Crònica de campanya 6

Avui roda de premsa sobre Govern fort i societat lliure (o sigui al revés que el tripartit), dinar d'innovació i a la nit Seu d'Urgell, on sembla que estava nevant i tot. Èxit d'assistència a aquests dos actes. Es parla de l'acte polític amb més gent que s'ha fet al Pirineu. Segueix el bon ambient, bones sensacions.

Pels correus electrònics que rebem es percep un moment dolç, breu moment, com un moment de calma enmig de la tempesta de la crisi de la política. Moment dolç en el sentit d'interès per la política. Gent que pregunta, que vol saber propostes, que dóna consells, que parla de política....i en positiu. Un bon senyal de salut democràtica dins d'una malaltia que ni molt menys s'ha curat.

Montilla demana el vot als aturats, als 600.000 aturats que en part ha creat i a qui no sap trobar feina, els garanteix el subsidi. CiU en cap cas qüestionarà el subsidi d'atur, però ens ocuparem també de generar feina, la millor política social, ajudant els qui poden crear-la, ajudant-los i no posant-los traves, moderant la fiscalitat, reformant l'administració, fomentant que els diners circulin, recuperant els millors valors d'aquest país, recolzant l'economia productiva, complint amb la llei de morositat, i en definitiva, generant confiança, que és el que l'economia necessita per reactivar-se.

Al vespre debat a Ràdio Gràcia, en la línia dels debats a Ràdio Gràcia, i tal i com ha comentat el moderador Carles Salat en tancar el debat, debat de qualitat, d'idees, de propostes i de guant blanc. Tota una sort. Curisos som els graciencs, rebels, inconformistes, actius, compromesos, però respectuosos i de guant blanc alhora de fer debats, en definitiva uns grans demòcrates, alhora que inconformistes.

Com a balanç del debat crec que hem pogut deixar anar tots els missatges previstos: Canvi, feina, Catalunya. Un projecte de canvi, de maneres de fer, de maneres de governar, de fer politica, de mentalitat... Amb dos objectius prioritaris, la lluita contra la crisi econòmica i el dret a decidir, sense límits, però que apostem per aplicar primer amb el pacte fiscal català i la gestió de les nostres infrastructures. Sincerament crec que, independentment de com ho hagi fet jo o els altres, som els qui tenim un discurs més sòlid i travat.

Breu síntesi de les impressions sobre els altres participants:

Xavier Barberà (PSC-PSOE): Masses contradiccions tot i el bon nivell del Xavier. Els qui es presenten com a garantia de progrés, i de no reculada en polítiques socials, els qui defensen el balanç de govern, són els qui ens deixen 600.000 aturats, un 20% d'atur, un 20% de pobresa, un 30% de fracàs escolar i un 40% d'atur juvenil, i per sobre de tot una crisi, o vàries crisis superposades una sobre de l'altra, a més d'uns quants retalls socials per part del Govern Zapatero. Més contradiccions en afirmar alhora que l'Estatut està malmès i que és la millor eina que tenim, o la defensa encara del nou sistema de finançament alhora que emeten bons per sobreviure, o dir que la immersió lingüística la va aplicar la històrica Marta Mata i no el Govern Pujol.

Àlex Lopez (ERC): L'habitual bona oratòria, i tot estar d'acord amb bona part dels seus plantejaments (de fet no ens hem enganxat ni una sola vegada) no he sabut veure pràcticament propostes en el seu discurs, no n'ha dit, més enllà del discurs genèric i de rebatre amb encert les intervencions dels adversaris.

Àngels Tomàs (ICV): M'ha agradat que no hagi utilitzat l'habitual tò agressiu d'ICV, de fet ens hem enganxat poquíssim. Els missatges han quedat clars però, més administració, més impostos i no creuen en la iniciativa privada. Complicat sortir de la crisi doncs amb ells.

Anna Casas (PP): Una veu moderada dins del PP, però també sense propostes. Dista bastant d'Alícia Sanchez Camacho, ens ha parlat d'economia més que no pas d'immigració o d'independentisme. Curiosa relliscada quan ha dit que el PP vol una Catalunya lliure, per la història quedi aquesta afirmació.

Koldo Blanco (Ciutadans): Respectuós i bona defensa dels seus arguments, però amb algunes "perles" sense desperdici, com dir que als anys 70 la relació entre Catalunya i Espanya era excel·lent, qualificar d'antisistemes al milió i mig de persones que es van manifestar el 10-J, o dir que no hi ha solucions a la crisi. Ja sabeu, votants que vulgueu solució a la crisi no voteu Ciutadans.

Comencen a veure's a l'horitzó els dos grans actes a nivell nacional, Vall d'Hebron i sobretot Pavelló Sant Jordi.