Crònica de campanya 15: Sant Jordi

El matí d'ahir va servir per completar feina, buidar la bústia de correus, respondre tots els correus d'electors amb dubtes, preguntes, suggerències etc... ordenar papers...

I per la tarda cap al Sant Jordi, amb la Teresa Pitarch, per ajudar en allò que calgués. No vam haver de fer gran cosa, doncs el nombrós exèrcit de voluntaris, amb la Ima Mis, la Magda Marcè, l'Agustí Vilà, el Jaume Fibla i el Joan Alcazar al capdavant, van controlar perfectament la situació.

La lentitud amb que entrava la gent, pel col·lapse de trànsit exterior, em va fer patir una mica, però al final el Sant Jordi es va omplir del tot, graderies superiors incloses, a diferència del dia anterior el PSC-PSOE.

De l'acte ja ha trascendit tot, del patiment a l'èxtasi, amb un final de discurs de l'Artur Mas entre presidencial i apoteòsic, llagrimeta sentimental inclosa. Posteriorment la clàssica festa made in David Madí al Sant Jordi Club (crec que es dèia) amb equip de campanya i periodistes bàsicament.

L'anècdota va ser trobar en un racó d'una sala del Sant Jordi, unes pancartes del PSC-PSOE que simulaven públic i banderes. Sembla doncs que el dia abans, a part de portar a milers d'aragonesos i valencians al miting, alguna part de la grada era artificial. La reacció del PSC-PSOE a la notícia va ser esperpèntica, dient que nosaltres érem els creadors d'aquestes pancartes. Com diuen a Espanya "Cree el ladrón que todos són de su condición".... doncs no.

Ahir finalitzava la campanya, amb forta sensació de victòria de CiU, implicitament reconeguda per les altres forces polítiques en els seus discursos, quan parlen de fer un mur per contenir l'allau de vots, quan lluiten per qui és el que condicionarà Mas etc...

Montilla insisteix en frenar els conservadors (?). He estat pensant en què CiU és conservadora i el PSC-PSOE progressista, i francament no se m'acut cap argument.