25 de novembre 2010

Crònica de campanya 14: Transició



Dia de transició, on la feina ja està tota molt feta, i esperes el gran miting final del Palau Sant Jordi, pel qual no falta moviment dins del partit.

Són dies de sensacions acumulades, molt positives, massa vers CiU, i francament de derrota en els altres, especialment PSC-PSOE i ERC. Montilla reconeixent implicitament la derrota al debat a RAC1, Tura idem dient que per ser President no cal ser bon orador, primeres crítiques a la campanya del partit per part del sector afí a Obiols, paraules desesperades, i punxada al Sant Jordi, amb clares clapes de cadires buides a la part alta del Pavelló i amb la part de darrera l'escenari buida. Tot això malgrat la gran quantitat d'autocars provinents de diversos llocs d'Espanya per omplir el Sant Jordi.

A ERC no hi ha massa millors símptomes, Puigcercós ja justifica quedar-se si ERC sofreix una patacada, algunes enquestes situen ERC com a 5a força política, i basen el seu discurs en una segura victòria de CiU i en superar el PP per ser decisius.

El cert però és que les enquestes mai han clavat el resultat, han encertat tendències, guanyadors, però una sorpresa o altra sempre hi ha la nit electoral, i per tant no s'hi val a badar.

De casualitat he vist el Telediari de TVE1, i m'ha sorprès la imatge que traslladen de la campanya electoral catalana. D'una banda ridiculitzen, minimitzen i freekitzen absolutament l'independentisme i de retruc el nacionalisme, que redueixen a quelcom merament testimonial. Paral·lelament presenten una CiU que sembla el seu gran objectiu sigui pactar a Madrid i no governar Catalunya. Que innocents en tot plegat pobrets.

Versions contradictòries a nivell internacional. D'una banda alguns mitjans de fora alerten del risc d'erosió en les relacions Catalunya - Espanya si els nacionalistes catalans assumeixen el poder, i de l'altra, altres mitjans parlen de gran baixada i fracàs de l'independentisme per la seva divisió i no se què.

Grans analistes tots aquests. A veure si ho entenen, si el 50% de la població catalana votaria Si en un hipotètic referèndum d'autodeterminació, cosa que vol dir més de 3 milions de catalans, 1'5 dels quals va ser a la manifestació del 10-J, i ERC + Rcat + SI + qui es vulgui sumar arreplegaran de l'entorn dels 350.000 vots com a molt, on han anat a parar tot aquest gruix de vots independentistes? sembla fàcil no? perquè molts no ho saben o volen veure?.

Per cert, el vídeo que acompanya aquest post és el del lipdub que els companys de CiU Ciutat Vella han fet aquesta campanya, tot un model pioner d'acte electoral.

Demà sí, demà Sant Jordi ¡¡¡