als catalans.

L'altra notícia és que ahir va venir a Catalunya una mena de Virrei espanyol cutre, de nom Blanco, a qui s'ha volgut qualificar com el tercer ministre català (?) i que vé a Catalunya ufanós de resoldre no se sap ben bé què. És l'hereu de Magdalena Alvarez, qui ha defensat fa 5 dies la "travesia central de los pirineos" en contra del corredor mediterrani, qui ens ha maltraspassat rodalies, representant de la major vergonya d'Europa en infrastructures com ha patit Catalunya els darrers anys, qui ens nega l'aeroport, qui ens nega els ports... Que vé a dir exactament?, qui i perquè el tracta d'heroi?. La imatge era la de Ministre del ram visitant un poble perdut de, per exemple, castella, una mena de "Bienvenido Mr Marshall" on els qui surten a rebre'l amb vestimenta tronada i actitud sotmesa són la gent del PSC-PSOE. Quin ridicol ¡¡

TV3, que directament actua al dictat del carrer Nicaragua, i també altres mitjans afins, ens han volgut fer combregar en rodes de molí. Tremosa va dir ahir que la primera legislatura d'Aznar, la que CiU el tenia agafat per allò que no sona, hi va haver resultats favorables per Catalunya. Aquesta declaració l'han tret de context i l'han presentada com que Tremosa defensa que el millor per Catalunya és que el PP governi a Madrid i CiU a Catalunya, ressucitant així antics fantasmes que ara estan a casa del PSC-PSOE i no a la nostra.

Bé, miren de ficar-nos en un embolic, han matat les nostres propostes de TIC per treure aquesta notícia que es desqualifica sola. Ramon Tremosa es va donar de baixa de CDC per la colaboració amb el PP. Hi ha un argument més clar?.

Finalment avui hi ha, en aquests moments, el debat a TVE. Poc interessant des del punt de vista català, perque no és en clau catalana, i perque ells mateixos, PP i PSOE, el fan de segona, enviant als números dos.

Hi veig un Ramon Jauregi molt més preparat que la Maria Badia, un Luis de Grandes més senyor que el Mayor Oreja, però fatxa igual, un Tremosa que deixa clar que és el que més en sap, el més preparat, i imposa el seu missatge; un Willy Meyer molt millor, amb més arguments de defensa, que Raul Romeva, i un Oriol Junqueras que, com sempre, fa bones intervencions però queda en un segon pla al debat sense col·locar missatges clars.

Més enllà d'això, aquests darrers dies hi ha una autèntica invasió de mails a CiU, esperem que sigui un senyal de mobilització. Mails de dubte, mails amb preguntes, també mails crítics. Benvingut sigui el debat polític. A respondre'ls hem dedicat part del dia, a part de preparar el missatge d'avui i la roda de premsa de turisme de demà.

He anat a l'acte central de CiU Sarrià - Sant Gervasi, i pel carrer observava com al carrer guanyem, els cartells del Tremosa són, de molt, els que més veig.

Crònica de campanya 12: Carrer

A nivell personal avui ha estat dia de carrer. He fet botiga a botiga a Gràcia, amb cares de sorpresa del botiguers pel fet que algú entrés a la seva botiga a demanar-los el vot per algun partit.

Després he anat a l'Acte Central de CiU d'Horta - Guinardó a la Plaça Eivissa. Unes 200 persones a la Plaça per veure una actuació de dança i sentir al Xavier Trias, ha anat molt bé.

A nivell de campanya general, malgrat insistir amb parar els peus a PP i PSOE, ens han tret més quan hem parlat del tripartit.

És cert que totes les eleccions tenen una certa lectura respecte les anteriors i respecte les properes que vindran. És cert que parlem d'inici del canvi. I és cert que convidem a la gent descontenta amb la situació actual, descontenta amb el tripartit i descontenta amb la marginació a que el PSOE, PP i Estat espanyol estan sotmetent a Catalunya, a mostrar aquest descontent a les urnes, que és l'única manera amb resultats efectius.

Mai però, hem dit ni direm que aquestes eleccions són unes primàries de res com s'intenta atribuir-nos, perque no ho són. Altres sí que ho fan, PP i PSOE a nivell espanyol ho fan, no és el nostre cas. Seria una falta de respecte a Europa, a la Unió Europea i al nostre propi candidat Ramon Tremosa i a la seva campanya.

