Un model per Gràcia

Els models no es dissenyen, sorgeixen, i es poden acompanyar influint per a que vagin en una o altra direcció.

Algú va pensar un dia que, des d'un despatx, podia dissenyar un model per a cada Districte de Barcelona, i a Gràcia li va tocar l'oci.

En comptes d'acompanyar el model que de la societat sorgeix, es va voler imposar un, sense a més, fer-hi seguiment posterior.

La resultant és que Gràcia s'ha convertit en un districte d'oci, en el sentit positiu, i també en el negatiu. El fet de no gestionar, de no tenir cura de l'evolució del Districte, ens ha portat a un excés d'oci, excés entès a partir de les derivades secundàries de l'oci, sobretot nocturn, com és el mal ús de les places, el botellot, el soroll, la manca de descans dels veïns, els llauners etc...

El model de districte que sorgeix per si sòl de la societat gracienca és ja un model amb vida, de carrer, de Vila, associativa, amb moltíssima activitat i implicació veinal. I aquest és el bó, ben acompanyat, ben recolzat.

Proper a aquest model natural de Gràcia, i com evolució del mateix, sorgeix l'oci nocturn, que és també positiu, que també dóna vida tant en sentit social com econòmic. És aquí on l'administració ha d'acompanyar i vigilar, per a que no sorgeixin aquests efectes secundaris abans citats.

La solució passa per dues mesures bàsiques, compliment estricte de les ordenances municipals i policia de proximitat. Simplement amb això, més la política d'acompanyament més que no pas d'imposició, ens permetrà ressituar Gràcia, la seva oferta i el seu model de Vila.