Tota decisió entre A i B és política

Tota decisió entre una opció A i una opció B és política. Tots fem política davant de qualsevol decisió que prenem al llarg del dia. I per suposat, les famílies, les empreses, les associacions, les entitats, totes fan política, prenen decisions sobre cap a on anar. I són decisions, en pràcticament tots els casos, amb afectació directa a la vida pública.

Tota ideologia és política, qualsevol sentiment és política. Em fa gràcia quan una persona diu que a ella no li agrada la política, perquè aquella persona està fent política a cada moment i tota ella és política. A algú que us digui això pregunteu-li si vol una societat comunista o una de capitalista, o sobre el debat lingüístic a Catalunya, o si creu que Catalunya ha de ser independent o no. Segur que es posiciona davant d'aquestes qüestions i moltes altres, deixant sense cap sentit la seva afirmació inicial.

Em sorpren doncs, per incorrecte, quan la gent diu que no li agrada la política. Ho afirmava l'altre dia una amiga meva, que a diari pren decisions d'importància en un destacat banc català, que se sent només catalana i defensora d'una economia liberal, tota ella i tot el que fa és política.

El cas més absolutament sorprenent el vaig patir fa un parell de mesos, en un programa de ràdio a Punto Ràdio, en un debat on em va tocar lidiar amb el número dos de Ciutadans, prepotent, arrogant, xulesc, maleducat i fatxa, i qui es va atrevir a dir, en públic, que ell no era polític, perque la política era dels qui viuen de la política, amb comentaris despectius cap a la política. Ell no és polític i és el número dos de Ciutadans, increible.

El descrèdit de la política ha portat la societat a, teòricament, treure's de sobre aquesta definició i aplicar-la exclusivament als personatges que veuen per la tele, quan en realitat tots som política i tot és política. Siguem-ne conscients i i actuem com a tal.