Han tancat la porta

Aquella famosa frase que de tant en tant surt de Madrid i que diu allò de "vamos a cerrar la etapa de la reivindicación autonómica" s'ha fet realitat.

Quan la diuen no dubtes mai que ho pensen i desitgen, però no saps mai del cert si hi entrem o no. Ara, sense dir-ho gaire, ho han fet, han aplicat allò de paraules no, fets.

Es va iniciar amb la darrera etapa d'Aznar i s'ha produït amb el PSOE. Han tancat la porta.

Han donat la volta a l'Estatut. En comptes de ser un gran pas endavant en autogovern, té pinta de d'acabar sent una trampa en la que hi podem estar atrapats anys si ens el van sumministrant de molla en molla.

Estan destrossat el finançament, que sembla ser acabarà passant de ser un acord bilateral a quedar subsumit en el magma de les 17 autonomies i no passar de ser una simple millora numèrica i percentual i no estructural.

Tenen bloquejat el nostre progrés econòmic amb l'estructura radial d'infrastructures. Tot va de Madrid a tot arreu, i per tant sotmeten a escanyament el que seria l'autèntic pol de desenvolupament econòmic de la mediterrània, l'eix València - Barcelona - Europa, que no passa per Madrid, no controlen i no és ben bé hispànic, per tant no interessa i el bloquegen.

Fins i tot en temes menors com el de la catalanització de les matrícules la resposta és No, quan fins i tot a França és Sí. No diguem ja les seleccions nacionals esportives.

A més controlen el vigilant de la porta, que així segur no s'obrirà, el President Montilla, i qui té la clau de la porta, que és ERC, curiosament tempoc l'obre.

I si alguna cosa falla, pacten entre ells (País Basc, Castell de Montjuic...).

Per acabar-ho d'adobar, els mateixos catalans avalem tot això, i en una atac de massoquisme sense precedents, regalem 25 diputats als qui ens estan esclafant el coll amb la seva bota, els quals, està clar, encara riuen.

Han tancat el cercle. Han tancat la porta.

I ara què fem?.