La crosta socialista

No anava errat Joan Ferran quan va dir que a TV3 hi ha una crosta, en qualsevol cas sí que va errar en la definició d'aquesta crosta, no era nacionalista, sinó socialista.

El llenguatge que utilitza TV3 en l'explicació de les notícies polítiques, és un clar símptoma. Recentment hem tingut una sèrie d'eleccions de caràcter bipartidista (França, Itàlia, Espanya, Paraguai...), en que, per explicar a l'audiència quins eren els partits que s'hi presentàven, s'utilitzava indistintament, com si fóssin sinònims, definicions com dreta, centre-dreta o conservadors per a uns, i esquerra, centre-esquerra o progressistes per als altres. Endevineu quins passaven a ser els bons i quins els dolents automàticament segons la definició que en féien?.

Aquest simplisme i reduccionisme intencionat, que recorda el llenguatge dels anys 30 del segle passat on encara viuen alguns dels polítics que tenim avui a Catalunya, no respon, ja avui, per a res a la realitat existent.

El terme dreta, tot i existir encara de manera molt secundària, és un terme anacrònic i que ja no serveix per definir un espectre polític concret. Recentment jo mateix feia referència a una possible nova categorització política que superi l'eix dreta-esquerra, parlant de revolucionaris, evolucionaris i conservadors. Fa uns dies, un dirigent de CDC, m'explicava una teoria similar, indicant-me que més que dreta i esquerra el que hi ha avui són transformadors i conservadors, i hi són tan a la dreta com a l'esquerra.

Certament, més enllà de dreta i esquerra, o dins d'aquestes, hi ha un ric espectre ideològic que la nostra televisió pública no pot ignorar. No és el mateix un liberal, que un conservador (que n'hi ha a dreta i esquerra), un democristià o un neoliberal. No és el mateix el renovador Sarkozy que el conservador Bush o la democristiana Merkel o el postfeixista nou Alcalde de Roma Almenano. Igual que no és el mateix la tercera via centrista de Blair o Royal que els socialistes clàssics com alemanys i italians o el socialisme conservador català i basc o els postcomunistes d'Europa de l'est o els populismes sudamericans de Chavez, Correa i Morales o el comunisme xinès i Cubà o el socialisme renovador de Bachelet a Xile.

En suma, el llenguatge de TV3, lluny d'explicar, limita i manipula, i ajuda a uns en concret. Recordo fa pocs dies, per exemple, com una innocent frase pot tenir continguts perversos. Referent al 30 minuts sobre les relacions Església - Estat, el presentador va parlar de "polítics tan diferents com Aznar o Zapatero", una frase innocent, però amb maldat de fons, perque venia a dir que el dolent era Aznar i el bó Zapatero, i des d'una perspectiva catalana, catalanista si es vol, Aznar i Zapatero són exactament el mateix, des d'una perspectiva d'autogovern per Catalunya. Diferents en què? m'hagués agradat dir al periodista.

Parlar del sud de França en comptes de Catalunya nord, Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, fer-nos empassar l'hispànic símbol del Fernando Alonso fins a la sopa, o categoritzar sempre en primer ordre les notícies d'Espanya per davant de les de Catalunya, són altres pràctiques de la crosta real de TV3.