Crònica de campanya 1: Primer acte

Ahir vam donar el tret de sortida a la campanya electoral amb un acte al Pavelló de l'Illa Diagonal, on hi vam portar el triple de gent que fa 5 anys, indicatiu de que els ànims estan prou bé.

El dia d'ahir va transcórrer entre reunions de darrera hora i els preparatius de continguts i mobilització de l'acte d'ahir al vespre que va sortir prou bé.

Aquest matí hem tingut la roda de premsa d'economia. No és casualitat que comencem per economia i que el nostre candidat sigui economista. Tremosa ha proposat un IVA adaptat a les regions - nacions d'Europa, o sigui flexible.

L'equip de programa electoral, composat per 12 persones, i que tinc la sort de coordinar, ens hem constituit, una vegada aprovat el programa, en equip de continguts de campanya, i certament no parem.

Comença la campanya de les eleccions europees amb dues característiques importants:

Fredor ambiental: Poc interès, escassa sensació d'eleccions i sobretot, sorprenent desinterès dels mitjans de comunicació. Trobar espai mediàtic per als nostres missatges és una quimera. Caldrà adaptar la campanya a aquestes circumstàncies.

Espanyolització i bipolarització: Tot i estar penjat el finançament, l'Estatut, la resposta contra la crisi, i estar penjat, de fet, tant el Govern ZP com el Tripartit, han aconseguit espanyolitzar, almenys de moment, les eleccions al màxim, doncs els mitjans hi juguen del tot, fins i tot els més d'aquí. Tan indignant com sorprenent resultava ahir la portada del Telenotícies, que donava prioritat a l'enquesta del CIS amb el titular d'empat PP - PSOE a les europees, que a
l'enquesta del CEO (El CIS català) on curiosament deia que CiU superaria el tripartit a les eleccions nacionals catalanes. I això que és "la nostra", si arriba a ser la seva...

Ens presentem amb el catedràtic d'economia Ramon Tremosa com a candidat, un dels màxims experts del país en matèria de finançament, logística i economia regional, tot un luxe que dóna qualitat, obertura i frescor a la nostra campanya. Sobretot qualitat de discurs, en aportar Tremosa una solució a la crisi dins del que es coneix com a "Catalunya porta d'Europa". Dificilment es pot trobar algú que expliqui de manera tan amena i inteligible aspectes normalment tan complicats com és la logística econòmica.

Tota aquesta qualitat però, queda mig ofegada pel soroll mediàtic, la bronca, els crits i les baralles dels altres. És curiós, i fa pensar, que Ramon Tremosa hagi fet propostes tan interessants com l'Erasmus laboral o la limitació al 4% del dèficit fiscal entre les regions d'Europa i l'endemà no en surti ni una sola ratlla, i sí els insults, grolleria i desqualificacions entre PP i PSOE, més quan en realitat van de la mà en totes les votacions importants produides darrerament.

Trencar aquest interessat bipartidisme serà un aspecte clau d'aquesta campanya, està clar que ni PP ni PSC-PSOE pensen en ni defensaran Catalunya, i els altres no tenen força per fer-ho. Per defensar Catalunya cal votar Tremosa i CiU.

Pel que fa als adversaris tenim al davant tres partits polítics i una organització sense ideologia experta en arreplegar poder.

Començo pel final, l'Organització sense ideologia experta en arreplegar poder es presenta sobre les històriques sigles del PSC-PSOE. No tenen programa electoral, ni propostes, ni candidat (Maria Badia és la 4 de la llista del PSOE), ni campanya (entesa com a debat polític i propostes), i han portat a l'extrem allò de que vé el llop, en unes eleccions on no vé cap llop. S'han passat de frenada que diria aquell, i en comencen a ser conscients. Tot el seu missatge està basat en treure's les puces de sobre del que en són corresponsables, o més responsables que altres en ser Govern fa anys, com és la crisi econòmica. L'atribueixen al llop, que curiosament no governa, un llop al que anomenen "dreta" (definició amb la que als anys 30 i 70 del segle passat es coneixia els seguidors del dictador Franco i als seus successors).

El PP no té cap candidat català. És tal la inexistència d'un PP català que ja ni cal posar candidat, no en tenen. Fan passejar per Catalunya el militant del PP de Madrid Alejo Vidal Quadras i al recent ex Conseller d'esports de la Comunidad de Madrid Santiago Fisas. Missatge centrat en atacar Zapatero i proposar solucions a la crisi, que és el que no fa Zapatero. Desconec però quines són les solucions que proposen a la crisi.

ERC presenta l'historiador Oriol Junqueras, de bona dialèctica i bon historiador, però a qui costa situar missatges, no n'arriba cap. Junqueras haurà de batallar i salvar els mobles en moments tan durs per a un partit com és patir una escissió.

Finalment ICV presenta en Raul Romeva, un candidat jove, amb presència i bona dialèctica, llàstima que tingui inserit només el CD de Barrio Sésamo: crisi de dretes solucions d'esquerra. Curiosament governen a tot arreu fa molts anys, però clar, ells no són els causants de la crisi.

Ciutadans no sembla tenir cap opció amb la seva crisi interna motivada precisament per la candidatura europea i la seva aliança amb l'euroescèptica Libertas.

Avui m'ha quedat llarg, era el primer, prometo que les properes cròniques seran més curtes.