La fí de la construcció

Crisi, a banda de les evidents connotacions negatives, també vol dir moments d'oportunitat. I oportunitat és aquesta crisi per reconvertir el sector de la construcció. La construcció, entesa com fins ara, s'ha acabat, i això és una bona notícia.

El model de construcció que fins ara hi havia a Catalunya, i encara més a la resta de l'Estat, és completament insostenible.

L'actual model de construcció estava basat en el com més millor, depenent-ne d'això el conjunt de l'economia. Un model econòmic espanyol que ha comportat un creixement econòmic per sobre de la mitjana europea, però basat bàsicament en la construcció, en el com més construïm millor, més feina, més llocs de treball, més diners movent-se... fins al punt de convertir-se en negoci altament lucratiu i fins i tot fàcil. Una autèntica barbaritat que només podia acabar com ha acabat, petant de la pitjor manera.

Com a molt un país pot fer servir la construcció per arrencar, però no com a model de creixement sense alternativa prevista. Per començar la construcció és altament insostenible, el territori s'acaba, té uns límits, cal protegir-lo. A la costa catalana, per exemple, la situació és ja de pràctica saturació, que equival a dir que no s'hauria de deixar de construir més excepte en comptadíssimes zones.

Fer servir la construcció com a cavall de creixement té el risc doncs de parada brusca, que és exactament el que ha passat.

I ara que?. Doncs ara cal dibuixar un nou model de construcció, ja no de l'expansió sense límits, del negoci lucratiu i de cavall del creixement econòmic. La construcció ha de redimensionar el seu tamany, no tothom s'hi pot dedicar, sinó uns pocs, els justos i necessaris segons mercat, i tendir més a la construcció segons necessitats de població, més qualitativa i menys quantitativa, ajustant molt més els preus i basada molt en la rehabilitació més que no pas en obra nova.

Això dibuixa un nou model de construcció que no serà tan negoci, ni molt menys, que allunyarà els especuladors, els del negoci fàcil, i deixarà espai només als que realment vulguin dedicar-s'hi i amb les condicions del paràgraf anterior. I això és una bona notícia pel territori i pel model de creixement econòmic.

A nivell general Catalunya s'en podrà sortir millor en disposar d'una economia més diversificada, Espanya patirà més, doncs estava molt basada en la construcció, això l'obligarà a reconvertir-se i explorar i explotar nous sectors. Una oportunitat, sempre i quan sigui governada per gent amb mentalitat d'oportunitat, diversificació i creació de riquesa.