Tigres de paper

M'ha sorprès la manera en què bona part de la caverna mediàtica espanyola (que és molt ampla) ha rebut la victòria de Convergència i Unió a les eleccions nacionals catalanes.

I m'ha sorprès perquè ho han rebut de manera positiva, com a punt i final al caòtic tripartit i com el retorn del seny a la política catalana.

D'entrada cal rebre positivament aquest fet, sempre és bona la predisposició a l'entesa, al diàleg i a la col·laboració dels qui no han destacat precisament per aquestes virtuts.

És un aspecte positiu sempre que s'enmarqui en les condicions actuals i correctes, que no són evidentment les mateixes que als anys 80, o que abans de la sentència de l'Estatut.

Com ha quedat ben clar aquesta campanya, Convergència i Unió no torna, arriba al Govern, no retorna, comença. Res té a veure ni la Convergència i Unió d'abans amb la d'ara, ni els condicionants polítics que ens envolten ara amb els d'abans.

La sentència del Tribunal Constitucional marca un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. Inhabilitada la possibilitat de reconeixement nacional de Catalunya dins de l'estat espanyol, hem començat el camí del dret a decidir, inherent a qualsevol nació, i que començarem aplicant amb el concert econòmic i la gestió de les nostres infrastructures, aviat o tard, vulguin o no.

Si entenen aquest canvi de condicions, d'etapa i d'època, benvinguda sigui aquesta predisposició positiva i voluntat de diàleg.