El Plenari de Gràcia en 10 ítems

El Plenari de l'Ajuntament de Gràcia d'ahir resumit en 10 ítems:

Barris

Els vots de CiU i ERC, amb l'abstenció del PP, van rebutjar la proposta de l'Ajuntament de Barcelona de crear 73 noves estructures administratives als barris. Més administració, més despesa, més funcionaris i més control és el que s'amaga darrera d'aquesta proposta.

Format

Erroni. Amb els recents canvis introduïts no l'hem encertada, cal tornar-ne a parlar. La intenció era reduir el Plenari i fer-lo més àgil i amè, i vam aconseguir just el contrari. Ahir va durar quatre hores, dues de les quals dedicades al punt que volíem reduir, el de les mesures de Govern.

Pel que fa als polítics com si dura 10 hores, cap problema, per això estem, per servir a la comunitat malgrat indignantment molta gent pensi el contrari, però no és de rebut que per poder fer una intervenció mínima, els veïns hagin d'esperar 4 hores. El resultat és no més de 50 persones a la sala, i a l'hora de l'Audiència Pública, la part més interessant, en quedàven una vintena amb prou feines.

Català

Els Vots de CiU, ERC i ICV van permetre aprovar la moció de CiU en defensa de la llengua, en denúncia pels atacs que rep i de reforçament de la seva protecció. La notícia però, no està en els vots a favor, sinó en les abstencions, PP i PSOE es van abstindre de defensar el català. Els arguments del PSOE per abstindre's no tenen desperdici, són la denúncia del "Manifiesto en defensa de la lengua común" que feia la moció, i l'aparició de la paraula Països Catalans a l'exposició de motius del text. Ai si ho hagués vist en Musons aixó ¡¡

Crisi

El drama de la crisi econòmica va fer ahir acte de presència al Ple de l'Ajuntament de Gràcia en forma de Laureà Poch, un soldador del Coll en atur qui ens anunciava la seva dramàtica situació personal, alhora que denunciava les remeses organitzades de treballadors de fora que ocupen les feines de les obres públiques d'aquí. Certament una cosa és la lliure circulació de persones, i l'altra que arribin remeses organitzades de centenars de treballadors d'algun país concret ocupant tota la mà d'obra pública existent. No sembla de rebut i mirarem què passa.

Especialment frívola, greu i demostrativa de l'escassa sensibilitat social de la gent que s'autoanomena d'esquerres va ser la intervenció del President del Districte Ricard Martinez, just després de la intervenció del Sr Poch, quan va recomanar a la gent comprar plantes i animals.

Sorprenent també la no consciència de situació de crisi per part de l'equip de Govern al llarg de tot el Plenari, és com si visquessin en un altre món. Especialment punyent va ser comprovar-ho als seus discursos sobre comerç i habitatge, ni una menció a la crisi, cap política concreta.

Comerç

El Conseller a qui es va desenmascarar ahir va ser Josep Anton Vinyals (PSC-PSOE), Conseller de comerç. Ja n'hi ha prou que la política de comerç d'aquest districte sigui només parlar de les Jornades de comerç al carrer, que a més organitza la societat civil i no el Govern. Brillants intervencions en aquest sentit de Francesc Gambús (CiU) parlant d'inèrcia i de la Consellera Velez (ERC) parlant de situació de bucle de la política de comerç de l'Ajuntament de Gràcia.

Tres Turons

Vam votar-hi en contra però es va aprovar perque ERC hi va votar a favor. Ens hi vam oposar perquè no s'ha informat els veïns, perque desconeixem els arbitraris criteris de les afectacions, perque no s'aposta pel Parc mixt i perque no hi ha pla de manteniment ni de seguretat previstos.

Polítiques socials

Anàven sortint tot el plenari, perquè CiU feia propostes i en demanava seguiments i l'equip de Govern en parlava i s'autoetiquetava sense concretar cap actuació ni proposta.

Equips

Els Consellers de Govern tenien ahir una gran oportunitat per mostrar la seva feina amb el nou punt de l'ordre del dia d'accions dels Consellers, surrealistament i demostrativa de molt, apartat del d'accions de Govern. Tret a l'aigua. Sorprenent que els tres temes escollits fossin la constitució d'una Comissió de sanitat (i fins ara què s'ha fet?), la jornada de comerç al carrer (que la fa la societat civil i no el Govern) i el protocol festiu (que porta més de dos anys arrossegant-se i és un paper que es podria fer en una setmana). Sorprenent i demostratiu de que Espriu no compta amb el seu propi equip.

Deixeu-me mostrar novament la satisfacció que em va produir ahir el paper del nostre Grup Municipal, amb brillants intervencions de l'Esther Padró, l'Eugeni Rodoreda, el Francesc Gambús i la Francina Vila. Tenim equip, dels bons, i dels que està liderant la política a Gràcia davant la inhibició del Govern.

Participació

Hi parlen però no hi creuen. Per PSC-PSOE i ICV-EUIA participació vol dir crear òrgans, sense anar més lluny ahir ens en volíen crear 73 de cop, ho vam rebutjar. Però de participació real res de res. Al Plenari érem els de sempre, a les Comissions també. Cap esforç en política comunicativa exterior, ni hi creuen ni hi volen creure.

Cal agrair especialment la claretat del Conseller d'Urbanisme Carles Maggi (PSC-PSOE), quan va reconèixer que la política de l'equip de Govern és ensenyar als veïns els plans urbanístics quan aquests ja estan fets i consensuats. Tal qual ho va dir, i es va quedar tan ample. Gràcies per la claredat, em penso que ja us hem enganxat per molt de temps amb aquest argument.

Companyon

Els darrers Plenaris sempre acabem enganxats en confrontació dialàctica amb el Conseller d'EUIA David Companyon. Companyon, que és una persona políticament formada, amb clares inquietuds i bona dialèctica, té una concepció de la política de les que jo anomeno de Barrio Sésamo, blanc - negre, amunt - avall, dreta - esquerra. Segons el seu pensament ell és l'esquerra, per tant els bons i els que es preocupen de la gent i les polítiques socials. I la resta dels que no som ell som la dreta, per tant els dolents, i que no sé ben bé perque fem política, per beneficiar els rics o alguna cosa així. El Sr Companyon, que insisteixo és una persona vàlida i que mereix tot el meu respecte, sembla una figura política dels anys 30 o 70 del segle passat teletransportada en el temps als Plenaris i discussions polítiques del Segle XXI.

Ell és l'esquerra i les polítiques socials, això sí, de gestió ni parlar-ne, quina mandra ¡¡, si ja són els bons, per a què fer gestió?. És el responsable de serveis socials i hem de suar sang i tinta perque convoqui la Comissió una vegada cada dos anys, i en temps de crisi.