Sobre el Park Güell

Convergència i Unió té molt clar el model que vol pel Park Güell. I no ho diem ara, sinó que ho tenim escrit de fa anys, entre altres al nostre programa electoral municipal.

Apostem per un Pla d'Integració Urbanística del Park Güell. Que vol dir de tot el Parc, no només de la seva zona monumental.

Salvant la comparació i dificultats orogèniques, el Park Güell hauria de ser un parc plenament accessible i integrat a la ciutat des de tots els seus fronts. Els ciutadans hauríen de poder entrar des de cada carrer al parc, en forma de continuitat urbanística sense obstacles, com passa al Retiro de Madrid, a la Ciutadella, al Hide Park o al Central Park.

Això s'ha de completar amb una vigilància tan policial, com privada, com de personal que vetlli pel Park (avui dia l'única vigilància és un jubilat voluntari), i amb una atenció fonalmental a la neteja i manteniment (la plantilla de Parcs i jardins dedicada al Park Güell és de només 8 persones, quantitat absolutament infuficient per atendre les dimensions i visitants del Parc).

El projecte imposat per l'Ajuntament és justament el contrari del que hem dit: Només parla de la part monumental, abandonant la resta de parc, com sempre, a la seva sort; parla d'un model de parc tancat i no obert, i no fa cap menció explícita a seguretat i neteja i manteniment. Això sí, de model de parc pels turistes, i de treure'n calers de les seves visites sí que en parla. És el model de sempre de Barcelona de façana, de la Barcelona pels qui la visiten i no pels qui hi viuen.

El tema adquireix més gravetat social i política atenent dos fets:

- Social perque no s'ha parlat amb els veïns, ha estat un projecte imposat, en forma de "mesura de Govern", sense procés participatiu, sense informar els veïns, sense informar els partits polítics i sense que aquests haguem pogut pràcticament ni posicionar-nos.

- Polític perquè l'esmentat Pla d'Integració Urbanística del Park Güell està recollit en els acords a través dels quals CiU va abstenir-se en la votació del Pla d'Actuació del Districte 2007 - 2011 de Gràcia.

És per tots aquests motius que CiU ha demanat la celebració d'un Consell Plenari Extraordinari de l'Ajuntament de Gràcia per poder informar i valorar l'opinió dels veïns i dels partits polítics. Crec que de no convocar-lo Guillem Espriu s'exposa a un problema polític i social de dimensions més que considerables.

La Foto: L'Editorial Bruguera

L'exposició sobre l'Editorial Bruguera que va fent voltes per Gràcia. Una bona iniciativa que permet homenatjar i recordar uns productes humorístics amb el segell d'aquesta editorial, que van marcar una generació.

Qüestió de sumes

Aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya serà, més que mai, qüestió de sumes.

Si el tripartit suma el mínim de 68 escons necessaris per a la majoria, hi haurà un tercer tripartit.

Si PSC-PSOE i PP sumen el mínim de 68 escons necessaris per a la majoria, hi haurà a Catalunya un Govern PSC - PSOE - PP.

Si cap d'aquestes sumes es produeixen, governarà CiU.

Per tant, la única manera de garantir que cap d'aquestes coalicions diabòliques es produeixi, és votar CiU.

Més que mai, qüestió de sumes.

L'estratègia de la impotència

Consideracions prèvies:

1- Només podem trobar estratègies similars en països del tercer món o decadents.

2- Efectivament, que hi hagi estratègies polítiques d'aquest tipus al nostre país, és un dels elements de decadència de Catalunya.

3- Una estratègia així només pot ser portada a terme per individus amb un altra concepció de la política. Per part d'individus (que no polítics) per als quals la política no és ideals, principis, valors, idees, gestió o il·lusió, sinó que treballen amb l'únic objectiu d'assolir o mantenir quotes de poder, objectiu davant del qual queden justificats tots els mitjans, tot s'hi val.

