Consell Plenari Extraordinari: 1 any després tenim PAD

Després d'un any, el 25% del mandat municipal, tenim Pla d'Actuació del Districte (PAD), o sigui el full de ruta d'aquests 4 anys (3 per ser més exactes).

A banda de trigar un any a aprovar-se, el procés d'aprovació del PAD ha estat, tot ell, un exemple memorable del perquè de la crisi de la política.

El procés va començar amb un teòric període de participació ciutadana, ben dissenyat, sens dubte, però on els resultats eren el que menys interessava a l'equip de Govern, o sigui que es feia com a cortina de fum per quedar bé i guanyar temps. La prova determinant, el fet que sortís el propi document de proposta de PAD quan encara no havia acabat el procés participatiu i s'en desconeixien els resultats.

Arribem a l'aprovació inicial del PAD al desembre, on el PSC-PSOE salva la papereta pactant amb ERC una frase que deixava obert el PAD fins a nova ratificació, cosa que a la pràctica es va traduir en un solemne engany a ERC, ja que el Regidor Espriu es saltava l'acord l'endemà mateix d'aprovar-se, negant que hagués de reobrir el document.

La lògica reacció d'ERC, el lideratge de CiU forçant a Guillem Espriu a complir els acords assolits, i l'enrocament i negativa d'aquest a acceptar-los, ens ha portat 6 mesos més d'inoperància. La pregunta és: Què es preferible, admetre un error i tornar a pactar el PAD aprovant-lo el més ràpidament possible o fer el que sigui, inclús paralitzar l'Ajuntament i incomplir acords del propi plenari, per no admetre un error fins i tot humà?. El lògic és la primera opció, Espriu ha optat per la segona.

Finalment arribem al Consell Plenari d'ahir, convocat per acord del Plenari amb els vots de CiU, ERC i PP, i en contra del PSC-PSOE i ICV. Inclús ahir, els socialistes van inventar-se no se quin subterfugi (aquesta vegada amb la col·laboració d'ERC) per no reconèixer que ahir ratificàvem el PAD.

El nostre vot va ser l'abstenció, una abstenció fonamentada en que, ja al desembre, havíem pactat amb el regidor que quedessin recollides el 55% de les propostes que CiU posava sobre la taula (entre altres Tres Turons, fora pilones del pla de mobilitat o increment dels serveis socials del Districte), i com aquests acords no es veien modificats, CiU mantenia l'abstenció.

En suma, ahir culminàvem un procés lamentable, que la gent no ha entès de res, i que l'únic que ha representat és que durant un any no hem tingut PAD, passant per davant teòrics (perque en realitat resten) interessos de partit, per sobre de la governabilitat i projecte de l'Ajuntament de Gràcia.

Finalment, el paper d'ERC ahir, no ha de passar desapercebut, té les seves conseqüències. Donar suport al full de ruta de l'equip de Govern per a tot el mandat, no és una votació menor, i no és una actitud gratuita. Planava ahir, i torna a planar el dubte, de si ERC és realment a l'oposició o al Govern, no en va a Barcelona han salvat els mobles a Hereu en no poques votacions decisives, i sembla ser que mantenen bona part de la seva representació política dins del Govern. A Gràcia havien aconseguit esborrar aquesta sensació, ahir però, va tornar a planar, esperem que només sigui això, planar.