Crònica de campanya 12: El cara a cara
Em segueix costant de creure com es pot donar tantes voltes a nimietats com aquesta i no centrar l'atenció en propostes, idees i projecte. La resta d'actes del dia han quedat en un segon pla a l'espera de la decisió sobre el debat, que finalment no s'ha fet.
Restes encara del debat del diumenge, més enllà del cara a cara, amb sensacions i dades de victòria d'Artur Mas. De fet els socialistes han reconegut implicitament la seva derrota en dir que per ser President de Catalunya no cal ser bon orador.
Avui s'ha incrementat l'allau de correus electrònics que arriben del carrer, i que hem de respondre en la seva totalitat. Són correus en la seva immensa majoria positius, de gent que vol votar-nos però abans de fer-ho vol aclarir dubtes.
L'acte final del Palau Sant Jordi s'albira ja a l'horitzó, serà el clímax de la campanya, però cal treballar-lo ja, des de fa dies que les Agrupacions del partit hi estan bolcades.
3 Comments:
Wee, Bon dia Carles...
Se que vas molt atrafagat!!! Per això t'envio una forta abraçada! Anims i salut!
PD. A mi, personalment, m'hauria agradat veure el cara a cara...
El dabat a 6 personalment el vaig trobar massa politicament correcte i previsble. La meva impressió però (des de fora) va ser que hi ha un Tripertit molt ofegat que "extranyament i paradoxalment" demana un canvi de manera de governar i treball...
Un Mas ilusionat (però potser amb massa volum de projectes grans i petits, tants que fins hi tot, a vegades es poden convertir en dispers o utòpics)
i dos partits que neveguen en un món català-nacional-espanyol d'aiguabarreig que noomés fomenta odi i xenofobies...
En fi... Si per alguna cosa ens ha servit aquesta crisi i aquesta evident necessitat de cambiar algunes politiques dutes a terme fins ara... és que Aquest any, almenys amb els companys d'escalada, tot això ens ha implicat i portat una mica a debats de politica entre nosaltres mateixos...
i Ben mirat, pocs tenim clar encara que volem(voterem)
QUO... amb ganes de votar el millor
Bé, el que no pot ser és que ens passem 4 dies de campanya parlant de si es farà o no un cara a cara, que ni tan sols s'ha fet i no es farà.
Encara avui a la roda de premsa de sostenibilitat les preguntes dels mitjans anàven per aquí davant la perplexitat i fins i tot indignació dels assistents.
A veure si podem seguir amb idees, projectes i propostes de campanya, que és el que és una campanya electoral.
Dins de la greu crisi de la política que atravessem, és una bona notícia que, no només el teu grup d'amics, sinó molts grups d'amics, parlin de política, i no només en el sentit crític i el "tot són iguals" sinó de política de veritat.
Per cert, ja vas veure que vam fer escalada, encara que sigui per via ferrada que per tu deu ser com caminar normal per terra. M'ho vaig passar molt bé tot i el pànic previ que tenia.
Una abraçada
LLastima del cara a cara.
Escalada? be, montilla & company, faran caiguda lliure el proper cap de semana amb els amics.
visca el Barça
salutacions
Joan
Publica un comentari a l'entrada
<< Home