La crisi mundial del socialisme clàssic (que no de la tercera via de Giddens, Toni Blair o Segolene Royal), té en el socialisme català un dels malalts més avançats. Els seus actuals dirigents, incapaços d'abandonar els atavismes de les seves ideologies d'extrema esquerra, i totalment contaminats de la manca d'idees i de projecte del socialisme, ja han decidit directament abandonar aquest front. Tenir idees, projectes i portar-les a terme és una pèrdua de temps en els seus esquemes estratègics, doncs el seu electorat els votarà igual. Aquest factor esdevé especialment greu i digne d'estudi, en tractar-se en aquests moments d'un partit que governa a Catalunya.

Abandonada doncs la política (idees, gestió, projectes etc...), i davant d'unes previsions electorals que els fan clarament fora del Govern, l'única estratègia és desgastar el rival. Haureu observat que els dirigents de l'aparell actual del PSC-PSOE només parlen de CiU, mai d'ells, mai de res més, només i sempre de CiU, i sempre amb una frase del dia, concreta, estudiada, i que fan repetir com a lloros a tots els seus dirigents, inclosa alguna ministra florero.

Aquí és on apareixen les estratègies de màrquetig comunicatiu, que deuen ser molt vàlides en el món del màrqueting i la comunicació privada, però que en el món de la política fan envermellir. Com per exemple hem pogut observar aquests dies com l'Alcalde accidental de Barcelona, Carles Martí, utilitza la seva primera roda de premsa, no per parlar d'una ciutat que se'ls desfà a les mans, sinó per parlar dels convenis de la Fundació Trias, no Trias Fargas, sinó Trias, per allò de confondre el personal i del tot s'hi val. O també hem pogut veure com a la foto de Fèlix Millet recollint la Creu de Sant Jordi hi surt de manera molt clara el President Pujol entregant-la.

En el terreny de la declaració política una doble estratègia. D'una banda la purament política, on s'acusa a CiU de radicalitzar-se cap a l'independentisme i alhora de voler pactar amb el PP. Dos missatges contradictoris que es neutralitzen entre ells = fracàs de l'estratègia.

L'altra és quan apliquen el seu lema del tot s'hi val, i és llavors quan apliquen l'estratègia del "merda per a tothom i si no n'hi ha te la inventes". Es tracta d'acusar a CiU del que sigui, sigui veritat o no, de qualsevol mal que passa a Catalunya, de corrupció, del cas Millet, de tot.... De vergonya no en tenen i de valors tampoc, per tant és igual si s'està parlant de convenis totalment legals de la Fundació Trias Fargas, és igual si la seva Fundació Campalans es financia 80% amb recursos públics provinents d'administracions on governen ells mateixos, o si les caixes van condonar al seu partit un deute de 7'1 milions d'euros. I és igual si amb això enmalalteixen encara més, fins a deixar-la raquítica, a la política, com si prou malalta no estigués, com si prou distant de la societat no estigués. Els és igual, la prioritat única és conservar poder.

Tot plegat està basat amb dades. Ells calculen que la malaltia del "tots els polítics són iguals" i del "tot és una merda" que porta els electors a l'abstenció, els afavoreix, o dit d'un altra manera, perjudica més a CiU, amb un electorat més polititzat i per tant sensible a aquestes qüestions. Calculen que per cada socialista que digui "tot és una merda, tots són iguals, no vaig a votar", hi haurà més d'un convergent que estarà fent el mateix. I això els és suficient com per portar a terme aquesta estretègia.

Mentrestant a CiU, l'estratègia és superar la crisi, aixecar el país i el dret a decidir. Trieu vosaltres mateixos el futur de Catalunya.

La foto: Pluja i semàfors

Semàfors espatllats a les principals cruilles de trànsit de Barcelona. Imatge habitual de la ciutat en dies de pluja. El semàfor de la foto està situat a Diagonal - Passeig de Gràcia, cruilla immensa amb la totalitat dels seus semàfors espatllats.

