Els missatges de les urnes

Els principals missatges de les urnes:

- La desafecció política ha sorgit en forma de responsabilitat, de nova oportunitat que la ciutadania concedeix a la política. Així cal interpretar l'increment de la participació electoral.

- La crisi econòmica ha estat el gran tema de campanya, la gran preocupació de la gent i la gran raó per escollir una o altra opció de vot. La gent ha votat amb esperança de millora de la situació econòmica, sovint de la seva situació econòmica personal. Un 84% dels electors situaven aquest tema com el més preocupant i com el que més els motivava per anar a votar. CiU apareixia, amb molta diferència, com l'opció més seriosa per fer front a la crisi.

- Independentisme responsable. L'onada independentista, com correspon a la idiosincràsia del poble català, és una onada d'independentisme responsable, que ha fet costat de manera majoritària a Convergència i Unió, que entén que la prioritat és la crisi econòmica, i que entén que la independència no l'aconseguirem simplement volen-t'ho i de manera automàtica sinó que cal treballar-la.

- El PSC-PSOE és el perdedor del debat post-estatut pel que fa al vot espanyolista. Aquest és l'element que ha fet surar Ciutadans quan estava agonitzant, sobretot pel gran paper del seu lider Albert Rivera, i també el PP n'ha sortit relativament ben parat, tot i que més per la immigració que per l'Estatut.

- Una nova mostra de responsabilitat de l'electorat català és el rebuig al discurs xenòfob. És evident, i tots ho sabiem, que aquest discurs antiimmigració i xenòfob és una perillosa font de vots en determinades zones del país, i més en temps de crisi, però així com en altres països es veu reflexat amb espectaculars resultats electorals d'aquests partits, aquí a Catalunya el rèdit que n'han tret els qui l'han practicat, PxC i PP, podem considerar-lo discret, doncs PxC ha quedat fora del Parlament tot i no de gaire, i el PP només ha pujat 4 escons.

- Qui vota ERC ho fa per nacionalisme o independentisme, no perque sigui d'esquerres. Haver-se tret de sobre la R i la C, per mantindre només la E, ha deixat ERC reduida a menys de la meitat. En 7 anys han passat de ser el partit que podia substituir CiU com a referent del nacionalisme català, a tenir un pes inclús inferior al d'abans de tenir aquesta oportunitat que han gestionat de la pitjor manera possible. Aquesta factor ha propiciat també l'entrada d'SI al Parlament.

- En el moment mès àlgid de l'independentisme, amb 2 milions i mig de catalans disposats a votar Si en un referèndum d'autodeterminació, el partit que s'autoatribuïa la representació de l'independentisme a Catalunya, ERC, treu només 200.000 vots. Conclusió, ERC no és el referent de l'independentisme a Catalunya, ho va ser en part el 2003, ho ha deixat de ser. Per molt mal que faci a alguns, el màxim referent de l'independentisme d'aquest país és CiU, que és qui rep la majoria de vots dels independentistes que van a les urnes.

- Qui juga amb foc es crema, i l'electorat no és tonto. Qualsevol persona no pot ser President de la Generalitat i menys sense l'aval de les urnes. Els experiments de José Zaragoza i les lluites internes entre els reductes catalanistes del PSC i el predominant sector PSOE, i que van portar Montilla a la Presidència de Catalunya, han acabat amb els pitjors resultats de la història per al PSC-PSOE.

- Governar és gestionar, i qui simplement ocupi el Govern sense gestionar rep el càstig de les urnes. l'esquerra en general, té aquí un greu problema que haurà de resoldre.

- Les urnes han penalitzat el mal estil de fer política, i han bonificat el bon estil de fer política. La política són idees, projectes, propostes... i no la simple destrucció de l'adversari. La política és gestió, idees, propostes i projectes, i el marqueting és un altra cosa. L'electorat sap distingir-ho i ho castiga.

- La crisi de l'esquerra, en general, és ja, ara sí, més que palpable a les urnes.

- La fórmula del tripartit no s'ha entès i no ha funcionat. Compartiments estancs, interessos propis i baralles constants són incompatibles amb gestió eficaç i obra de Govern.

- Hi ha país, i de sobres, 76 diputats nacionalistes al Parlament de Catalunya (deixant ICV al marge) conformen una majoria nacionalista clara al Parlament de Catalunya.

- Nou fracàs de les escissions dels partits. Fracàs rotund de Carretero (d'ERC a Rcat), Nebrera (Del PP a AV) o Antonio Robles (de C's a UPYD).