El PSC es treu la careta 2

El President Montilla per fí va reconèixer públicament fa uns dies que el límit de la pressió que pot fer pel finançament és el fet que comparteixen un projecte comú amb el PSOE, o sigui zero pressió.

No us perdeu tampoc l'entrevista que van fer a José Zaragoza, l'ínclit Secretari d'Organització del PSC-PSOE, al programa 59 segons versió Catalunya a La 2 el passat 24 de març. És una joia on s'hi recull en síntesi tot el que és el PSC ara mateix: Cinisme, agressivitat, només parlar de l'altre mai de tu, mala educació, ràbia, manca d'idees, simple gestió del dia a dia i de la frase del dia, manca de projecte. Una perla que culmina amb la irritació dels periodistes que l'entrevistàven, fins al punt que un, visiblement contrariat, exigeix a Zaragoza que li respongui en funció del seu projecte i que deixi de parlar de CiU i PP en totes les seves respostes.

En aquesta mateixa entrevista, a pregunta de què pensa el PSC sobre el pacte PP - PSOE a Euskadi, en comptes de llençar pilotes fora dient que una cosa és el PSC i Catalunya i l'altra el PSE, el PSOE i la política basca, que és la resposta de manual, el grau d'espanyolisme de José Zaragoza i l'actual PSC és tal, que aquest cau en la pregunta i justifica el pacte. El mateix va fer José Montilla parlant de fortalesa del sistema democràtic basc en el sentit de permetre l'alternança, idèntica resposta a la que he sentit verbalitzar, a nivell gracienc, a Guillem Espriu.

Fa un parell d'anys, quan Carles Martí assumia el rol de Portaveu del Grup Socialista a l'Ajuntament de Barcelona, va estrenar-se en un discurs on proclamava Barcelona com a capital d'Espanya, deixant ben a les clares què pensa i per on pensava anar.

La substitució de Raimon Obiols per Maria Badia com a primera candidata del PSC-PSOE dins de les llistes del PSOE, suposa la definitiva defunció política del darrer dirigent socialista que tímidament havia fet algun moviment en el terreny catalanista.

Va ser l'any 1994, al Congrés de Sitges, on el PSC-PSOE, va deixar de ser PSC per passar a ser PSOE, el pas del temps i el sotmetiment al PSOE mostrat des de la pròpia Presidència de la Generalitat, ho han confirmat, i els darrers moviments i senyals, demostren que ja ni tan sols s'en amaguen, es treuen la careta directament.