Valoració del resultat de les eleccions europees 2009: Catalunya obre un ull
Catalunya, que darrerament, en un acte de ceguesa i massoquisme polític sense gaires precedents, regalava els vots als mateixos que l'estan marginant i anorreant, sembla que ha obert almenys un ull.
La baixada de 7 punts del PSC-PSOE i la no pujada del PP així semblen indicar-ho. A veure si tanta patada fa obrir els dos ulls al país i reacciona.
De tota manera un 54% dels catalans que diumenge van acudir a les urnes van votar PSOE o PP. Queda feina per fer i ulls per obrir:
Abstenció
Galopant, preocupant, i amb un diferencial Espanya - Catalunya que encara fa pensar més. Catalunya sempre havia votat tradicionalment més que Espanya, ja fa temps que no, i el diferencial s'incrementa fins als quasi 10 punts d'aquestes europees.
Catalunya està en crisi, econòmica, moral, nacional i política, hi ha desànim i desorientació, i això es tradueix en abstenció.
Caurem en un error immens tots els partits polítics si no analitzem i tenim en compte el perquè de l'abstenció.
Espanyolització
Volguda i buscada, escandalosa. Als qui ens és igual el marc polític espanyol, PP i PSOE, Zapatero o Rajoy, Madrid, el Congrés, Espanya... hem estat orfes aquestes eleccions, tot rondava al voltant d'Espanya, inclús per part dels mitjans de comunicació més catalans, cosa encara més sorprenent. Les conclusions també s'han llegit en clau Zapatero.
Som una simple província d'Espanya, això és el que vol i troba el PSC-PSOE i ho patim tots.
Bipolarització
L'altra cara de la mateixa moneda. Buscada per PP i PSOE, amb interessos comuns, amparats en la circumscripció electoral única, amb intenció d'escombrar els altres, i amb ells, l'Espanya plural.
Campanya bruta
Increible que Montilla tingués la barra de sortir diumenge al vespre, com un hooligan, oblidant que és el President de Catalunya, dient que el PSC-PSOE eren els únics que havíen fet propostes i havíen parlat d'Europa. És pot ser més cínic?.
Aquesta campanya electoral ha mostrat novament que el PSC-PSOE ja no és ni un partit polític entès com a tal, és el partit del tot s'hi val, de la mentida, de l'engany, del cinisme, sense ideologia, sense ètica... el que sigui per conservar el poder. Són una màquina d'acumular poder que utilitza una ideologia simplement com a mitjà per aconseguir-lo.
Flac favor fan a la política i a les urnes i ho han pagat, a més de l'abstenció, generada bàsicament per campanyes com la seva, i que a ells els és igual mentre els vagi bé, però als altres, als que sí ens dediquem a fer política, sí que ens preocupa i molt.
Catalunya
El resultat en clau catalana és que els tres partits del tripartit baixen, i només CiU puja. CiU retalla 15 punts al tripartit en aquestes eleccions europees.
Espanya
El missatge en clau d'estat espanyol és vot de càstig a Zapatero per la seva incapacitat de gestionar la crisi. Potser el càstig hauria estat major si no fos per la necessària remodelació de Govern que va fer recentment.
I partit a partit:
CiU
Únic partit que pugem i retallem 15 punts al tripartit. En certa manera trenquem l'espanyolització i bipolarització de la campanya, superant al PP. Podríem haver pujat més, però es pot donar per bó el resultat donat el context explicat més amunt.
PSC-PSOE
Vot de càstig per la ineficàcia del tripartit, pel finançament i l'Estatut, pel sotmetiment al PSOE, per la crisi econòmica i per la campanya que han fet. Baixen 7 punts, demostren però tenir una part d'electorat de pedra picada, fortament ideològic, i per tant utilitzat pel seu propi partit.
PP
Repeteix resultat, pensava que superaria el 20%, s'ha quedat un pèl curt. Segurament ha impedit pujar més el fet de presentar dos candidats (Vidal Quadras i Mayor Oreja) directament d'ultradreta i anticatalans. Han escombrat Ciutadans i UPD amb un discurs tan espanyolista com han fet, per contra però no sumen res que no sigui d'aquest àmbit ideològic estricte.
ERC
Retrocés de 70.000 vots i 2'5 punts. Junqueras ha aguantat ERC d'una davallada encara més gran. Faran bé però d'obrir els ulls o la debacle constant d'ERC pot portar-la a espais electorals directament marginals.
ICV
Romeva ha sortit no tant pel vot d'ICV, com del d'IU, canviant-se les tornes doncs aquesta vegada. El vot a IU no es perdia aquesta vegada en haver ciscumscripció única i això l'ha salvat. Un bon candidat que ha tret millors resultats dels que segur treuria Saura si s'hagués presentat ell.
C's
Escombrats del mapa polític català per la seva greu crisi interna i per Vidal Quadras.
publicat per Carles Agustí at 12:17
2 Comments:
Que tinguis unes bones jornades post-electorals Carles...també altrament dit: una bona setmana!
Dir per endavant, que agraeixo profundament a tots els politics, (quan dic politics em refereixo a les persones físiques siguin del partit que siguin) i essencialment a aquells politics que actuen amb coherència humana i profunda noblesa per defensar la seva idea de bé comú (sigui la que sigui) el desgast personal i de salut que feu per donar a cada ciutadà, i treballar des de la vostre convicció, una rel més per a poder afermar-nos i viure més dignament en aquest món.
Dit això, volia comunicar que jo sóc un dels qui expressament es va abstindré d’anar a votar. En el meu cas, simplement perquè crec que el partit que fins ara em representava, aquestes ultimes legislatures ha abandonat encobertament de treballar pel projecte/projectes pels quals em tenia convençut i perquè, el dia d’anar a votar, malgrat haver-hi estat pensant durant tots aquests dies, encara em costava saber i decidir qui (i quin altre partit) podia suplir aquest buit que hi trobava...
Amb el meu comentari volia transmetre a aquells politics que casualment caiguin per aquí, que em dol moltes vegades llegir o escoltar que hi ha “un problema d’abstenció” (per cert, m’ha agradat molt no haver-ho llegit en la teva reflexió Carles)... Jo sóc del parer que on hi ha realment el problema no és en el subjecte que s’absté, sinó essencialment en l’actitud dels partits que han deixat bastament de banda els seus objectius ètics subordinant-se i venent-se a l’ambició de governar. I em sap greu, perquè malgrat ser-ne conscients i sentir-ho tots individualment amb una veueta en el nostre interior... desafortunadament els nostres estils de vida s’han fet tant ràpids, dependents de resultats immediats i partidistes que tots, conjuntament hem deixat de escoltar-la...
Una abraçada!
QUO ...optimista que busca on dipositar el seu vot.
No puc dir més que estic molt d'acord amb els teus comentaris Oriol.
De fet, aquesta tesi de la desesperació per accedir al poder, l'excessiva tàctica per sobre del contingut, poca porfunditat etc... surt recollida en diversos escrits d'aquest blog mateix perque sempre l'he defensada.
Molt encertat el comentari de que el ritme i prioritats de vida actuals afecten també el rime i prioritats de la política, ambició, individualisme...
Malauradament no hi veig, en general, massa símptomes de ser-ne conscients ni de canvi per part dels partits.
Des de dins farem el que poguem. Ho prometo.
Només afegir una cosa, el paper dels mitjans de comunicació en la crisi de la política està poc analitzat i és també enorme, gairebé a nivell similar a la responsabilitat que hi tenim els polítics. Donaria molt per parlar això, ho deixo per un altra ocasió.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home