La foto: Park Güell

Entrada al Park Güell. El Pla Integral del Park Güell, imposat a corre cuita pel Govern, amb desconeixement i incapacitat d'intervenció per part de veïns i oposició, s'endevina com un dels temes grans de l'agenda política gracienca per a les properes setmanes. De moment la sorpresa i indignació dels veïns va creixent.

La foto: Botigues de Souvenirs

Botigues de Souvenirs del voltant del Park Güell. Al seu moment es va generar una important polèmica sobre la qualitat i representativitat dels souvenirs que posaven a la venda determinades botigues. L'actuació de diverses administracions i certa sensibilització, sembla que han portat el problema a menys, sense haver desaparegut.

La foto: Bus turístic

Sense deixar de ser necessària, la parada del Bus Turístic situada a Travessera de Dalt - Larrard, provoca greus problemes d'aglomeracions de turistes i de mobilitat en coincidir sovint diversos autobusos alhora.

L'entrada en funcionament de la Línia 9, amb anys de retard per part del tripartit, podria solucionar aquest problema. I més si la parada prevista a la Salut es posés per aquella zona, com estava previst inicialment i es digués Salut - Park Güell. Tot plegat defensat per CiU i absolutament al contrari del que pensa el Govern Municipal Socialista.

Conflicte lingüístic

He trigat més de 6 mesos a publicar aquest post, per veure si es produia algun tipus de disculpes o rectificació per part del Restaurant "Dio Mio" de Gràcia, situat al carrer Sant Agustí. No ha estat així.

El Restaurant Dio Mio, és un lloc al que hi acostumava a anar, per proximitat al lloc de treball, i per la relació qualitat - preu. Des del principi les cartes estaven únicament en castellà. I des del primer dia, de manera molt educada i amb plena confiança, vam demanar si en podia haver també en català. La resposta sempre era que s'hi havien de posar, que ho fan a mà i perdrien molt temps, però entenent que ho havíen de fer.

Finalment, un dia concret de farà més de 6 mesos, vam anar-hi com sempre, i com sempre vam demanar novament com estava el tema de la carta de menús en catàlà. Aquesta vegada la resposta no va ser la de sempre, la propietària del local va llençar una mena d'exabrupte tot dient que en castellà ja ens enteniem tots. Vam acabar de dinar, vam pagar i vam marxar.

Evidentment ja no hi hem tornat mai més. Desconec com li va el negoci, però si es dediquen a agredir el clients com van fer amb nosaltres, i més amb temes lingüístics enmig de Gràcia, dubto que tingui massa futur.

Mai és tard però per rectificar o disculpar-se.

La foto: Incivisme a l'autobús

Habitual situació de persona gran dreta a l'autobús mentre ningú no s'aixeca per deixar-la seure. Postals de la Barcelona incívica construida pels socialistes.

La foto: El solar del Caspolino

La lentitud de la burocràcia municipal, i potser també els efectes de la crisi, estan deixant massa temps a la intempèrie el solar dels antics "Cavallitos" del Caspolino a la Gal·la Placídia, amb els riscos d'insalubritat que això comporta. El Col·legi d'Economistes ha de construir aquí la seva nova seu en el que serà un important equipament per Gràcia.

La foto: La reforma de la Gal·la Placídia

La carpa provisional del Mercat de la Llibertat, i la seva propera retirada per l'entrada ja en funcionament del nou Mercat remodelat, obre la possibilitat d'abordar ja la reforma de la Plaça Gal·la Placídia, reduint-ne l'asfalt i incrementant l'espai d'ús públic i el verd.

La foto: Mercat de la Llibertat

El que ha de ser i serà un gran equipament per la zona, s'està convertint, de moment, en un maldecap per als veïns i veïnes dels entorns. El retràs en la seva inauguració, la mala senyalització, les presses mal gestionades i la mala gestió de l'espai d'obres, suposa un perill per a la gent de pas i veïns, que ja han començat a fer arribar les seves protestes.

