Crònica de campanya 8: L'equador

Ahir divendres va ser l'equador de la campanya. A nivell nacional el vam passar amb l'acte on un munt de partits de tot el món donaven el seu suport a CiU i l'Artur Mas, i conseqüentment donaven credibilitat a l'objectiu de situar Catalunya al món. Dinar de Sanitat i acte territorial a Manresa.

A Barcelona seguim amb totes les Agrupacions sortint pràcticament a diari al carrer. Ahir vaig acompanyar els companys de CiU Gràcia en la visita al petit i actiu Mercat de Lesseps i posteriorment a l'acte de Xavier Trias (xocolatada boníssima inclosa) que organitzava CiU Sarrià - Sant Gervasi a la zona del Turo Park. Trias va fer una crida a no donar per aconseguit l'objectiu i treballar fins el final.

Montilla va llençant maniobres de distracció amb tuf a desesperació, dient ahir que no es tornarà a presentar. Mentres, la imatge de la política catalana sofreix amb els ridicols i ofensius vídeos del PP, PSOE i Nebrera, cosa que tot apunta a que generarà encara més abstenció.

No tot està fet, ho tornava a dir ahir una nova enquesta, la d'Antena 3 - DNS, que fa 4 anys va clavar el resultat, i que dóna 59 diputats a CiU, amb el tripartit per sota d'aquesta xifra però força a prop.

En l'equador de campanya breu valoració de com veig les campanyes dels altres partits:

CiU: Presència récord al carrer i aprop de la gent. Missatge molt clar: canvi, lluita contra la crisi econòmica i dret a decidir amb concert econòmic i gestió de les nostres infraestructures. Potser ens costa, i no només per culpa nostra, situar propostes concretes, els mitjans no ajuden. El gran risc és la desafecció política i la sensació de que el tripartit no es tornarà fer quan hi ha opcions de que es torni a fer.

PSC-PSOE: Presoners de la manera de fer de José Zaragoza, on les idees, projecte, ideals, ideologia etc... queden arraconats en benefici de la pura venda marquetiniana. Ja no cola. Això, més les contradiccions que presenten, els marca la campanya: Defensen la gestió del tripartit, percebuda com a negativa per quasi tothom i amb 600.000 aturats, i estem encallats en l'àmbit nacional per la dependència que tenen del PSOE.

ERC: El tripartit els pesa com una llosa. Van entregar per dues vegades Catalunya al PSOE contra la voluntat de les urnes, això pesa i molt.

PP: Campanya d'extrema dreta per mirar de contrarestar Ciutadans i Anglada, en part potser ho aconseguiran, però quedaran més arraconats, escorats i marginats que mai en la política catalana.

ICV: Campanya correcta dirigida al seu sempre fidel públic.

C's: Albert Rivera és un polític superior a qualsevol dels polítics del PP a Catalunya, i això s'ha notat i evidenciat en el debat post estatut, on per aquest tipus de públic, només Vidal - Quadras podia fer-li ombra. Els encerts en la política comunicativa de campanya de Ciutadans (anunci nudista al marge) es preveu li doni rèdits si la participació és baixa.

Rcat: Pràcticament invisibles tot i una bona imatge i missatge de campanya. Aguanten per la important estructura territorial que van aconseguir en els il·lusionats moments inicials de la creació del partit, fins que Carretero primer i Laporta després, destrossessin aquesta il·lusió, que hi era i molta.

SI: Es fa més forat mediàtic que Rcat per Laporta, però no se'ls veu gaire. És l'únic partit sense programa electoral, cosa que ja diu molt. L'entitat d'alguns dels seus candidat i la batalla 2.0 on estan ben situats, són les seves armes per treure el cap.

PxC: L'estrident Anglada es deixa veure en forma de cartells electorals, i res més, a diversos llocs. Alícia Sanchez Camacho ha aconseguit fer-li ombra.

AV: Nebrera ha aparegut tant tard i malament que ja no és a temps de res.