Crònica de campanya 7

Avui ha estat dia de despatx, on no he fet activitat de campanya. De fet sí he sortit en direcció al botiga a botiga que féiem a la zona de Nova Travessera, però els companys de CiU Gràcia, capitanejats per l'incansable Luca Bellizzi, ja havien acabat abans que jo arribés.

Dia de vídeos. Avui els vídeos de campanya han protagonitzat definitivament aquesta. Després del vídeo on Alícia Sanchez Camacho dispara contra immigrants i independentistes, ara surt el PSC-PSOE comparant votar Montilla amb un orgasme, versió similar a la que ha posat en circulació Montse Nebreda. Hem pregunto la gràcia orgasmal que els produirà aquest vídeo a tots els qui estan a l'atur, patint la crisi, o que inclús han pedut la casa.

Poca serietat, suposada gràcia mal entesa, mal gust... res d'això ajuda a la política. La gent vol propostes, solucions, que li diguin què podran fer els qui assumeixin responsabilitats de Govern i què no, serietat i no engany.

Crec que el PSC-PSOE és presoner de l'estil "Zaragoza" de fer política, el tot s'hi val, on la cerca de sensacions deixa aparcada qualsevol idea, proposta o solució política; on qualsevol rastre d'ideologia queda aparcada per l'únic objectiu de guanyar, com qui té un objectiu d'empresa. Collboni ha seguit Zaragoza. El resultat és que les enquestes amb prou feines donen un 20% de vots al partit de Govern a Catalunya.

Malgrat tot, el risc del tripartit hi és, la previsible baixa participació obre la porta a escenaris incerts, fins i tot escenaris on el tripartit sumi més que CiU. El dia 28 Tripartit o Canvi, si no vols tripartit cal anar a votar CiU.

A Barcelona comencem a treballar fort ja en l'acte central de campanya, diumenge a la Vall d'Hebron, i a l'horitzó ja s'albira el Sant Jordi.