La foto: Dones del 36

De manera més o menys artificial, segueix la polèmica sobre el tancament nocturn de la Plaça de les Dones del 36. ERC i ICV s'han apuntat a la minoritària campanya i li han donat una mica més de vida. Els col·lectius contraris al seu tancament van aprofitar l'acte del Correllengua per recollir signatures a la Plaça de la Vila.

Curiosament, el lema que feien servir "La memòria històrica no s'enreixa" sí que podria servir per altres dues causes pendents a Gràcia, la de la placa de la Torre del rellotge i la del monument a Pompeu Fabra de la Plaça Lesseps, ambdues peces de memòria històrica sí que es troben "enreixades" no se sap ben bé on i no se sap ben bé perquè.

La Foto: Bicicleta si, però...

Bicicleta circulant per damunt de la vorera. L'explosió de la bici a la ciutat de Barcelona és, sens dubte, un fet positiu, però té els seus efectes secundaris. La manca d'una ordenança clara, i l'incompliment del control i execució sistemàtica de totes les ordenances per part de l'Ajuntament de Barcelona, provoca un comportament poc cívic per part de no pocs ciclistes. Les imatges de ciclistes sense casc, o saltant-se semàfors en vermell, o circulant contra direcció, o per sobre de la vorera, són desgraciadament, habituals a Barcelona.

En el punt mig

La proposta de la pujada d'impostos de Zapatero ha reobert el debat entre més estat o menys estat, entre socialisme i liberalisme, entre dos models de societat.

És un debat que va molt més enllà d'una puntual pujada o no d'impostos, tema en el que ni part de l'esquerra clàssica hi està d'acord, doncs és evident que en temps de crisi no s'han d'apujar.

Més enllà d'aquest fet puntual però, s'han confrontat els dos models socials. Davant dels quals, penso, que en el punt mig es troba la posició encertada.

El liberalisme, portat a la seva màxima expressió, buida l'estat de capacitat i competències, transportant aquest poder al món privat, que acaba acumulant un poder excessiu. El món privat no té com a lògica el servei públic, sinó el benefici econòmic. La conseqüència és el lent deteriorament dels serveis públics i la seva precarització. A Estats Units en tenim un munt d'exemples al respecte.

Per contra, excessiu estat suposa adormir la societat, abocar excessius recursos a engreixar de manera inútil l'administració, i a la fí, alentir l'economia matant la iniciativa personal i el factor emprenedor de la societat.

Personalment penso doncs, que en el punt mig, en el punt d'equilibri, és situa la política correcta. Un punt mig que no és sempre estàtic, sinó variable en funció de la situació social i econòmica del moment. Per exemple, ara és evident que a Catalunya estem en el "massa estat".

La foto: Nova clínica

Nova instal·lació Clínica que ha obert les seves portes recentment a Torrent de l'Olla - Còrsega. El sorprenent de la qüestió és que no n'hem tingut cap informació al respecte. Com a mínim al Grup Municipal de CIU no se'ns ha informat de res, ni hem estat convidats a cap inauguració de res. A la Comissió de Sanitat del Districte de Gràcia no s'ha informat tampoc al respecte, es dediquen a parlar de reglaments interns però no de sanitat.

La foto: Grip A

L'exageració en la prevenció de la Grip A, arriba a l'extrem de l'aparició d'aquestes explicacions sobre com rentar-se les mans, aparegudes en no pocs lavabos.

La foto: La placa de la torre del rellotge

La placa de la torre del rellotge de Gràcia, absent. El Grup Municipal de CiU a Gràcia ha reivindicat reiteradament la seva reposició, de moment sense èxit. Tanta lentitud no s'entén.

La foto: Falten papereres

La manca de papereres a les parades d'autobús provoca l'acumulació de deixalles i brutícia en aquests espais.

Il·lusió i esperança en política

La política ha de saber combinar dos factors.

D'una banda la gestió, el realisme, l'eficàcia, el portar a terme els projectes i objectius marcats.

