El fracàs de la comunitat internacional

Està contrastat que les forces de Gaddafi reprimeixen amb duresa inusitada els opositors, i que estan fent una ofensiva militar aprofitant que el món ha girat mediàticament cap al Japó.

Aquesta ofensiva no s'estan de fer-la amb avions, bombardejant persones, pobles i societat civil, com si lluitessin contra un exèrcit, que en realitat és el poble armat i organitzat com pot.

Ha qualificat els opositors de drogaadictes que cal eliminar i aplastar.

Bona part del seu "exèrcit" el composen mercenaris de diferents països pagats a preu d'or, amb diners d'un poble que no en té.

La pròpia Lliga Àrab ha demanat a la Comunitat Internacional l'establiment d'un espai lliure aeri per evitar els bombardejos dels avions de Gaddafi.

Amb tots aquests elements la Comunitat Internacional, o l'ONU per ser més concrets, no ha reaccionat. Exactament està en fase de discussió d'un document, esmenable, que amb sort pot aprovar-se la setmana que vé, quan l'oposició estigui aniquilada i els morts siguin, pel cap baix, centenars.

Aquesta ONU, els seus equilibris i velocitats, recorden a la ineficaç Societat de les Nacions del període d'entreguerres. I potser, com va passar llavors, s'hauria d'iniciar un període de reforma per fer-la més àgil i eficaç.

Pel que fa a la UE, el poc pes i presència de Van Rompuy i Alshton fa directament envermellir.

Els organismes internacionals no estan a l'alçada de les circumstàncies, d'un món cada vegada més globalitzat i internacionalitzat i on tot ens afecta cada dia més a tots.