Sembla però que hi ha algú interessat en penjar-nos aquest tema de les primàries. Nosaltres seguirem insistint amb que som la força política que pot parar els peus al PP i al PSOE, la única força política amb programa electoral, projecte i propostes, i la força política i el candidat més preparats per fer front a la crisi.

Mes enllà d'això, avui hem tingut l'acte d'esports, amb defensa de l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes i l'aplicació de valors de l'esport a la vida real.

I preparació, molta preparació, sobretot del miting final de Lleida, de la roda de premsa sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació de demà i de la mobilització pel miting final de divendres.

Crònica de campanya 11: Euskadi

Avui era el dia que anem a Euskadi per fer un acte conjunt amb els principals socis de la nostra coalició europea, el PNB.

Acte conjunt de Tremosa i Izaskun Bilbao, amb Artur Mas i Iñigo Urkullu. Missatge principal de compatibilitat del corredor mediterrani i del corredor atlàntic, enfront de la Travesia Central de los Pirineos que defensen PP i PSOE.

El fet que fos en dia festiu en part de Catalunya, i que la campanya es traslladés a Euskadi, ha fet que fos un dia light a nivell de maquinària de campanya.

És un dia en que he vist diversos spots electorals. El nostre vàries vegades, i francament m'agrada, menys paraules i més sentiment volíem, i hi és. He vist també el del PP, ranci, per anunci i per Mayor Oreja. I un dels nous del PSC-PSOE, segueixen igual, cap proposta, cap idea i només el crit al vot de la por.

Crònica de campanya 10: Sant Cugat

Avui teniem l'acte central de campanya a Sant Cugat, que ens ha anat bé de missatge i d'imatge. Amb l'anecdòtica curiositat del trenet que és el que ha acabat generant les fotos, i del ball de candidats a l'escenari una vegada acabat el miting, com a imatge.

El trenet és anècdota i és política. Suposo que a tothom ha quedat clar qui ha defensat sempre i lidera la reivindicació de Catalunya porta d'Europa i del Corredor mediterrani a la que després tots s'hi han apuntat no?.

La paraula és espanyolització. Els mitjans hi juguen, part de la societat catalana ho veu així, és molt i molt difícil de combatre. Les eleccions europees estan sent molt espanyolitzades. Aquest és el discurs de PP i PSOE, i aquestes són les notícies que recullen també els nostres mitjans de comunicació. És trist veure portades del Telenotícies o de rotatius catalans de primera línia parlant de nimietats com uns trajes a València, uns avions, insults, crits... l'habitual política espanyola vaja. Alguna cosa debem fer malament aquí Catalunya però també, perque sortim tan poc els d'aquí i tant els d'allà.

Crònica de campanya 9: Casament

Marcat per un casament que he tingut a l'Hotel Rigat de Fenals i del qual, de pas, en faig propaganda amb aquesta foto.

Entrem en la darrera setmana de campanya, i en la qual normalment els partits donen un clau de volta o corregeixen el seu discurs.

El PSC-PSOE més del mateix, noves versions del mateix cartell electoral, d'insult, vot a la contra i cap proposta. Han intenat infructuosament dotar de contingut la seva campanya, doncs fan dir propostes bastant poc inteligibles a la Maria Badia.

PP no varia la seva campanya tot i que potser la van lligant millor al discurs anticrisi.

ERC tampoc l'ha variada, per enèssim dia ens han copiat una proposta, ara la de l'europeització dels horaris.

ICV ha anat despareixent a mesura que avança la campanya, en part segur que per esgotament del mateix missatge simplista i reutilitzat fins a la sacietat.

Nosaltres tenim una setmana per parar els peus al PP i al PSOE.

Avui hi ha hagut el nostre acte de cultura, a l'espai Francesca Bonnemaison, i em sap especialment greu no haver-hi pogut estar perque era, sens dubte, l'acte més entranyable de la campanya, amb Ramon Tremosa al piano inclòs. Doble missatge el que hem traslladat a la societat, oficialitat del català a Europa, oficialitat que per cert Maria Badia no defensa, i unitat de la llengua.

I una anècdota. ERC ha badat en la confecció de les seves llistes electorals, i com si no et preocupes te les fan en castellà, doncs no només els han fet les llistes en castellà, sinó en castís madrileny, amb el Don / Doña. Observareu a les llistes electorals d'ERC com hi apareix com a candidat Don Oriol Junqueras, i per darrera tot de Dons i Doñas.