Això sòl però, no és política, és simple gestió. La política és també generar il·lusió i esperança en projectes i idees pensats i traçats.

Els lideratges els dòna aquest segon factor, completat amb el primer, ja que sinó no es poden portar a terme.

Error els qui ho abonin tot al factor gestió, perque no generaran il·lusió i no tindran projecte. I error els qui diguin que els objectius "a priori" difícils no s'han d'abordar perque a la llarga generaran frustració. Quina poca confiança en la gent generen els qui no assumeixen riscos per no provocar frustració (diuen).

El món ha evolucionat i canviat a base d'objectius ambiciosos, molts dels quals es creien sovint irrealitzables. Això és política.

La Foto: Control al Metro

Només unes poques parades de Metro o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) tenen habilitat el control de sortida, o sigui, l'obligació de validar el bitllet per poder sortir de la instal·lació.

Aquesta, o la del control de seguretat a través de personal del Metro o FGC també a les sortides, són les mesures més eficaces contra l'estesa pràctica de colar-se al Metro davant dels ulls i la impotència de tothom.

Em pregunto perquè no s'estén aquest control a totes les estacions, tal i com es fa a no poques ciutats d'Europa.

La foto: Política al carrer

Dinar popular organitzat per CDC Les Corts en el marc de la Festa Major de Les Corts. Política al carrer i en contacte amb la gent.

La foto: Maresme

Imatge de Sant Andreu de Llavaneres amb la via de tren al fons de la imatge, darrera s'hi troba la Nacional II. Dues barreres artificials heretades del passat i que són un llast per a tot el litoral del Maresme. La seva desaparició o recol·locació en un altre espai, suposaria un salt qualitatiu immens per a tota la comarca.

Cecs

Quants més missatges necessitem els partits polítics per entendre que algunes regles del joc han de canviar?. O ho assumim o entrem en decadència.

Greu error resoldre la qüestió del finançament dels partits, i la crisi de la política en general, tirant-nos pedres els uns als altres, i no abordant necessaris canvis i regeneració.

No és perque sigui del meu partit, però l'únic dirigent polític a qui he sentit reflexionar en aquest sentit és Felip Puig.

El Consell Plenari de l'Ajuntament de Gràcia en 7 ítems

Dos anys de mandat

L'obra de Govern que va presentar Espriu s'englobava bàsicament en dos àmbits, ensenyament i petites obres sorgides dels diversos plans d'actuació vigents des de diferents àmbits, el més famós dels quals és el Plan E del Govern espanyol.

És per tant un mandat d'inèrcia, d'aprofitar les oportunitats que arriben de fora, però de veure's inevitablement invadits per l'esgotament i final d'etapa que es respira a Barcelona, i davant del qual, Guillem Espriu, per molt esforç que hi posi, poca cosa hi pot fer.

La inèrcia deixa al descobert molts temes arrossegats d'anys i panys i que el Govern municipal no atén: Reducció carrils de Travessera de Dalt, Park Güell, Avinguda Vallcarca - Bolivar, Avinguda Vallcarca Farigola, Manca de tot a la Collserola gracienca, el problema de la convocatòria de plenaris i comissions, les comissions que no es reuneixen, el soroll a les places, el botellot, la disbauxa nocturna al carrer, els llauners, l'incivisme, els punts pactats del PAD amb CiU..... tot pendent i rependent...

A Barcelona i a Gràcia els cal un canvi.


Festa Major de Gràcia

Valoració general positiva. El model Estruch de més qualitat i menys quantitat, més barri i menys de fora, més de dia i menys de nit... es va imposant de manera bastant ràpida.

Des de CiU vam destacar, com a únic aspecte negatiu i que no ha millorat, la destrucció de guarnits.


Destrucció de decorats

El Grup Municipal de CiU vam presentar un Prec per tal que l'Ajuntament de Gràcia es personi com a part interessada i acusació particular al costat dels carrers de la Festa Major que hagin denunciat destrosses als seus decorats. La mesura va ser increiblement rebutjada per l'equip de Govern i amb arguments banals. Queda clar el que els importa la gent.


