El grau d'espanyolització
Una bona manera de mesurar el grau d'espanyolització que l'estat va aconseguint a cadascuna de les nacions històriques de l'estat espanyol, és mesurar el percentatge de vot que els partits espanyolistes aconsegueixen a cada plaça.Així mesurat tenim que a Catalunya, el grau d'espanyolització és del 40'6%, sumant el que PSOE, PP i Ciutadans van treure a les eleccions que els són més difícils, les nacionals o autonòmiques. Encara hi ha doncs majoria nacionalista.
Al País Basc, prenent els mateixos barems de mesura, el grau d'espanyolització és del 42'4%, superior doncs, al contrari del que es podia pensar, al de Catalunya.
Curiosament, tot i haver una majoria nacionalista clara als dos territoris, en tots dos els espanyolistes s'han fet amb el poder, al Páís Basc amb la trampa d'il·legalitzar Batasuna i a Catalunya aprofitant que ERC va avantposar odi a patriotisme.
Seguint aquesta operació, a Galícia el grau d'espanyolització és del 79%, al País Valencià del 87% i a les Illes del 75%.
publicat per Carles Agustí at 23:42
5 Comments:
Sr. Agustí,
Vostè em perdonarà, però davant d'opinions que aspiren a sentar càtedra com la que aquí ens planteja, hom arriba a la conclusió de que potser la llicenciatura en ciències polítiques o bé és molt, molt regalada, o bé no és garantia de la més mínima base politològica (o com es digui) com per dir quelcom coherent respecte a la realitat social d'aquesta terra (nació, país o com la volguem anomenar... que el nom no fa la cosa).
Faci-s'ho mirar... o millor, miri d'escoltar al seu voltant... per camins com el que planteja en dos dies el veiem defensant el repartiment de carnets de catalanitat en funció del RH... o de l'afinitat política, que ve a ser el mateix.
Joan
Benvolgut Joan,
L'esmentat escrit no vol sentar càtedra de res, i simplement vol expressar la idea de que tant se val votar PP que PSOE, doncs el que compta per ells és fer front als nacionalismes "perifèrics" segons ells en diuen. La prova la trobem ara a Euskadi, quan sumen pacten sense cap tipus de rubor, exactament igual que farien aquí Catalunya.
El seu objectiu és l'Espanya bipartidista, i que entre tots dos sumin 100, d'aquí la validesa d'aquesta simple teoria numèrica gens científica i sense voluntat de res que expresso a l'escrit.
Certament, és perillós fer reduccions a partir de xifres, entenc la preocupació del Sr. Joan i també la resposta del Sr. Agustí. Bé, en tot cas més que de xifres caldria parlar de tendències, però en aquest sentit caldria diferenciar entre les tendències que es podrien intuïr a través de les urnes, amb totes les reserves que caldria tenir i segons la interpretació concreta, i les tendències que es podrien inferir del conjunt de la societat tant la que participa en els processos electorals com la que no. Aquesta segona part és complicada de definir en un sentit o altre tot i que se'n podrien fer diverses aproximacions. El fet principal per tal de veure quins dels dos blocs, aquell d'obediència estricta catalana i aquell d'obediència espanyola, avança o recula, caldria veure-ho en el dia a dia, en la suma de les decisions individuals de cadascun dels ciutadans del nostre país. En els àmbits quotidians però també en les decisions dels nostres governants que no debades ajudaran o no en una direcció o altra. No ens preocupem de percentatges, preocupemnos de tendències i treballem per anar cap a la direcció que, sota la percepció de cadascun de nosaltres i esdevenint legítima perquè per això hi ha llibertat de pensament i d'expressió, creguem que és la millor per al futur de la nostra nació, del nostre país i del conjunt dels ciutadans que hi viuen.
Cert Som i Serem, però al final els governs i les decisions es decideixen per aritmètica, que vol dir xifres, i el dia que l'espanyolisme sumi a Catalunya més del 50% estem fregits.
Tens raó al teu comentari sobretot en el fet que les decisions i vida política diàries no han d'estar basades en les xifres sinó en tot plegat, tendències etc... però també crec que és bó crear models de xifres, independentment del seu grau de validesa, doncs fa més comprensibles les coses, sobretot cara a la gent del carrer.
Cal ha dir que no estic d'acord amb el comentaris mol desafortunats d'en Joan i que pitja fora de test.
El que ha fet vessar el got de l'espanyolització es l'absència de l'esquerra abertzale de les autonomiques ,il·legalitzada, ha manipulat els resultats, també els pactes posteriors, han perjudicat sobre tot als nacionalistes bascos i també als gallecs.
Cal comentar també, el sorprenent canvi d'orientació i ubicació de la ministra de Defensa.
També comentar, que últimament els anuncis emesos a TV3 i al K33 son en castellà.
salutacions
Joan
Publica un comentari a l'entrada
<< Home