Memòria històrica

CiU va demanar el restabliment del monument a Pompeu Fabra que hi havia a la Plaça Lesseps, i de la placa del rellotge de la Plaça de la Vila, també desapareguda. La resposta va ser que les tenen guardades a l'espera de no se què (???).


Rumba

CIU va impulsar una Declaració Institucional de suport a la Rumba catalana, tan de Gràcia, tan catalana.


Riera Sant Miquel i Gal·la Placídia

Vam ser l'únic Grup Municipal que no va donar suport a la proposta d'ERC de peatonalització de la Riera Sant Miquel i Remodelació de la Gal·la Placídia. Ens vam abstindre per dos motius:

No creiem que s'hagi de procedir primer a pacificar i després a peatonalitzar un tram de Riera Sant Miquel, sense haver consultat als veïns i sense estudi previ, doncs es tracta d'una zona d'alta densitat de trànsit rodat, cosa que fa imprescindibles aquestes dues premises.

Sobre Gal·la Placídia el text era tou. CiU defensa la remodelació integral de la Plaça, i l'inminent trasllat de la carpa del Mercat provisional de l'Abaceria ens dóna una excel·lent oportunitat per abordar-ho ja. El text aprovat era vague i abonava a l'etern encallament d'aquesta necessària remodelació que permetria un important guany d'espai públic per als veïns.


Dones del 36

Malgrat pràcticament no sortir aquest tema per part dels Grups Municipals, sí que flotava en l'ambient, i va esclatar quan una persona del Col·lectiu Dones del 36 hi va fer esment.

Crec que som l'únic grup que s'ha mantingut sempre ferm i amb postura unànim a favor del tancament de la Plaça de nit. La postura, sobretot d'ICV i ERC en aquesta qüestió ha estat gairebé de circ, del blanc al negre sense solució de continuitat ni explicació lògica.

La Foto: Fulles caigudes

Arbres plantats fa una setmana que deixen anar totes les seves fulles al carrer Rector Ubach. La tardor o errors en la plantació?.

La foto: Motos a les voreres i incompetència municipal

El senyal de tràfic que es veu a la imatge indica la prohibició d'aparcar motos a les voreres en aquest tram del carrer Còrsega. Malgrat la clara indicació sempre hi ha motos aparcades just sota el senyal. Quan la Guàrdia Urbana hi passa no fa res.

Una de dos, o que treguin el senyal i regularitzin l'estacionament parcial de motos en aquesta vorera (doncs l'amplada ho permet), o que la Guàrdia Urbana actui per fer complir la normativa.

La foto: Bicing

Ni en soc usuari ni segueixo molt aquesta qüestió, cert és però que darrerament molta gent em diu que això del Bicing, per diversos motius, no funciona. Aquesta foto els dóna la raó, parada de Bicing sense ni una sola bici.

Contradiccions

Parlar de contradiccions del tripartit és parlar del dia a dia del Govern català, s'en podria fer una enciclopèdia només de llistar els exemples.

Darrerament però, les que s'han produit es situen directament en la frontera entre la incongruència política i la comicitat.

El PSC-PSOE munta un show amb la inapropiada presència d'una bandera espanyola republicana en un acte al Districte de Gràcia, en les mateixes dates que contractava a la reconeguda republicana i catalanista Telma Ortiz, en un lloc d'alta responsabilitat en el marc de les relacions internacionals de la ciutat de Barcelona.

ERC ens convida a fer referèndums d'autodeterminació a la vegada que entrega el Govern de Catalunya a Montilla i al PSOE, que s'empassa un finançament que arregla només el 10% del dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya, i que promou una Llei de consultes populars que impedirà fer referèndums com el d'Arenys de Munt a no ser que l'estat l'autoritzi.

ICV es va oposant a bona part del que aproven els governs català i de la ciutat de Barcelona mentre els regala sistemàticament el vot a les investidures.